Josep Dencàs i Puigdollers

(14 desembre 1907 - 11 febrer 1965)

Militant d'Estat Català participà en els complots republicans previs a la proclamació de la República Catalana per part del President Francesc Macià a qui va seguir quan va crear l'ERC.

Fou elegit diputat d'ERC per Barcelona a les eleccions de juny de 1931 i en les del Parlament de Catalunya, el novembre de 1932, en quč fou escollit secretari. Conseller de Sanitat i assistčncia social (gener del 1933 - setembre del 1934) i de governaciķ (setembre 1934 - octubre 1934 ), mentre era president de les Joventuts d'Estat Catalā.

El seu paper durant els fets del 6 d'octubre del 1934 el dugué a l'exili. Les forces espanyolistes de dretes i d'esquerres el feren responsable de l'intent revolucionari. Afegint-hi calúmnies sobre la seva ideologia, totalment infundada, a causa de la seva actuaciķ com a governant enfrontant-se al desordre antirepublicā i anarquista.

Durant el 1936, empenyé la separaciķ d'Estat Catalā d'Esquerra Republicana. ERC era cada dia més d'esquerres i menys nacionalista. El seu separatisme el dugueren a la refundaciķ d'Estat Catalā. El veterā partit és refundā grācies a l'aportaciķ de: la gent que li era adicta provinent de les JEREC ( Joventuts d'Esquerra-Estat Catalā), i Nosaltres Sols, Partit Nacionalista Catalā i Elements d'Estat Catalā.

Durant els primers dies de la guerra del 1936-1939 s'hagué d'exiliar a causa de les pressions i amenaces dels anarquistes. S'exilià a Itàlia i després al Marroc on treballà com a metge, va crear una "iguala" centre mèdic benèfic subvencionat pel Banco Inmobiliario de Marruecos fundat pel també exiliat Josep Andreu i Abelló, dirigent de l'ERC. Es diu d'en Dencàsl que solia deixar unes monedes sota el coixí dels seus pacients més pobres. Morí a la ciutat de Tānger, Marroc. Lluny de la seva pātria.