En el cinquè centenari de la mort de CristòforColom
Aquest mes d’octubre, es commemora el cinquè centenari de la mort de Cristòfor Colom (1506-2006) i actualment encara hi ha molts enigmes que envolten a la figura de Cristòfor Colom. De fet, dels centenars de retrats que s’han fet sobre el descobridor, no n’hi ha cap que representi la seva autèntica imatge. Sobre algunes èpoques de la seva vida, es desconeix tot, tampoc encara se sap que significa la seva extranya firma i en cap document oficial dels Reis Catòlics, es diu el lloc d’origen de Colom.
Sempre ens han fet creure que era genovès però, les proves científiques d’ADN impulsades pel Discovery Channel a Amèrica, descarten l’origen genovès del descobridor i mantenen viva el seu i quasi probable origen català.
Sembla ser que Cristòfor Colom va voler amagar la seva pròpia identitat, almenys així ho va fer constar en el llibre dels privilegis que Colom va emprar “In te Speravi”, que no és altra que l’inici del psalm 70 de David i va deixar constància de: “In te, domine, speravi, non confundar in aeternum”: Tots nosaltres també desitgem que la confusió no duri per sempre.
En aquella època, Catalunya formava part de la confederació catalana-aragonesa i estava governada per Ferran el Catòlic.
A CC li va tocar viure una època de profundes transformacions i convulsions de tota mena en la Mediterrània Occidental i en la Península Ibèrica. Un Colom genovès, súbdit d’una República en franca decadència econòmica i del seu poder marítim, no presenta gaires problemes a una historiografia edulcorant i imperialista de caracter espanyolista del descobriment del nou món.
A la segona meitat del segle XV es va produir una lluita declarada entre els tres nuclis de poder polític i econòmic de la península Ibèrica: Portugal, Castella i la Confederació catalanoaragonesa per a aconseguir l’hegemonia politica dins de la Península. Tant els portuguesos com els catalans basaven el seu poder econòmic en el comerç marítim, obert a l’oceà Atlàntic, en el cas dels portuguesos, i basat en el comerç mediterrani, en el cas dels catalans. L’economia castellana no era tan depenent del comerç marítim, però, vist l’èxit econòmic indiscutible del comerç portuguès amb Àfrica, totes tres potències comprenien la necessitat de potenciar el comerç ultramarí.
Un origen català de CC complicaria molt les coses, ja que posaria automàticament en crisi massa paradigmes fal.laciosos de la historiografia oficial, tant espanyola com internacional, sobre els motius i les conseqüències del descobriment d’Amèrica. Per tant, que CC fós català o genovès no és un fet tan irrellevant com diuen aquells historiadors, a qui ja està bé la versió oficial fins ara divulgada. En el món científic, quan una teoria explica de manera més bona els fenòmens experimentals que una altra, aquesta nova teoria és adoptada, tot substituint l’anterior, fins que una teoria posterior, encara millor, no la desplaci. Aplicant aquest principi, tot i reconeixent els factors existens a favor d’un origen genovès de CC, entenem que un origen català del descobridor i, per tant, súbdit natural de Ferran el Catòlic, explica molt més bé totes les causes i efectes del descobriment d’Amèrica.
A Sevilla, hi ha la biblioteca colombina. Hi ha 15.000 llibres adquirits per Hernando fill de Cristòfor Colom, alguns d’aquests llibres van pertànyer a l’Almirall; entre els volums es poden trobar més pistes que afirmarien la catalanitat de Colom com la referència d’una carta de Colom de 1493 donant notícia de la descoberta a un amic seu valencià, Lluís de Santàngel que va ser escribà de Ferran el Catòlic i que la carta estava escrita en català. Avui la carta ha desaparegut.
L’enginyer i diplomàtic peruà, Luís Ulloa, que va ser director de la biblioteca nacional del Perú el 1914, va pensar que el CC genovès i descobridor d’Amèrica no podia ser la mateixa persona. Ulloa es va traslladar a Espanya durant els anys 20 per investigar els arxius col.lonials. De les seves investigacions en va fer una deducció sorprenent: “Colom no era genovès, era català” i així ho va publicar a Paris l’any 1927.
Ulloa va comprovar que molts documents contemporanis del descobridor apareixia el seu cognom en català COLOM (ni Colombo en italià, ni Colón en castellà) i que l’almirall no va escriure mai en genovès ni en cap dialecte italià. Només va escriure en llatí, castellà i català. Seguint les cròniques de l’època i les cartes del mateix Colom, Ulloa va deduir que Colom pertanyia a una família noble catalana que s’havia enfrontat a Joan II, pare de Ferran el Catòlic, en la Guerra Civil catalana de 1462 a 1472. Colom hauria estat corsari sota el comandament del seu parent francès l’almirall Guillaume Casanova-Colom sota les ordres de Renat d’Anjou, pretendent favorit dels catalans a la corona d’Aragó.
Ulloa només va tenir 9 anys per fer recerca sobre la seva teoria, ja que va morir l’any 1936, poc abans de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola. Però abans va deixar una petició als historiadors catalans: “Jo he arribat fins aquí, ara us toca a vosaltres demostrar i identificar l’origen exacte de Colom”.
Ja estem a la tercera generació d’investigadors i, malgrat que encara no hi ha conclusions definitives que confirmin la seva teoria, amb el pas dels anys, el criteri de la catalanitat de Colom s’ha anat imposant.
El Centre d’Estudis Colombins (www.cecolom.cat) i la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya (www.histocat.cat) a Barcelona, hi treballen entre d’altres, dues persones molt destacades en l’estudi d’aquesta matèria i són els Srs. Francesc Albardaner i Lluís de Yzaguirre. Tots dos han comentat que aquest estudi avança lentament però és molt sòlid i fiable i gràcies als avenços científics tan genètics com de lexicometria són eines que permeten estudis que podrien desxifrar definitivament l’enigmàtic origen de Colom.
El professor de lingüística de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, el Sr. Lluís de Yzaguirre és contundent: “L’estudi lexicomètric de l’escriptura de Colom apunta que la seva llengua materna hauria pogut ser el català, alhora que totes les tècniques d’aquesta disciplina rebutgen taxativament el seu possible origen genovès”. L’estudi realitzat, mitjançant la Morfologia de Corpus confirma que la seva llengua materna del descobridor podia ser el català central, que és el català que es parla a l’àrea de Barcelona i rodalies, però això no obliga a pensar que hagués nascut a Catalunya.
Aquesta recerca ha estat possible, en gran part, gràcies al documental Columbus: Secrets from the grave, emès pel Discovery Channel dels Estats Units. Aquest reportatge apuntava ja el possible origen català del descobridor. L’èxit de la proposta va fer que els seus responsables decidissin tirar endavant una segona part per quan es tinguin, els resultats de les proves d’ADN que han d’aclarir la procedència de Colom.
El professor Francesc Albardaner, expert del CEC, és un dels professionals que treballen en aquest estudi i admet que el procés és complicat: entre el novembre i el gener de l’any passat Albardaner, va recollir mostres d’ADN de 253 persones amb el cognom Colom arreu dels Països Catalans. (Els Països Catalans són els territoris on es parla la llengua catalana i està compost per Catalunya: 5.980.000 habitants, 3/5 parts del País Valencià: 3.350.000 h, Illes Balears: 755.000 h, Franja de Ponent a Aragó: 48.000 h, el Carxe (Múrcia): 2.000 h, Andorra: 38.000 h. Catalunya Nord (Sud de França: 330.000h) i l’Alguer-Sardenya (Itàlia). 37.000 h) i els italians, per la seva banda, tenen l’encarrec de fer el mateix amb els Colombo de la Llombardia.
El secret està en el cromosoma Y, propi del gènere masculí, que es repeteix de forma idèntica entre homes d’una mateixa família durant segles. Ara ja es podria fer la comparativa entre les mostres catalanes i les restes de Colom, però les normes internacionals condicionen aquest tipus d’estudi a un procés paral.lel que com a mínim ha d’incloure tres centres d’investigació de diferents països. Albardaner apunta que part de la lentitud del procés s’explica perquè en aquest cas “S’ha volgut ser molt escrupolós” i s’han triat tres centres internacionals i tres d’estatals.
De moment, i a l’espera d’estudis genètics que decantin la balança definitiva, cap estudi ha descartat la possible catalanitat de Colom. Al contrari, els estudis de ciències auxiliars de la història han demostrat, per exemple, que “en una època en que el tipus d’escriptura es diferenciava clarament entre països, Colom escrivia amb trets propis de l’escola catalana”, segons els investigadors. I la seva escriptura també revela que Colom, lluny de les teories que li atribuïen uns orígens humils i genovesos, demostrava un domini de l’escriptura que el descrivia com un “home culte amb estudis mitjans”; Colom emprava una cal·ligrafia netament catalana, idèntica a la utilitzada a Catalunya en el segle XV.
Els estudis d’antropologia després d’analitzar les restes de Diego, germà de CC, estima que l’edat en què va morir aquest personatge estava al voltant dels 55 anys, la qual cosa no coincideix amb l’edat estimada si hagués estat el Giaccomo Colombo genovès, mort als 48 anys.
Semblaria, doncs, que van caient mites i s’obren noves perspectives i si tot va bé, la veritat serà descoberta a finals d’aquest any.
Alguns enigmes troben desenllaç, d’altres hauran d’esperar a la identificació genètica. Però el que és segur és que el misteri sobre l’origen de Colom toca a la seva fi. De moment, la ciència no desmenteix Ulloa.
Montse Corregidor
