MARÉ DE DEU DE MONTSERRAT. 1881-2006: 125è aniversari de la Proclamació de la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya
Montserrat és un lloc ric, pluridimensional, un vertader fenomen, un Parc Natural únic al món, té un dels museus més importants del país i té el Santuari de la Patrona de Catalunya.
D'aquí ve el caràcter singular que pren la vida del santuari. Centrada en la pregària comuna dels monjos, oberta a tothom, i en el servei d’acolliment, per part de la comunitat, en bé dels que pugen a Montserrat.
La comunitat actual està formada per uns vuitanta monjos. Com a tots els monestirs benedictins, els monjos de Montserrat dediquen la seva vida a la pregària, l’acolliment i el treball, seguint el lema de sant Benet.
El poeta català Mn. Jacint Verdaguer va dir: “A Montserrat comença la nostra història i és Montserrat el nostre Sinaí”. Un altre poeta català, Joan Maragall va dir: “Montserrat és el miracle català, és allò nostre que no té igual o que sembla fora de les lleis de la natura; de lluny us semblarà un núvol blavós de retalls fantàstics; i segons per on us hi acosteu, s’avança enfora com un castell de gegants amb centenars de torres i quan hi arribeu llavors Montserrat, més que tota altra cosa, és un altar, és un temple”.
Diu la tradició que Montserrat és la muntanya més important i misteriosa de Catalunya. En ella, molts poetes s’han inspirat en els seus treballs i ha estat un centre d’acollida de tots els catalans en temps de la Guerra Civil Espanyola.
El nom Mont prové de muntanya i serrat de serra (cadena muntanyosa), com a advocació mariana, Montserrat també és usat com a nom propi femení, habitualment abreujat com a Montse. Fins al segle XIX també va ser un nom propi masculí.
La muntanya de Montserrat és un massís de formes singulars que s’enlaira fins al 1.236 m.
Al llarg dels darrers mil·lennis, els moviments tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits que les han fet úniques a nivell mundial.
El tipus de vegetació predominant és el bosc mediterrani, destacant les alzines. Pel que fa la fauna hi podem trobar aus com el roquerol, el pela-roques, etc. i entre els mamífers, hi destaquen l’esquirol, el ratpenat o el porc senglar, així com les cabres salvatges.
Moltes llegendes típiques catalanes envolten aquesta muntanya, una de les més populars és l’anomenada “el Timbaler del Bruc”. Aquesta bonica llegenda prové del fet històric succeït a Catalunya el 14 de juny de 1808 quan les tropes franceses encapçalades per Napoleó, van voler endinsar-se cap a Catalunya per conquerint-la i els va suposar la primera derrota seriosa pel pas d’un lloc anomenat El Bruc. Un jove timbaler anomenat Isidre Llussà, descansava al peu d’unes roques juntament amb els seus companys, quan la caiguda d’unes pedres van fer sonar el peu del seu tambor. Aquest fet va fer sospitar de la presència dels francesos i immediatament aquest timbaler va començar a picar el seu tambor fins a sagnar-li les mans provocant un fort eco a la muntanya d’un soroll d’uns tambors com els d’un fort exèrcit. Degut a la confusió que va crear aquest fort eco, les tropes franceses van decidir abandonar la muntanya sorpresos per la presència d’aquest gran exèrcit de catalans i no va ser res més que els repics del timbal d’un nen –degudament amplificats per les roques montserratines- fent creure als francesos que el nombre de catalans era molt superior al real, fent fugir d’aquesta manera als invasors.
Des de sempre, aquesta muntanya ha estat vinculada a l’espiritualitat. A part del monestir i de la Santa Cova, la muntanya conté un bon nombre de petites esglésies i d’ermites abandonades.
La figura segueix el model molt divulgat de la Mare de Déu en majestat, en actitud estrictament frontal, amb l’Infant Jesús assegut a la falda, al centre. Tant la mare com el fill porten incorporada una corona.
La figura de la Mare de Déu estén la mà dreta, amb la qual sosté l’orbe esfèric, que significa tot el cosmos. Amb la mà esquerra la Mare de Déu fa el gest de posar-la sobre l’espatlla de l’Infant indicant que aquell rei omnipotent és fill seu. Aquest amb la mà dreta beneeix, i amb l’esquerra, sosté una pinya, un signe de fecunditat i de vida perenne.
Tal i com hem dit abans, Nostra Senyora de Montserrat és una marededéu trobada. Sobre aquest fet també s’hi alça una bonica llegenda situada a una cova prop del monestir. La llegenda diu que un dissabte de l’any 880, uns pastors que estaven pasturant les seves ovelles, van veure baixar del cel una gran llum, acompanyada d’una bella melodia. El dissabte següent, la visió es va repetir fins que el quart dissabte següent els hi acompanyà el rector del poble prop d’allà perquè aquest pogués constatar l’esmentada visió. Un cop assabentat de l’esdeveniment, el bisbe, va organitzar-hi una anada, en la qual, van veure una cova on van trobar la Santa Imatge. El bisbe els va proposar de traslladar-la a Manresa, però només de treure-la la marededéu es va fer tan pesada que no la van poder moure. El bisbe va interpretar aquest fet com el desig de la Mare de Déu de restar en aquell indret i manà construir-hi una capella.
A partir dels segles XIV i XV aquest santuari esdevingué un dels focus més importants de la religiositat i, amb l’arribada de la Renaixença, va començar a ser percebut com el Santuari Nacional català per excel·lència.
El santuari té tres pilars que el caracteritzen: els monjos benedictins, l’Escolania i una talla de la Mare de Déu de Montserrat.
La comunitat actual de Montserrat està formada per uns vuitanta monjos que segueixen la regla de Sant Benet (Segle VI). L’objectiu principal de la comunitat és continuar fent de la muntanya un lloc de trobada i pregària.
L’any 1994 un gran incendi forestal provocat, va cremar gran part de la muntanya.
L’enorme influència religiosa i patriòtica que Montserrat ha exercit sobre els catalans al llarg dels temps, s’evidencia per la devoció que tenen per la Mare de Déu bruna, pels nombrosos altars que hi ha dedicats a la Moreneta al llarg del territori i per la popularitat de Montserrat com a nom de dona.
La imatge de la Mare de Déu de Montserrat, anomenada popularment la Moreneta pel color fosc de la seva pell, és una talla romànica policromada del segle XII d’una gran bellesa. L’any 1881 la Mare de Déu de Montserrat fou proclamada Patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII. Montserrat també és la Patrona de totes les diòcesis catalanes. La seva festa és el 27 d’abril que és l’època de màxima floració dels rosers a Catalunya i per aquest motiu també se la coneix amb el nom de “La Rosa d’Abril”.
Aquest any celebrem el 125è aniversari de la proclamació de la Verge com a Patrona de Catalunya. El 8 de desembre de 1880 es va fer oficial la coronació canònica de la imatge de la Verge. A partir d’aquesta data es va començar a promoure arreu de Catalunya una subscripció popular per a oferir a la Mare de Déu, una corona. Gent de tot arreu, hi va contribuir generosament a aquesta ofrena que simbolitzava el poble català.
Nostra Senyora de Montserrat té un himne propi que s’anomena “El Virolai”. La primera estrofa del vers es diu “Rosa d’Abril, morena de la serra, de Montserrat Estel, il.lumineu la catalana terra, guieu-nos cap el cel” i per això també se la coneix amb el nom de “Rosa d’Abril”.
La lletra del Virolai fou escrita per Mn. Jacint Verdaguer i va ser publicada en el programa del certamen artístic i musical celebrat amb motiu de les festes del Mil·lenari de Montserrat, l’any 1880. Dins del mateix programa s’oferia el premi d’un flabiol d’or amb esmalts a la millor melodia popular que s’adaptés al text de Verdaguer.
El 25 d’abril del mateix any fou declarada guanyadora –enmig d’una setantena de composicions- la melodia de Josep Rodoreda.
El dia 27 d’abril se celebra la Festa de la Mare de Déu de Montserrat, Patrona de Catalunya, precedida per la celebració de la Vetlla el dia abans. La Vetlla ha esdevingut tan solemne i concorreguda com la mateixa festivitat, sobretot per al jovent.
La tarda del 26 d’abril, any rere any, el Santuari s’omple de joves que hi arriben per compartir un ambient de germanor i amistat. Actuacions musicals, lectures especials i càntics de salms animen la jornada, que culmina amb la celebració de l’Eucaristia de la Vetlla.
La Diada de la Mare de Déu de Montserrat se celebra amb nombrosos actes folklòrics i festius, com ara cobles, colles castelleres, ballada de sardanes..Prenen un relleu especial les celebracions litúrgiques. Es ballen Sardanes que és la dansa típica de Catalunya. Molts músics i poetes catalans s’han inspirat amb la imatge de La Moreneta o anomenada també La Rosa d’Abril i amb la seva muntanya. Voldria fer menció a un músic, en Pep Ventura que està considerat el pare de la Sardana. Va compondre entre d’altres, una sardana anomenada “Per tu Ploro” dedicada a la Verge de Montserrat. La vida d’en Pep Ventura va estar envoltada de drames amb la mort de la seva muller i del seu fill. Per tu Ploro és una sardana que va compondre i que la lletra va ser escrita pel poeta Joan Maragall i està dedicada a la Verge de Montserrat. La lletra d’aquesta sardana diu: “Adéu Rosa d’Abril, adéu rosa encarnada, demà, lluny del teu roser, d’enyorament ma moriré”. Actualment no sabem per què i per qui plorava Pep Ventura però el que volem tots nosaltres és que aquesta rosa sigui una rosa tenyida de tots els colors de bons desitjos i esperança per tothom.
És per la fe que t’he cridat, menut company del meu pelegrinatge, és per entrar en el cor de Montserrat, i veure sobre el rigorós paisatge, com el somni esdevé realitat.
(Josep Maria de Segarra – Escriptor català)
Montse Corregidor
