Els nostres símbols
 
 

La bandera estelada (amb l´estel blanc sobre fons blau) va ser la bandera purament independentista que va existir, va ser creada com bandera de combat pels membres de l´Unió Catalanista, s´inspirava en la bandera cubana i el fons blau en la bandera americana (el blau del cel -la humanitat- i l´estel solitari de la Catalunya lliure). Anteriorment, el Centre Catalanista de Santiago de Cuba ja feia servir l´any 1903 la senyera amb un estel blanc al mig; l´any 1906 o 1907 una Lliga Nacionalista Catalana de Paris ja feia servir una senyera amb un romb blau al centre i al bell mig un estel blanc.

La Creu de Sant Jordi ha estat la bandera catalana més antiga, fins i tot abans que la bandera de les Quatre Barres fos adoptada com a senyera catalana.

La bandera de Sant Jordi és reivindicada com ensenya nacional sense foragitar la bandera quatribarrada.

L'Au Fènix és un símbol que apareix a la Renaixença, simbolitza l'esperit de construcció nacional després de la desfeta. Catalunya, com l'Au Fènix reneix de les seves cendres per construir un país lliure, independent i reunificat.

Durant el període 1900-1920 apareix a les publicacions culturals i polítiques catalanes amb nombrosos dissenys. Als anys 80 l'organització patriòtica Nosaltres Sols recupera l'Au Fènix com símbol nacionalista.

La Bandera Negra és símbol de combat fins el darrer moment, lluita sense quarter. Fou emprada durant tota la història de Catalunya, des de l'Edat Mitja fins al Setge de Barcelona al 1714. I més modernament reivindicada com símbol de combat pels patriotes catalans durant la Dictadura de Primo de Rivera.