ELS TALAIOTS BALEARS
per Vicent Macip i Fuster
Els qui han visitat les illes de Mallorca i Menorca, hauran reparat en uns grans apilaments de pedres, sense morter entre elles, d'aparença tosca, i de planta quasi sempre circular -rarament quadrada-, que poden tenir de tres a sis metres d'alçada i a vegades més. Solen aparèixer a la vista del visitant curiós, ja enmig d'un bosquet de pins, ja a la vora d'un camí, ja al bell mig d'un conreu. Molt sovintla vegetació creix al seu cim i a l'entorn, cosa que els dóna un aire pintoresc. La raresa d'aquell encontre sempre fa venir als llavis dels nou-vinguts a les Illes, aquesta pregunta: "Què són, aquestes piles de pedres?" Les contestacions que s'obtenen són variades, i sovint d'un pintoresquisme ben agradós. No s'ha d'oblidar que jo meteix he escoltat, a un mariner de Sóller, assegurar caparrudament que havia vist tres sirenes en una cala fent ball rodó. Per això si el visitant és curiós de mena, li queda com una set, unes ganes de saber més coses d'aquests monuments esquerps que parlen prou alt de la fortitud dels antics baleàrics, un dels grups en què es dividia el poble dels ibers, avantpassats dels actuals pobladors dels Països de Llengua Catalana.
En una cosa tots estan d'acord: en el nom. Aquelles construccions són els talaiots. Per això, com el seu nom popular expressa, la creença general és que servien de talaies per vigilar de lluny.
De tota manera avui sabem que els talaiots no eren construccions completament independents, sinó que formaven part d'un sistema de defensa, i la seva finalitat principal era dar un reforç a les muralles que protegien un poblat. Per això es pot parlar de la ciutat de la cultura dels talaiots, com es veu en el gravat número 37 del llibre de Bosch-Gimpera sobre la formació dels pobles d'Espanya. Allí es pot veure un recinte murat protegit per un sistema de talaiots.
Segons el doctor Bosch-Gimpera, la cultura dels talaiots dóna idea d'un estat de prosperitat que no s'explicaria pel desenrotllament de la sola agricultura a l'interior de l'illa. Són un indici del comerç actiu que degueren practicar llavors les Balears. Ho corroboren encara les troballes que s'han fet excavant en algun d'aquests talaiots. Al costat de destrals de bronze arcaïtzants de tipus ibèric, s'han trobat collars de bronze de tipus nòrdic i fins algun utensili de ferro, que havia de ser de procedència estrangera.
D'aquesta manera les Illes Balears ja són un element actiu, girat de cara a l'Orient civilitzador, del qual ens hauran de venir les influències més benèfiques, aquelles que, en la vida, en l'art, en la guerra, en la religió, anaven posant-se damunt el despert ivigilant poble ibèric, i que l'hauria portat a altes realitzacions -pensa el doctor Bosch-Gimpera-, si l'expansió cartaginesa primer, i la pax romana després, no hagueren vingut a malmetre una evolució natural de la nmostra raça bàsica. Des d'aquell moment, a la mateixa alba dels temps històrics, almenys per a nosaltres, comença un drama inacabat i que algú haurà de resoldre: el conflicte entre les forces exteriors que ens ofeguen i la nostra aspiració a la unitat nacional dels catalans, valencians i balears.