IRLANDA: UN PAÍS LLIURE??

Irlanda com en el cas de Catalunya està formada per 4 províncies i alhora per 32 comtats.

PROVÍNCIES	COMTATS
LEINSTER	Dublin, Wicklow, Wexford, Carlow, Kilkenny, Laois, Kildare, Offaly, Westmeath, Meath, Longford i Louth
MUNSTER Situat al Sud-Oest	Cork, Waterford, Tipperary, Limerick, Clare i Kerry
CONNAUGHT Situat a l’Oest	Galway, Mayo, Sligo, Leitrim i Roscommon
ULSTER Situat al nord d’Irlanda	Cavan, Monaghan, Armagh, Down, Antrim, Derry, Donegal, Tyrone i Fermanagh.

 

Els sis comtats que pertanyen al Nord d’Irlanda són: Armagh, Down, Fermanagh, Tyrone, Antrim i Derry. La resta pertanyen a la República d’Irlanda, anomenada l’Irlanda lliure o independent.

Els dos temes més importants a Irlanda és la Música i la Literatura. Potser la literatura és més popular al Nord d’Irlanda i la música al Sud.

L’origen de molts instruments de música són celtes. Potser el violí és l’instrument musical que més utilitza la gent.

A Irlanda, la gent viu la música, és l’únic país del món que té com a emblema nacional, l’arpa.

Els instruments musicals tradicionals són el violí, el Melodeon que és una espècie d’acordeó rudimentari, les Uillean pipes que és la gaita irlandesa, l’arpa, el banjo, la flauta i el Tin Whistle que és la flauta metàl·lica.

És molt recomenable anar a les tavernes irlandeses a escoltar música celta en viu, veure algunes Guinness i parlar molt amb altra gent.

La literatura és molt important també a Irlanda. Els principals autors que podem anomenar són per exemple, Jonathan Swift, Oscar Wilde, Bernard Shaw, Brendan Behan, William Butler Yeats, Sean O’Casey, Patrick Kavanagh, James Joyce, Samuel Beckett, Liam O’Flaherthy o Terence McSwiney.
Molts d’aquests autors ens han ajudat a entendre la història d’Irlanda i han influenciat en la nostra cultura; qui no coneix l’obre Ulysses de James Joyces i no se l’ha llegit.

Malauradament i des de fa ja molt de temps, persisteix el conflicte a Irlanda. Irlanda del Nord és un territori dividit, la seva societat està fragmentada per la seva política i la seva religió en els blocs Protestants/Unionistes i el Catòlic/republicà.

Les forces britàniques han promogut l’odi entre la comunitat catòlica perquè s’han situat al costat dels unionistes.

RESUM CONFLICTE AL NORD D’IRLANDA

PROTESTANTS (48%)	CATÒLICS (43%)
El 9% restant, no es defineix
Unionistes: UUP:Partit liderat per David Trimble, premi Nobel de la Pau, defensa la unió entre Gran Bretanya i Irlanda del Nord. DUP: Partit de dretes liderat pel reverend Ian Paisley que defensa la unió entre Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és radicalment anti-catòlic i contra el procés de pau. Alliance Party: és un petit partit moderat amb alguns membres catòlics que defensa la unió entre Gran Bretanya i Irlanda del Nord però recolza la reconciliació entre les dues comunitats.	Nationalists SDLP: Partit liderat per John Hume, premi Nobel de la Pau i Mark Durkan; a favor de la unificació de l’illa per mitjans pacífics.
Leialistes: PUP: Partit laborista liderat per David Irvine, defensa la unió entre Gran Bretanya i Irlanda del Nord, lligat a la UVF. UDP: Partit liderat per Gary McMichael, defensa la unió entre Gran Bretanya i Irlanda del Nord, vinculat a la UDA i UFF.	Republicans Sinn Féin: En irlandès vol dir “només nosaltres sols” Partit liderat per Gerry Adams & Martin McGuinness. Defensen la unió entre Irlanda del Sud i Irlanda del Nord; vinculat a l’IRA. IRSP: Partit socialista liderat per Bernadette McAliskey, defensa la unió entre Irlanda del Sud i Irlanda del Nord amb vincles a l’INLA.
Lealistes paramilitars UVF:Grup armat responsable de la tortura i mort de cents de catòlics innocents i republicans; ara recolza el procés de pau. UDA/UFF: Grup armat responsable de la vaga general dels protestants el 1974 i de l’assassinat de molts catòlics. Recolza el procés de pau amb moltes reserves.   LVF:Petit grup armat responsible de molts assessinats sectaries.	Republicans paramilitars IRA: l’exèrcit guerrilla millor armat, més fort i disciplinari en el món. Responsable de moltes morts tant en l’exèrcit britànic com nord-irlandès. INLA: Petit grup marxista, responsable de l’assassinat d’un polític anglès, Airey Neave, i de molts atemptats sanguinaris.   IRA AUTÈNTIC: Responsable de la bomba a Omagh i per tant, de la mort de molts innocents, entre ells nens i dones.
Londonderry és el nom preferit pels unionistes, doncs simbolitza la vinculació amb Anglaterra.	Derry El nom antic i preferit pels nacionalistes que són majoritària en la segona ciutat d’Irlanda del Nord.
El Soccer i el Rugby són els esports preferits	El football gaèlic i el Hurling són els  esports preferits
Ulster és el nom preferit	Els sis Comtats són el nom preferit
Prefereixen estudiar la història del Regne Unit i de l’Imperi Britànic.	Prefereixen estudiar la història d’Irlanda
Parlen anglès	Encara que parlen anglès, proposen l’estudi del gaèlic
Orgullosos del seu origen escocès o anglès i opinen que van civilitzar la província quan van arribar en el segle XVII	Orgullosos del seu origen irlandès, es consideren com víctimes d’una gran injustícia en el segle XVII
Els anglesos estan avergonyits dels anomenats “Leialistes” i la majoria preferirien retirar-se de l’illa.	Els irlandesos del sud, a vegades estan avergonyits dels republicans però en general, volen la unificació de l’illa.

 

CRONOLOGIA DEL CONFLICTE A IRLANDA DEL NORD

1607- Fugida dels comtes- O’Neill i O’Donnell amb altres cabdills, es fuguen d’Irlanda cap a Espanya i Roma: Expropiació del seu territori pel Rei.

1618 – Ordre d’expulsió dels irlandesos del territori de l’Ulster, que va ser designat per a la confiscació i colonització dels anglesos i escocesos protestants.

1912 – Rebel·lió dels protestants de l’Ulster contra Home Rule.

1916 – Insurrecció nacionalista a Dublín contra els anglesos.

1922 – Tractat entre Anglaterra i Irlanda del Sud: divisió entre Irlanda del Sud i Irlanda del Nord.

1969 – Insurrecció dels catòlics de Derry: Començament del conflicte a Irlanda del Nord.

1970 – Enfrontaments als carrers entre catòlics i l’exèrcit britànic.

1971 – El primer soldat britànic és assassinat per l’IRA en el conflicto. Introducció de l’internament sense judici (9/8) – 350 són arrestats: tots catòlics. La UVF mata a 15 persones amb una bomba en un pub catòlic (4/12).

1972 – Diumenge sanguinari (30/1) – 14 catòlics són massacrats per l’exèrcit britànic. Abolició d’Stormont i imposició del govern directe des de Londres (24/3). El ministre d’Irlanda del Nord otorga la categoria de “polític” per als presoners. Fracàs de les negociacions a Cheyne Walk, Londres, entre l’IRA, inclòs en Gerry Adams i en Martin McGuinness, i el ministre per Irlanda del Nord, Whitelaw (7/7).
Divendres sanguinari (21/7) – 11 civils de Belfast moren amb una sèrie de bombes de l’IRA.

1973 – Començament de la campanya de tortura i assassinat de catòlics innocents per part dels protestants radicals (“lleialistes”).

1974 – Acord de Sunningdale entre Londres, Dublín i Belfast – poder compartit entre catòlics i protestants moderats i establiment d’un Consell d’Irlanda. Protestants radicals maten 33 persones a Dublin i Monaghan amb dos cotxes bomba.
Èxit de la vaga general dels protestants radicals: fracàs de Sunningdale (29/5).
L’IRA mata a 19 persones amb dos bombes en dos pubs a Birmingham, Anglaterra.

1975 – Treva de l’IRA durant quasi tot l’any.

1976 – Els lleialistes maten a 5 catòlics (4/1) i l’IRA mata a 10 protestants el dia següent.
El ministre d’Irlanda del Nord retira la categoria de “polític” per als presoners.

1977 – Fracàs d’una altra vaga general dels protestants radicals.

1978- El Tribuna europeu de Drets Humans estima “inhumans i degradants” els mètodes d’interrogatori de les autoritats britàniques (18/1).
L’IRA mata a 12 protestants innocents a La Mon Hotel amb una bomba.

1979- L’IRA mata a 18 soldats britànics a l’Ulster i a Lord Mountbatten i 4 civils a Irlanda del sud (27/8).

1980- Fracàs d’una vaga de fam de membres de l’IRA per a la restauració de la categoria de “polític” per als presoners

1981- Deu presos de l’IRA moren en una vaga de fam, el primer en Bobby Sands, després va ser elegit Diputat del Parlament Britànic.
El ministre per a Irlanda del Nord restaura parcialment la categoria de “polític” per als presoners.

1982 – L’IRA mata a 8 soldats britànics a Londres.
Una bomba de l’INLF mata a 17 persones, inclosos a 11 soldats en una discoteca a Derry.

1983 – Gerry Adams, membre del consell militar de l’IRA, és elegit Diputat del Parlament Britànic per Belfast Oest.
38 presoners de l’IRA s’escapen de la presó de Maze.

1984- L’IRA fa esclatar una bomba al Grand Hotel de Brighton per a matar al gabinet de Mrs. Thatcher- 5 morts.

1985 – Acord anglo-irlandès de Hillsborough proporciona al govern de Dublín el dret a presentar propostes sobre l’administració d’Irlanda del Nord.

1986- Fracàs de les protestes dels unionistes contra l’acord anglo-irlandès.

1987- L’exèrcit britànic mata a 8 membres de l’IRA en una emboscada a Loughall. Amb una bomba oculta l’IRA mata a 11 protestants innocents a Enniskillen (8/11).

1988- John Hume estableix negociacions amb en Gerry Adams per acabar amb la violència.
L’exèrcit britànic mata a 3 membres de l’IRA a Gibraltar.
L’IRA mata a 8 soldats britànics al comtat de Tyrone (20/8).

1989- El ministre per Irlanda del Nord, Meter Brooke, diu que l’IRA no pot ser vençut de manera militar.
L’IRA mata a 10 soldats britànics a Deal, Anglaterra (22/9).

 

1990- El govern britànic estableix negociacions secretes amb el Sinn Féin per acabar amb la violència.
El Ministre per a Irlanda del Nord, Peter Brooke, diu que Gran Bretanya no té interessos econòmics o estratègics a Irlanda del Nord i que aceptaria la unificació de l’illa per consentiment.

1991- Alt al foc dels paramilitars lleialistes durant 4 mesos (31/8).

1992- Una bomba gegant de l’IRA esclata al centre financer de Londres, causant danys valorats en uns 20 bilions de pessetes i matant a 3 persones.

1993- L’IRA fa estallar una bomba a Warrington, Anglaterra, matant a dos nens. Una altra bomba de l’IRA esclata al centre financer de Londres, causant danys valorats en uns 15 bilions de pessetes (24/4).
L’IRA mata a 11 protestants innocents al Shankill Road amb una bomba (23/10).
Els lleialistes maten a 7 catòlics innocents en un pub a Derry.
Acord de Downing Street entre Londres i Dublín sobre Irlanda del Nord.

1994- A pesar de les protestes britàniques, es concedeix a Gerry Adams un visat per a visitar els Estats Units (31/1).
Alt al foc de l’IRA (31/8) i dels lleialistes (13/10).
A la Casablanca, Washington, Gerry Adams estableix contactes amb oficials per parlar de la pau.
Clinton anomena el senador George Mitchell, com a enviat especial americà per a Irlanda del Nord (2/12).

1995- Trobada entre ministres britànics i el Sinn Féin.
Visita de Clinton a Irlanda on estreny la mà a Gerry Adams a Belfast.

1996- Final temporal de l’alt al foc de l’IRA: l’IRA fa esclatar un cotxe bomba a Canary Wharf, Londres, on moren 2 persones (9/2).
Un cotxe bomba de l’IRA esclata a Manchester, causant molts danys.

1997- Gerry Adams i Martin McGuinness són elegits Diputats del Parlament Britànic (1/5).
Secunda l’alt al foc de l’IRA (20/7).
Trobada entre Adams i McGuinness i Tony Blair a Belfast (13/10)

1998- Acord de pau de Divendres Sant a Irlanda del Nord.
L’IRA Autèntic mata a 29 persones amb un cotxe bomba a Omagh (15/8).

1999-Establiment d’un govern autònom amb dos membres del Sinn Féin, inclosos en Martin McGuinness, ministre d’Educació.

2001- Gerry Adams, Martin McGuinness, Paddy Doherty, tots membres del consell militar de l’IRA, més un altre membre del Sinn Féin, són elegits Diputats del Parlament Britànic (1/5).
Violents enfrontaments sectaris al nord de Belfast.
L’IRA comença a destruir les seves armes (23/10).
2002- Sis membres del Sinn Féin, són elegits Diputats del Parlament de Dublín (20/5).
Alan Maskey del Sinn Féin és elegit alcalde de Belfast.
Londres suspèn l’autonomia a l’Ulster; poder compartit per Londres i Dublín (14/10).
L’IRA autèntic anuncia la seva dissolució (20/10).

2003- Disputes sanguinàries entre bandes de lleialistes. Sir John Stevens, cap d’Scotland Yard, confirma en un informe oficial que l’Exèrcit i els serveis secrets britànics van participar en la guerra bruta contra l’IRA i molts catòlics innocents (14/4).
Es retrassa les eleccions nordirlandeses fins a la tardor.
La premsa acusa a Alfredo Scappaticci, durant anys el segon responsable de la seguretat interna de l’IRA i l’encargat de detectar la presència d’altres espies, de ser “Stakeknife”, l’espia britànic (12/5).
Victòria del DUP (25,7%), entre els unionistes, i del Sinn Feinn (23,5%), entre els nacionalistes, en les eleccions al Parlament d’Irlanda del Nord (26/11).

2004- La policia atribueix a l’IRA, el robatori d’uns 38 milions d’euros a Belfast (20/12).

2005-  L’IRA renuncia a la lluita armada i destrueix, amb la verificació de la comissió Internacional Independent, el decomici.

2006- Els primers ministres britànic i irlandès Tony Blair i Bertie Ahern, llancen un ultimatum per a desbloquejar el procés de pau: restauren l’Assamblea d’Stormont, exclusivament amb el mandat que els partits es posin d’acord per a formar un govern compartit abans del 24 de novembre com a termini improrrogable.

Irlanda ha tingut un tràgic i alhora una història exemplar de persecucions i lliutes per les seves llibertats.
Milers de voluntaris valents a Irlanda van donar les seves vides pel seu país, convertint-se se’ns dubte, en una de les millors millor històries del món.
Però la llliuta encara no ha cessat perquè els atacs entre els partidaris de la unió amb Gran Bretanya i els partidaris de la unió amb la resta de l’illa no s’han posat d’acord. A més, actualment l’anomenada Irlanda lliure ha perdut en gran part, el valor i l’esforç que milers de persones van fer, entre ells els seus propis escriptors, per a recuperar la llengua i cultura irlandesa enfront del domini britànic.
No podem parlar d’un país lliure aquell que s’ha deixat vèncer per l’opressor, convertint-se així en una imitació d’aquests.
Una llengua és una font de recursos massa important: no donar-li la importància que es mereix, és deixar-se vèncer pels poderosos.
Aquest fet, ens ha d’ajudar als catalans, a no caure en el mateix parany perquè si una llengua es perd, a la llarga es perdrà la personalitat d’un poble que ha lliutat durant segles per existir. No podem acabar igual: no podem posar el cas irlandès com un exemple a seguir. Hem de seguir treballant pacíficament i sense fer soroll. La resta serà només qüestió de temps i de paciència.
La nostra història ha de ser encara millor.
THE CURE AT TROY ( LA CURACIÓ A TROIA) – Seamus Heaney (1990)

History says, don’t hope On this side of the grave. But then, once in a lifetime The longed for tidal wave Of justice can rise up, And hope and history rhyme.   So hope for a great sea-change On the far side of revenge. Believe that a further shore Is reachable from here. Believe in miracles And cures and healing wells.

Diu la història: no tingueu esperança en aquest costat de la tomba. Però després, per un sol cop a la vida, pot alçar-se la maror anhelada de justícia, i la història i l’esperança rimen. Tingueu, doncs, esperança d’un canvi radical A l’altre costat de la revenja. Creieu que es pot arribar des d’aquí A una altra costa més enllà. Creieu en miracles i curacions i deus sanatius.

 

Montse Corregidor