A L'ENTORN DEL NOM IBÈRIA

Document adreçat per Pere Bosch-Gimpera a Ramon Galí i Herrera.

Sr. Ramon Galí. Estimat amic. Vaig rebre la seva carta, conjuntament amb els Quaderns de l'Exili. Verament admiro l'assimilació tan intensa que han fet del meu llibre. El seu article especialment està molt bé i, efectivament, si són de doldre les errades d'impremta que vostè assenyala, de fet tenen una importància molt relativa de cara al públic. Les línies essencials de la reconstrucció surten molt clares. Han fet una feina que és dificilíssima de fer per a l'autor, o sigui de fer llegívol el que s'ha hagut d'exposar amb l'apartat crític i erudit a través d'un material ingent i complicat per la terminologia moderna.

La tesi de vostès sobre la identificació d'Ibèria amb la Gran Catalunya en general em plau. Ja que el nom té l'avantatge de no esverar els valencians i els balears, que es resisteixen a ser absorbits pels catalans.

Des d'un punt de vista de Catalunya estricta i de formació històrica de la nacionalitat, es podria oposar la dificultat que la formació precisament de les zones menys iberitzades, o sia de la Catalunya Vella, on l'element ibèric devia ser poc dens. Això va donar lloc que, fa temps, Rovira i Virgili fes el contrari de vostès, atribuint la formació de Catalunya precisament a l'element no ibèric i establint un contrast entre no-ibers (catalans) i ibers (espanyols). Teoria que no es pot mantenir, ja que els pocs elements no ibèrics de Catalunya tenien per força afinitats amb el substrat preibèric que també intervingué en la formació dels pobles espanyols. Pel que fa a la llengua, si bé en un principi totes les llengües romàniques de la Península tenien una afinitat major que ara (segons Menéndez Pidal) i precisament amb el català possiblement per estar més a prop del llatí i de les llengües indígenes, la diferenciació del català conjuntament amb les llengües d'oc acusa que potser era important la població no ibèrica. Barreja de la de la cultura de les coves i la pirinenca del sud de França i de la Catalunya Vella. El problema es complica amb l'Aragó, que és una resultant de l'element capsio-pirinenc, de l'ibèric de la vall de l'Ebre i del Baix Aragó, i del celtíber de l'oest i del sud. Quin és el decisiu i fins a quin punt dóna un impuls l'element musulmanitzat de l'Ebre i del sud?

El problema de València no és tampoc excessivament simple. La zona iberitzada és la del litoral i el Maestrat, o sigui la que ara és de llengua catalana. Però a la part occidental hi havia molts celtes i a més es repobla amb aragonesos, que pretengueren sempre tenir-hi un cert dret. I encara la llengua en aquelles comarques celtitzades és el castellà.

En la cultura ibèrica, cal no oblidar que el país més avançat i potser el que la produí és Alacant, incloent part de la regió murciana i amb límits fluctuants entre la zona que després fou catalana i la que no ho va ser mai. El grup de la plana valenciana es manté a l'altura (Llíria), però al Maestrat, al Baix Aragó i àdhuc a l'Urgell va esdevenint més pobra i la Catalunya Vella té aleshores una cultura ibèrica pobra que correspon a la menor iberització i a la zona en què es formà la petita Marca Hispànica de l'època feudal.

També la identificació de les influències, grega dependent d'Empúries per a Ibèria (Països de Llengua Catalana) i fenício-cartaginesa per a Tartèssia, va potser massa enllà. Andalusia (Tartèssia) tingué una forta influència grega fins al segle VI, en què comença la política de predomini cartaginès després d'establir-se el límit de les zones d'influència a Màstia al temps del segon tractat amb Roma. Si la influència grega que dóna l'impuls decisiu a la creació de la cultura ibero-tartèssia ve de les colònies del sud-est per mal conegudes que siguin encara (Hemeroscòpion, etc., en terres actualment de llengua catalana), també Menaca va subsistir fins al segle IV. La comunicaciò d'Alacant amb Andalusia degué de ser molt intensa pels camins interiors cap a la regió minaire (art de Despeñaperros i de Castellar, escultures d'animals, i arriba molt lluny, a Osuna).

I si Empúries va tenir gran influència econòmica per estar més a prop de Marsella i per la seva moneda, va tenir probablement menys influència cultural al sud-est i al sud que Hemeroscòpion. La influència més forta d'Empúries a la vall de l'Ebre fins a Celtibèria, es manifesta sobretot al temps hel.lenístic, quan els principals valors de l'art ibèric ja s'havien produït i començaven a estancar-se amb la decadència i finalment la destrucció de les colònies del sud i del sud-est.