Cronologia de la Història de Catalunya Plena

 

(RECULL DE 1296 A 1412)
 

Ricard Colom.      colomtaube@hotmail.com

 

DEFENSEM LA NOSTRA HISTÒRIA CONTRA LES MANIPULACIONS DEL P.P.-REAL BORBÒNICA ACADÈMIA DE LA HISTÒRIA,QUE PRETENEN REINSTAURAR D'AMAGAT LA "FORMACIÓN DEL ESPÍRITU NACIONAL" FRANQUISTA.    

 

   ”La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble”.
(Àngel Guimerà)

  "Assolida l'alienació del sotmès per mitjà (bàsicament) de la coerció física, la tasca del colonitzador es concreta en mantenir aquest estat d'alienació i a convertir-lo en el seu (nou) estat "natural", per ço la colonització significa sempre la falsificació de la història, àdhuc la seva anatematització. Heinz Dietricht. Emancipació i identitat d'Amèrica Llatina 1492-1992.   

  “...el desconeixement de la història pròpia és una de les causes més radicals de l’afebliment de la consciència nacional catalana i de la seva lenta substitució per la consciència nacional espanyola. Els nostres ocupants ho saben perfectament i, per això, és la primera cosa que han amagat, car són conscients que és allò que més els denuncia i més posa en evidència. El factor històric és tant important que el factor lingüístic a l’hora de crear o de reconstruir una consciència nacional, donat que és la història la que més explica el per què de la identitat lingüística i col·lectiva d’un país”. (Catalunya, nou estat europeu. Declaració de la Primera Convenció per la Independència Nacional.)   

                                                                             

  "La Història és mestra de la vida". (Dita llatina).

 

  "La Història és el millor mestre per als alumnes distrets". (Indira Gandhi,1917-1984, estadista hindú)

 

  "El millor profeta del futur és el passat" (Lord George Gordon Byron, 1788-1824, poeta i aventurer romàntic anglès)  

 

  "El passat defineix el present perquè la humanitat no és mestressa de la seva pròpia història" (Sigmund Freud, 1856-1939, psiquiatra austro-jueu,fundador de la Psicoanàlisi)

 

  "No crec pas en l'esperança d'esdevenir millors, ni en el progrés. Jo llig quasi més història que no literatura.I la història ensenya". (Alvaro Mutis, any 1997).

 

  "Entre d'altres exercicis de l'esperit, el més útil és la Història". (Caius Salustianus Crispus,86-34 a.C.,polític i historiador romà).

 

  "Allò curiós no és pas com és escrita  la Història,sinó com ha de ser esborrada" (Manuel Alcántara,1928-...,poeta i periodista foraster).

  "Aquells qui no se'n recorden del passat es troben condemnats a repetir-lo". (George Santayana,escriptor madrileny en anglès,ignorat per l'integrisme monolingüiista espanyol).

   "...els que no saben d'història acostumen a no tenir criteri polític,o a no tenir un criteri apriorístic que per qualificar-lo d'una manera o altra s'ha acabat per dir-ne filosòfic..." (Enric Prat de la Riba, 1870-1917,president de la Mancomunitat de Catalunya,a les cartes a en Joan Manyé i Flequer).

   "Els savis diuen,i no sense raó,que qualsevol que desitgi de preveure el futur li caldrà consultar el passat;entre els esdeveniments humans n'hi ha que se semblen als dels temps anteriors.Açò prové del fet que són creats per homes que han estat,i seran sempre, animats per les mateixes passions,i així que ells han de tenir necessariàment els mateixos resultats".(Niccolò Machiavelli,1469-1527,político, historiador i tractadista florentí, teòrico del "pragmatisme"

polític).

 

   “Més enllà de la dictadura, topam amb una historiografia que no valora la seva pròpia singularitat. I això no ve del franquisme sinó de l'època de la creació de l'Estat espanyol. El plantejament del Decret de Nova Planta és treure la història i la identitat a tots els territoris de llengua i cultura catalanes fins a aconseguir la negació de la seva pròpia història i confondre-la amb una historia conjunta amb Castella. És per aquesta raó que avui dia hi ha tantíssimes persones que no tenen consciència d ella pròpia historia i que només l'identifiquen amb una història que els ve de fora, amb barbaritats com la de Los Reyes Catòlicos. Això els converteix en analfabets. El més greu, però, no és la ignorància de la gent, sinó que tenen prestada la consciència de la seva pròpia singularitat. Tot plegat fa molt difícil que puguin sentir-se responsables i ser-ne defensors”. (Jordi Mª Solé i Sabaté al llibre Jo no sóc espanyol)

 

 

25.3.1296: Els sicilians no accepten els acords d'Anagni i coronen rei de l'illa el lloctinent Frederic d'Aragó (II de Sicília), a Palerm.

1296: El Papa insta el Just perquè obligui Frederic a renunciar a Sicília, el Just li respon amb evasives.

Segons tradició, el Papa nomena el valencià St. Pere Pasqual bisbe de Jaén.

5.1296: La diplomàcia catalana ratifica un pacte de pau i comerç, orígen d'un immediat pacte bèl.lic anticastellà.

primavera 1296: Ofensiva militar contra Castella: Des d'Almazan, Alfons de la Cerda i Pere d'Aragó (germà del rei) penetren dins Castella, ataquen ciutats i fan mal bé els collites, però no poden ocupar Conca. El rei passa el port de Biar i conquereix fàcilment la major part del regne de murcia (habitat per musulmans i catalano-aragonesos): pren a l'assalt el castell d'Alacant, Elx es ret després d'un llarg setge, Oriola i Múrcia es lliuren sense resistència.

Alhora, els granadins ataquen l'Andalusia castellana.

Sols Alcalà, Lorca i Mula, al sud de Múrcia, queden en mans castellanes.

8.1296: El rei se'n torna a València i deixa de lloctinent a Múrcia son germà Jaume-Pere, senyor de Sogorb.

1296-1300: Marroc conquereix quasi tot el Magrib central, tret de Tlemcen.

1297-1300: La flota catalana demostra sa supremacia al canal de Sicília.

1297: El bisbe de Jaen Pere-Pasqual cau presoner dels granadins.

11.9.1297: William Braveheard Wallace, cap independentista escocès, derrota heroicament els invassors anglesos a la Batalla del Pont de Stirling.

1298-1311: Jaume II de nou comanda el Reialme de Mallorques.

20.1.1298: El rei nomena paborde de Menorca n'Arnau de Sarrià, a qui dóna totes les mesquides i cementeris sarraïns de Menorca.

5.1298: Ambaixada catalana a Bugia: sols obté concessions comercials. A Bugia, on hi ha majoria de mercaders mallorquins, el cònsol és barceloní, però.

1298: Església-catedral gòtica del Pla de la Seu comença la seva construcció a Barcelona.

Acord d'Argeler, pels quals Jaume (II, també) de Mallorques és reentronitzat com a rei mallorquí.

Treva amb Castella, a causa de l'expedició italiana del Just, qui reuneix un exèrcit i a muntó galeres i va a Roma, on el Papa li dona la bandera de l'Església i el beneeix (per atacar Sicília).

8.1298:Alguns èxits catalano-angevins sobre els sicilians. Siracusa és assetjada durant 4 mesos.

d.5.1299: El Just torna a la guerra contra Sicília: els catalans vencen els sicilians a Cap d'Orlando i Ponza.

1299: Jaume de Mallorques amplia els aranzels de la lleuda de Cotlliure per protegir l'economia de la Catalunya nord front a la de la Catalunya peninsular i recaptar més fiscalment.

Uns dominicans, surten devers Ifriqija i Jaume II nomena nou alcaid per a la milícia catalana del soldà.

ca.: Ramon Lull ja és traduït a diverses llengües europees.

Construcció del temple de santa Caterina i el convent de sant Agustí a València.

Construït el castell-palau de Bellcaire d'Empordà pel comte Ponç d'Empúries.

Fundació de Bilbo (Euskadi) com a port natural i filial de Burgos al Cantàbric.

1300-1302: Els lleuders de Cotlliure (Catalunya Nord) confisquen mercaderies a comerciants catalans qui es negaven a satisfer els aranzels mallorquins.

1300: Corts a Barcelona.

Corts aragoneses a Saragossa. Descontents per l'escàs poder aragonès sobre el Regne valencià, voten i imposen la usurpació de la Franja de Ponent. (La Llitera, etc.), la qual queda administrativament esquarterada de la nació catalana a la qual naturalment sempre ha pertangut.

Creació pel rei de la Universitat de Lleida, la primera del Principat.

Jaume de Mallorques desafia el monopoli Principat-València, i prohibeix als mercaders peninsulars l'importar res a Mallorques des del Magrib. També crea el sistema monetari propi del seu reialme: hi destaca el ral "dobler" o "doblenc", ben famós des de llavors(d'ací el nom "doblers" que a Mallorca hom empra per dir "diners". Ordenacions: projecte de planificació econòmica general per a Mallorca (colonització agrària, reorganització urbanística de la part forana, finançament d'inversions...)

El Just és retira de la guerra contra Sicília i deixa sols als angevins, els quals, creient que els sicilians han quedat molt afeblits, ataquen.

1.12.1300: Frederic derrota totalment els angevins a Falconera, i el mateix príncep Felip de Tarent hi cau pres.

9.5.1301: El Just s'entrevista amb l'infant castellà Juan Manuel "adelantado" de l'ocupació castellana de Múrcia, el qual, enviat per Castella per a negociar sobre aquest reialme, fa un doble joc: als seus propis interessos i als de Castella.

1301: Majoria d'edat de Ferran IV de Castella.

Corts a Lleida.

Corts a Saragossa: Més de 60 nobles aragonesos havien signat a Saragossa un nou compromís d'Unió aprofitant les dificultats reialsper la campanya de Múrcia. Intel.ligentment, el rei encarrega al Justícia d'Aragó de processar aquests nobles: acaben desterrats i amb els bens confiscats i el poder reial enfortit a l'Aragó: fins al 1347 no tornaran les conjures aristocràtiques a l'Aragó.

Represa de contactes amb Marroc.

ca. 1301: El corsarisme català, genovès, pisà, angeví, sicilià i ifriqijà entorpeix el comerç.

9.1301: Nou tractat d'aliança amb Granada: neutralització de la diplomàcia castellana.

21.11.1301: El camarlenc Ramon de Vilanova ateny un tractat de Tunis que renova els de València (1271) i Panissars (1285). Els catalans s'instal.len més a les duanes d'Ifriqija, i tenen un tracte preferent.

2.1302: Ambaixada del Marroc per reclutar soldaders i galeres catalanes a canvi de tribut.

1302: "Gan revolució democràtica" de Flandes.

Jaume de Mallorques pretén imposar un aranzel insular: conflicte amb els catalans peninsulars.

5.1302: Els poders públics mallorquins han d'intervenir el tràfic de carn contra la usura dels intermediaris.

31.8.1302: Treva o pau de Caltabellota: Nàpols i el Papa (ara enfrontat a França) reconeixen a Frederic sols com a rei vitalici de Sicília, el qual casa amb la filla de Carles d'Anjou.

En acabar la guerra contra els angevins, molts d'almogàvers queden a l'atur desmobilitzats, i seran contractats per l'emperador bizantí contra els turcs.

10.1302: Tractat ben avantatjós de Mallorca amb Bugia (Berberia): establiment del cònsol mallorquí propi i un quart dels drets de duana que satisfacin els mercaders mallorquins a l'estat bugiota.

d.1302: Nous intents angevins per recuperar la rica Sicília, que Frederic pren com a excusa per a trencar el pacte i nomenar son fill Pere hereu. Així queda reinstal.lat a Sicília el casal de Barcelona fins el 1409, en que torna a la Confederació, amb aquests reis: Frederic II, Pere II, Frederic III i Maria.

Capella gòtica de santa Àgata al Palau Reial Major de Barcelona, per iniciativa del rei.

1302.1318: Mestre R. Piquer, de Balaguer, basteix l'església de sant Joan Baptista, romànic evolucionat, a Vinaixa (Garrigues).

4.1303: Treva amb Castella.

1303: Els tribunals actuen contra el comte d'Empúries pels excessos dels seus feudataris contra els bisbes de Girona.

1303-1306: Abusives represàlies del Ponç d'Empúries contra subdits reials.

7.1303: Pau entre Granada i Castella.

FALTA 8/1303 - 5/1307

5.1307:Enmig la guerra civil al Marroc, el soldà cau assassinat.

1307: Corts catalanes a Montblanc.

El Papa Climent V, instigat per l'ambiciós rei francès Felip IV del Bell, qui cobeja els béns templers, estén butlla per arrestar la poderosa Orde militar del Temple, primer a França i després arreu Europa els templers són acaçats, llur organització desfeta i llurs béns confiscats.

El rei francès instiga a Jaume II a perseguir els templers, peça bàsica al País Valencià contra les incursions sarraïnes, El Just s'hi resisteix de moment.

A les forces de la "Gran Companyía" se sumen Ferran Ximenes d'Arenòs i Ferran, fill de Jaume de Mallorques. Marxen devers la Grècia clàssica, al sud. Mor Berenguer d'Entença, el succeeix B. de Rocaford.

Els reis d'Aragó i de Sicília malden redreçar políticament l'acció dels almogàvers, els quals actuen com a soldaders.

En tornar a la pàtria, Muntaner es detingut pels venecians i acaba a Sicília.

d. 1307: Tlemcen es refà, va des de la vall de Muluia a les rodalies d'Alger.

1.12.1307: El Just dona ordres contra els Templers, amb confiscació de béns.

12.12.1307: Es lliura el castell templer de Peníscola (Baix Maestrat).

12.1307: Es lliuren els castells templers de Xivert, Ares, Culla i Benifassà (Maestrat).

d.12.1307: Resistència de castells templers de Villel, Ascó, i sobretot, Miravet i Montsó. Acaben però, lliurant-se.

1307-1330: El franciscà Giovani de Montecorvino és l'arquebisbe de Cambaluc (Pequin), sota la benèvola protecció de Kublai Kahn.

2.1308: El rei mallorquí ordena als seus súbdits d'abandonar Barcelona pel conflicte aranzelari.

3.1308: Ràtzia granadina contra Dénia, Xàbia (Marina) i Alacant, alhora que la flota de Granada, s'empara dels béns comercials catalans que viatjaven per l'Estret.

1308: Ambaixades catalana i marroquína treballen per una aliança antigranadina, El Just vol expansionar-se per Almeria.

Els almogàvers saquegen Macedònia i Focea.

Els càtars occitans compren, segurament, la Bíblia Catalana de J. Montjuïc a les fires de llibres de Lleida o Montpeller "perquè no podien aconseguir-ne cap als territoris sota domini del rei de França". (Jordi Ventura).

8.1308: Bernat de Sarrià negocia tractat amb Ifriqija: 10 anys de pau per 2500 dinars, la meitat de les taxes i no ajudar als berbers de Gerba.

12.1308: Jaume II ateny acord amb Castella contra Granada, a Sta. Mª de la Huerta (Sòria) i Alcalà de Henares: Algesires i Gibraltar per a Castella, Almeria per a Catalunya.

ca. 1308-1311: Els Almogàvers passen al servei del sebastocràtor de Tesàlia i del duc d'Atenes, Gautier de Bienne, senyor francès de les restes de l'Imperi llatí fundat pels croats.

d. 1308: Intenses relacions comercials entre tot Catalunya i el Magrib central: A Tlemcen hi ha mercaders, esclaus, milícies i jueus d'arreu de Catalunya, i també esclaus de Tlemcen arreu dels Països Catalans.

1308-1331: El volum de comerç indica que amb Tunis mercadegen sobretot mallorquins i també barcelonins; amb el Magrib central i Marroc sobretot els mallorquins.

hivern 1308-1309: Nova revolta a Gerba. Reben ajut de Tunis: Sicília ajuda els ocupants catalans, però són anorreats.

El rei Frederic envia Ramon Muntaner a pacificar Gerba, i s'hi queda fins al 1315.

1309: Tractat amb Bugia: pacte comercial i assistència naval.

Acord de Jaume II amb Marroc, en nom de castellans i catalans.

Assalt a la Moreria de València.

6.7.1309: Tractat de Fes, entre Marroc i Catalunya: Marroc paga 7.000 dinars d'or i a muntó gra, avantatges al comerç català al Marroc, obertura de tots els ports als catalans, reintegrament d'1/3 de les taxes. Els marroquins han de bloquetjar Septa per terra i els catalans per mar: els béns de Septa han de ser per els catalans, la plaça i els habitants per al Marroc.

20 o 21.7.1309: Septa torna voluntàriament al Marroc, que no lliura pas cap bé als catalans i, d'amagat, comença a negociar i auxiliar Granada.

8.1309: Els catalans conflueixen sobre Almeria, on derroten un exèrcit granadí i assetgen la ciutat.

a. 1309: Gibraltar cau en mans castellanes. Setge contra Algesires. Granada també vol reconciliar-se amb el Marroc i li torna Algesires i Ronda ( que ja li havien pertangut abans).

ca. 1309-1310: Mariners catalans capturen vaixells tlemcenians.

1309-1318: Reconstrucció de la unitat d'Ifriqija.

1309-1378: La Cort papal es transllada a Avinyó (Occitània): hi haurà doncs, 7 papes francesos.

darreries 1309: Gerba sembla perdre's per als catalans.

Jaume II ho intenta tot per fer-se amb Almeria.

1309:Mesures antiinflaccionistes a Mallorques: supressió del caratge i la tarifa notarial.

9.1309: Disposicions mallorquines contra inversions sumptuàries.

d'abans.1310: Hom conserva a la Biblioteca Central de Barcelona un fragment de l'Evangeli de Joan de vocabulari i sabor valdenc (paleoprotestant).

1.1310: Castella es retira d'Algesires i negocia una pau per separat amb Granada.

principis. 1310: Greu fracàs del Just. ha d'alçar el setge contra Almeria i, així, els catalans es queden sense res (però Castella amb Gibraltar i Marroc amb Cepta, Algesires i Ronda).

Tot seguit s'ha de retirar dramaticament, talant les hortes d'Almeria, i molts catalans cauran víctimes de la fam i dels atacs sarraïns.

d. 1310: Després del fracàs,Catalunya s'orientarà devers la Mediterrània central i Sardenya.

Castella no es conforma sols amb una Granada tributària i el control de les aigues de l'Estret, i pretén atacar Marroc: demana ajut naval català.

1310: Mor la reina, Blanca d'Anjou. El Just queda disponible per a nous casòris polítics. La reina fou ben amiga d'en Ramon Llull.

El Just crea la moneda d'argent valenciana, el "divuitè" (= 18 rals de València).

Jaume de Mallorques fa accedir els catalans a l'encunyació aurífera.

1310-1315: Insurrecció, i guerra civil entre els marinies (dinastia dels soldans marroquins.)

1310-1396: Vida del diplomàtic i cronista aragonès Juan Fernàndez de Heredia.

1310-1314: Problemes d’aprovisionament de queviures, sobretot al regne valencià.

15.3.1311: Els almogàvers derroten i maten el duc d’Atenes a la batalla de Cefis, per haver volgut prescindir de llurs serveis tot infrigint el contracte prèviament pactat.

1311: Ducat almogàver d’Atenes: la Gran Companyia es fa sedentària i crea institucions politicoadmninistratives pròpies.

Ramon Muntaner pren per muller na Valençona, de València: "… demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València". ("Les Quatre Grans Cròniques", cap. CCXXXV).

Incidents entre veixells catalans i castellans car Castella impedeix el comerç català amb els sarraïns de l’Estret.

Possible martiri a Granada de sant Pere Pasqual.

Mor el gran Arnau de Vilanova, savi, teòleg i científic.

"Lo Concili", poema satíric de Ramon Lull sobre la corrupció de l’Església a tomb del Concili de Viena del Delfinat, on havia presentat propostes evangelitzadores que li hi són considerades utòpiques.

Nou procés contra el comte d’Empúries per acció pirata d’una galera d’Empúries contra un veixell venecià.

Corts a Barcelona.

Pirates de Septa capturen veixells mallorquins.

Mor Jaume II de Mallorques, el succeeixen conjuntament:

1311-1324: Sanç I, rei de Mallorques, qui continua l’entesa catalanomallorquina.

1311: Augmenta la pirateria entre catalans i marroquins: a muntó victimes acaben esclavitzats. Hi ha un munt d’esclaus catalans a Septa, Tànger, Arzila, Rabat, Fes, Alcúdia i Badis.

1311-1312: Concili de Vienne o Viena del Delfinat, sobre el destí dels béns templers.

1.1312: Jaume II casa sa filla gran, Maria de Calataiud, amb el germà del rei de Castella. Li és lliurada, altrament, la infanta castellana Elionor (3 anys) sota promesa de casar-la amb son primogènit Jaume.

1312: Enllaç de l’infant Juan Manuel de Castella (el qui perdé el Regne de Múrcia) amb Constança, filla de Jaume II, qui acaba així consolidant una posició ben avantatjosa dins la política castellana.

"En interés de l’Islam" , Marroc torna Ronda i Algesires a Granada.

Nou impuls del Just a la pirateria contra Tlemcen.

Tractat de pau entre Bugia i Mallorques.

Orset ses Cudines, cònsol de Mallorques a Tunis.

Ca. 1312: Comencen les obres de l’actual catedral (gòtica) de Girona.

1312-1317: El nou canceller electe de la Gran Companyia, el rossellonès Roger Deslaur, reconeix l’autoritat de Frederic II de Sicília, qui atorga el títol ducal d’Atenes a son fill Manfred.

1312-1316: Per minoria d’edat de Manfred, governa el ducat com a vicari general seu, en Berenguer d’Estanyol. Els "Usatges" hi són llei, així com un règim municipal segons el model barceloní. Els ports de l’àrea queden oberts al comerç català i sicilià. La llengua franca i oficial hi és, per damunt del grec, el català: la senyera oneja al Partenon.

1313: El rei envaeix Empúries per terra i mar, i obliga Ponç V a sotmetre’s de nou.

Negociacions entre Tlemcen i Catalunya.

Balears, amenaçades per corsaris sarraïns.

Domènec Cima, cònsol de Mallorques a Alger.

1313-1322: Magaulí, fill de Ponç V d’Empúries , el succeeix amb el nom de Ponç VI.

1313-1375: Vida de Giovanni Boccacció.

1314: Escocesos famolencs i en inferioritat vencen els anglesos a Bannockburn. Una cançó cantada per les tropes escoceses ("Scots Wha hae wi Allaad Bled" en gaèl.lic) esdevindrà l’himne nacional d’Escòcia ("Alba" en gaèl.lic.)

Mor fra Romeu Sabruguera, prior domínic d’Aragó i possible traductor al català de la "Bíblia rimada"de Sevilla.)

Mor el comte Ermengol X d’Urgell: al seu testament estipula que el seu comtat sia venut al rei per 100.000 sous si la seva hereva Teresa d’Entença casa amb l’infant Alfons.

Catalunya i Mallorques estudien un projecte de bloqueix contra Marroc, al costat de Castella.

Sancions, a Mallorques contra les fallides fraudulentes de canviadors.

10.11.1314: L’infant Alfons, segon fill de Jaume II, casa amb Teresa d’Entença, i és així nomenat comte d’Urgell i vescomte d’Ager, segons el testament Ermengol X, de la casa de Cabrera . Així el comtat d’Urgell torna al tronc del Casal de Barcelona, del qual s’havia separat feia més de quatre segles.

1314-1315: El Just arriba a pensar en una interdicció de tot comerç amb Tlemcen, però Sanç I de Mallorques s’hi oposa per raons comercials.

1314: Mor Climent V, papa qui havia insistit força a dar turment als sospitosos d’heretgia entre ells els templers. Fins i tot castigà els bisbes anglesos antitortures.

1314: El Gran Mestre Templer Jacques de Molay és cremat a la foguera.

La reina Constança de Mallorca (?-Mallorca 1346)

E-z ieu am tal que és bo e bell,

e sui gaia co’l blanc ocell

que, per amor, cria son xant,

e sui senyora e cabdell,

e cell que eu am e no és n’apell:

car, sus totes, sui mills amant,

que xausit hai lo pus presant

e el mills del món, e l’ame tant

que-z en pensant lo cuei veser

e can no és ver,

un desesper mer fér tan gran

can lo sai lai vers França!

L’enyorament i el gran desir

qu’ieu hai per vós me cuida alcir

mon dolç senyor e car;

e bien liei porai tost morir

per vós, qu’ieu am tant e desir,

si breu daçai no us vei tornar,

que tant me tarda l’abraçar

e el raisonar

e tota res.

E can me pens que us n’ets anats

e no tornats,

e quan llunyats vós ets,

desesperats quaix viu mon cor;

per pauc no mor,

si breu no n’hai güirença!

Mercè, mairits, que sofrent pas

los mals que em dats, e doncs tornats,

que null tresor

no vall un cor

que per vós mor

ab amorosa pensa.

 1315: Comencen a ser escrites les Quatre Grans Cròniques d’en Ramon Muntaner.

Joan Borguny ofereix al Just la possibilitat d’adquirir una obra de Titus Livi ( a la venda a Itàlia).

Guerra general contra Tlemcen i ajut a Bugia. Els catalans anorreen la flota Tlemenciana.

Guerra corsària amb el Marroc i noves topades amb Castella, pel comerç de l’Estret.

La diplomàcia catalana s’adona que la suposada disposició d’Ibn al-Lijani, soldà tunisenc d’esdevenir cristià és un doble joc i pensen de pressionar lo militarment per atènyer un tractat millor.

Consolat de catalans a Nàpols.

Ponç VI d’Empúries s’uneix als Cardona en lluita contra el Just, per la successió del comtat d’Urgell, però és obligat a sotmetre-s’hi.

Jaume II pren nova muller: Maria de Xipre, del llinatge dels Lusignan, presumpta hereva de les Corones de Xipre i Jerusalem. La política matrimonial segueix el rumb -diguèssim- dels vaixells mercants catalans.

1315-1316: Mor el gran Ramon Llull, potser lapidat i màrtir a Bugia. En conservam 243 obres en català, llatí i àrab. Deixà una llengua catalana apta ja per a parlar de tot. El seu sepulcre es troba a la Basílica de Sant Francesc a la Ciutat de Mallorca.

1315-1216: La Gran Fam, a zones rurals europees.

Ca. 1315: Francesc de Montflorit esculpeix les estàtues ajagudes de Jaume II i sa muller Blanca.

Greu tensió entre la dominant Ciutat i les subordinades viles foranes, a Mallorca. El Sindicat Forà comença a elegir deu síndics que formen una mena de consell permanent del Sindicat.

19.6.1315: El rei Sanç I de Mallorca dicta sentència per solucionar el conflicte equitativament, ben encertada ja que perdurarà fins el 1716.

1316: Ramon Muntaner s’estableix a València on serà ciutadà (burgesia oficial) i Jurat. Sa muller és valenciana.

1316-1334: Un francès succeeix un altre: Papat de Joan XII.

1316: Carregat de deutes, Ponç VI ven al bisbe de Girona, abats i nobles, el seu comtat, per 140.000 sous, tot el bovatge un conjunt de tinènces, lleudes i terres.

Jaume II pren Montesa, (La Costera) als moros on s’emplaçarà l’orde en substitució dels templers.

Testament de na Guillelma, muller de Salvador Pedrosell, ciutadà de València: hi deixa diners per a deslliurar captius catalans de València ("captivis catalanis oriundis de civitate Valentie") de mans dels sarraïns.

Acart de Mur, procurador general del regne de València , ofereix la pau a Granada en nom de Jaume II. Els granadins se’n desentenen car prefereixen fer incursions contra el sud valencià.

Cònsol de Mallorques a Nàpols.

Primeres lluites comunals a Galícia. Els veïns de Compostel.la eligeixen un Consell revolucionari contra l’Església Romana.

1316-1320: Tlemcen (berbers zenetes) conquereix el soldanat dissident de Miliana (berbers sanhaja: ports de Xerxell, Brescht i Alger).

10.8.1316: Jaume Ferrer comanda una expedició devers les costes saharianes (entre el Sahara ex-espanyol i Senegal), documentada per un manuscrit.

8.6.1317: L’Ambaixador Vidal de Vilanova obté del papa Joan XXII la creació de l’orde de Montesa, mantinguda amb els béns dels templers i hospitalers del regne de València. Sa principal fita serà lluitar contra els sarraïns.

1317: Ajut català al soldà de Miliana contra Tlemcen.

Recepció dels comptes fiscals mudèjars (moriscos) a Oriola, en murisch amb transllat al cristianisch (o sia, en àrab i català).

1317-1330: Alfons Frederic governa el ducat d’Atenes. Impulsa el seu repoblament, intensifica el seu comerç i, a la mort del sebastocràtor Joan II comnè o comneros, conquereix el sud de Tesàlia.

1317-1338: Tanmateix qui duu el títol de duc d’Atenes (i Neopàtria, després, és Guillem, germà de Manfred.

1318: Augmenta el comerç d’esclaus.

Negociacions amb Tlemcen, guerra corsària contra el Marroc.

El soldà de Bugia conquereix Tunis i Ibn-al Lajani se n’exilia.

Saragossa esdevé arquebisbat. La Tarraconense perd els bisbats d’Aragó, però enclou tots els Països de llengua catalana.

Jaume II prohibeix la construcció de noves mesquites.

1318 o 1319: Creació del Ducat de Neopàtria, al sud de Tesàlia, que resta unit al d’Atenes, sota vassallatge del rei català de Sicília.

1319: Nova guerra i noves negociacions amb Tlemcen.

Drassanes de la Ciutat de Mallorca.

22-7.1319: Fundació de l’orde militar de Montesa, en substitució de la del Temple.

1319: Els grups de templers supervivents com a orde de Montesa adquireixen el castell de Perputxent (Marina Alta).

5.9.1319: Neix a Balaguer (Noguera) el futur rei Pere III el Cerimoniós.

18.10.1319: Obligat per son pare el rei, el primogènit Jaume es casa amb Elionor (11 anys), a Gandesa. Però tot seguit Jaume fuig a cavall i d’amagat. El primogènit addueix una vocació religiosa.

10.1319: En saber-ho, la Cort castellana, ho considera afront i greuge, més quan son pare el Just ja féu una cosa semblant amb una altra infanta castellana (i també el Conqueridor).

22.12.1319: L’infant Jaume vist hàbit de l’orde santjoanista i renuncia a la primogenitura a favor de son germà Alfons.

1320: És començat el claustre gòtic de la catedral de Vic sota direcció d’en Ramon Despuig.

Més guerra i més negociacions amb Tlemcen.

1320-1330: Notable tràfic marítim mallorquí amb l’Orient.

1321: Apareix documentada l’existència d’una drassana del senyor rey vora el camí de la Mar de València, potser a l’actual Pl. del Tribunal de els Aigües.

Corts catalanes a Girona.

El rei torna a augmentar el nombre de jurats de València a 6 (2 cavallers o generosos i 4 ciutadans), sistema que perdurarà fins a la Nova Planta.

11.4.1322: El rei confirma a l’orde de Montesa els privilegis reials que fruïren els templers i hospitalers.

Jaume II sembla reforçar la noblesa valenciana (pro-furs d’Aragó) en donar al seu fill petit Pere els senyorius de Gandia i 5 més a la Marina, Sta. Maria de l’Aurora, de Manresa (Bages).

Mor Ponç VI d’Empuries sense successor directe; hereta son cosí segon, Hug de Cardona.

1322-1325: Hug VI, comte d’Empúries, un comtat depauperat i amb rendes hipotecades.

Principi 1323: El cavaller Simó de Tovia, ambaixador del Just, és tramès a Granada i hi negocia una pau duradora.

23.5.1323: Totes les possibilitats econòmiques catalanes han estat invertides en l’armada reial que surt devers Sardenya des de Portfangós: certament Sardenya havia de ser un fangar mai no controlat del tots pels catalans i amb força pèrdues per guerres, una mena de Vietnam català de llarga durada. L’illa seria de fet governada pels Dòria i Malaspina, adés aliats de Catalunya i Venècia, adés de Gènova, Pisa i França.

12.6.1323: El fill del Just, Alfons, arriba al port de Palmas de Sulcis (Sardenya).

6.1323: Alfons posa setge a Villa Chiesa (Esglesies, en català), segona ciutat sarda, en mans dels pisans.

Alfons respecta la Carta de Loeju, llei de l?illa fins al 1827.

1323: Més guerra i negociacions amb Tlemcen.

Corts a Barcelona.

Leis d’Amours de la decadent i escolàstica Escola de Tolosa.

Un motí: una tripulació catalana mata al seu capità i es llança a la pirateria al crit de robarem de tothom.

1323-1328: Revoltes camperoles (jacquéries) a França i d’altres indrets d’Europa, que degeneren en saqueigs.

d. 1323: La Confederació adopta mesures prohibicionistes i algunes represàlies directes contra el comerç genovès, i la República ligur fa el mateix amb els catalano-aragonesos.

8.2.1324: La ciutat d’Esglésies es ret als catalans, els quals han sofert malària i deficiències d’avituallament, amb un munt de baixes.

29.2.1324: Batalla campal de Lucocisterna: Els catalans (500 cavallers, 2000 infants) dirigits per Guillem d’Anglesola, derroten els pisans (1200 cavallers, 2000 ballesters).

12.7.1324: Els catalans entren dins Càller, la capital sarda, després d’un setge, i imposen llur pau als anteriors ocupants pisans.

Estiu. 1324: Alfons deixa Sardenya en mans del governador general de la Corona Felip Saluzzo.

1324: Gènova aspira a fer-se amb Sardenya i ajuden els sards contra els catalans.

Nova ambaixada al Marroc per demanar ajut financer i l?alliberament d’esclaus catalans.

Mor Sanç I de Mallorques, sense fills. Jaume II pretén heretar-lo, però Sanç nomena hereu son nebot, Jaume III.

1324-1343/1349: Regnat de Jaume III de Mallorques: entesa catalano-mallorquina.

1324-1335: Amb regència de Felip de Mallorca.

1324-1384: Vida de Wycliffe o Wicleff, traductor de la Bíblia al saxó (anglès) i predicador pre-protestant, en una època en què el normand (francès), parlat sols per la noblesa i altes jerarquies ( un 1% de la població d’Anglaterra) hi era única llengua oficial, fins i tot obligatori per als sermons de les misses.

1325: Sàsser, ciutat sarda pro-catalana, instigada pels Dòria, Malespina i l’aliança Pisa-Gènova, i moguda pel mal govern dels oficials reials, actua com l’epicentre de l’agitació anticatalana a Sardenya. Assassinen el podestat Ramon de Sentmenat.

Jaume II ha d’enviar una altra flota a Sardenya.

Atac a Còrsega.

Negociacions amb Tlemcen.

El rei obliga a Hug VI d’Empúries a permutar el seu comptat per les baronies valencianes (Pego, Xaló i Laguar) de l’infant Pere de Ribagorça. Setè fill del Just amb Blanca de Nàpols.

Ramon Muntaner comença la Crònica, on expressa els països catalans amb els mots tota Catalunya.

Exempli de la Mata de Jonc d’en Muntaner, escrit a la seva Alqueria de Xirivella (L’Horta) , bellíssima paràbola i profecia d?unitat entre els tres reialmes catalans front a les maquinacions dels gonelles futurs, bufons dels enemics de tota Catalunya. E si nengun me demana: En Muntaner, quin és l’exempli de la mata de Jonc? Jo li respon que la mata de jonc ha aquella força que, si tota la mata lligats ab una corda ben forts, e tota la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tiren, no l’arrencaran, ne encara con gaire més s’hi prenguessen: e si en llevats la corda, de jonc en joc, la trencarà tota un fadrí de vuit anys, que sol un jonc no hi romandrà. E així seria d’aquests tres reis, que si entre ells hi havia devision neguna ne discòrdia, ço que Déus no vulla, fèts compte que han de tals veïns que pensarien de consumar la un ab l’altre. Per que és mester que d’aquest pas se guarden ; que mentre tots tres sien d?una volença, no temen tot l’altre poder del món, ans així com davant vos he dit, seran tots temps sobirans a llurs enemics. (Crònica 292)

Són vers catalans e parlen del bell catalanesch del món (Crònica cap XVII) escriu en Muntaner dels repobladors de Múrcia i Cartagena.

Fundada la ciutat de Tonochtitlan a l’actual emplaçament de la de Mèxic, a la vall d’Anahuac, zona amb 5 llacs poc profunds.

1325-1326: Sàsser i també Càller es troben revoltades contra els catalans.

1326: Berenguer Carròs, nou governador català de Sardenya, reprimeix severament la revolta a Sàsser: condemna el rebel Dòria, abans pro-català i ara enemic, i deté el marquès Frederic Malaspina. Catalunya va imposant un rígid colonialisme comercial sobre Sardenya; i barons i cavallers (la gran majoria principatins o valencians) obtenen terres a l’interior, en compensació per l’expedició: Venècia i Mallorques hi forneixen emprèstits.

La reina Elisenda de Montcada, tercera muller de Jaume II, funda el Monestir (gòtic) de Sta. Maria de Pedralbes, de monges Clarisses.

1326-1329: Mallorca té 61.700 habitants: 26780 (43%) a Ciutat i 34920 (57%) a la Part Forana.

1326-1350: Queda institucionalitzada la sol.licitud de préstecs de Barcelona.

abans 1327: Neix, a Girona, Francesc Eiximenis.

1327: La més antiga de les famoses cartes (mapes) mallorquines conservades, és anònima, de l'escola d'Angelino Delorto.

Topades navals amb Castella pel comerç de l'Estret i guerra corsària amb el Marroc.

Nova guerra contra Tlemcen, i negociacions.

Mor Teresa d'Entença, dona d'Alfons, li deixa 5 fills (entre ells Pere el Cerimoniós i l'infant Jaume, futur conte d'Urgell) i dues o tres filles.

2.11.1327: Mor Jaume II. Ara jeu soterrat a Santes Creus (Aiguamúrcia, Camp de Tarragona), devora Pere el Gran.

LA INFLEXIÓ: ALFONS III EL BENIGNE (1327-1336)

1327-1336: Alfons III el Benigne, succeeix son pare com a monarca de la confederació peninsular, ja que son germà gran renuncià a la Corona el 1319. Tot i haver dut la campanya sarda, el Benigne fou un rei poc decidit i feble i amb ell començà la decadència del Casal de Barcelona.

2.1328: El Benigne pren segona muller a Tarassona:l'autoritària Elionor de Castella, filla de Ferran V, anys abans esposada i abandonada per son germà gran.

Ell i el rei castellà hi fan aliança contra Granada.

4.1328: Després de jurar furs a Barcelona, marxa Alfons a Saragossa on és coronat rei en solemne cerimònia que en Muntaner detalla al final de sa "Crònica".

1328: Neix Pero Martines de Luna, futur "Papa Luna" del sisme d'Occident, a Illueca (Aragó).

1328-1347: El Benigne nomena son segon fill Jaume com a comte d'Urgell. Ço dóna origen a un tercer llinatge urgellenc, íntimament lligat a la corona: Jaume d'Urgell és procurador.

principis 1329: Neix Ferran, primer fill del Benigne amb Elionor.

1329: Comença la construcció de Sta. Maria del Mar a Barcelona.

Corts de València: el Benigne difon el fur de València, més popular, tot estimulant la renúncia voluntària al fur d'Aragó (volgut per l'alta noblesa), a base de concedir amples prerrogatives jurisdiccionals. Molts pobles es passen als furs valencians: Alboraia, Alcoles, Almàssera, Arenòs; Jova, Mascarell, Moixent, Morella, Pardines, Torig, Vilamarxant, etc... Paradoxalment ço reforça les posicions senyorials a València.

Nova guerra contra Tlemcen i noves negociacions.

El rei marroquí torna a instal.lar-se a Algesires, des d'on malda per envair l'Andalusia castellana. La guerra de Castella-Catalunya contra el Marroc es mostra vacil.lant.

Els mallorquins s'infiltren a les duanes de Bugia.

Sàsser, malgrat la dura repressió catalana, instigada pels Doria i Malaspina, torna a revoltar-se. Llavors, els catalans saquegen la ciutat, n'exilien els habitants, tallen llurs privilegis i repoblen Sàsser amb catalans -sobretot burgesos- mercaders barcelonins i aragonesos. Ço provoca una altra guerra amb Gènova.

Testament del Benigne: deixa viles reials a Elionor i a l'infant.

darreries 1329: Neix Joan, segons fill del Benigne amb Elionor.

1330: Cònsol de Mallorques a Granada.

estiu 1330: Campanya contra Granada, la més important de la Croada, però massa feble: Catalunya prefereix assegurar-se Sardenya.

Dòria, qui controla Logudora, l'Alguer i Castellgenovesse, amenaça Cáller per mar, i amb 16 galeres desembarca a Bonifàcio (Còrsega) i avancen sobre el castell de Cimarca per foragitar-ne els corsos filocatalans (Lopatechello). Doria és refusat devers la Ligúria.

1330-1333: Col.laboració de Barcelona amb Mallorca: mantenen a mitges 40 galeres i 30 llenys en la guerra contra Gènova, els ports de la qual queden bloquejats.

Mallorques entra en període de recessió (epidèmies, pirateria, sequeres).

1330-1331: Nova guerra corsària contra Marroc. Aliança Ifriqija-Marroc. Castella-Catalunya no poden doblegar Marroc ni molt menys fer efectiu el repartiment del Magrib que acordaren el 1291.

12-8-1330: Mercaders dels 3 regnes catalans a Bruges (Flandres) aproven unes ordenances comunes a "tots els mercaders catalans sotmesos al senyor rey d'Aragó" a fi que "d'ací en avant no sia nenguna qüistió entre mercaders ni noliejadós, ne ací, ne en València, ne en Barchinona, ne en Mayllorcha".

2.1331: Castella signa treva per separat amb Granada i abandona Catalunya.

1331-1334: Absurdament, el Benigne, per una malentesa dèria religiosa perllonga la "croada" antigranadina.

1331:Els granadins envaeixen el Regne Valencià per Alacant Zurita, als Anals d'Aragó, diu que els moros hi usen ja la pólvora: "et moltes pilotes de fer per gitar-les llunys ab foch".

Nova Armada de Barcelona contra Gènova. Els consellers l'encomanen a en Guillem de Cervelló i de Banyeres, expert en afers sards.

Comença la construcció de l'església (gòtica) parroquial de Sta. Maria a Sta. Coloma de Queralt.

"Lo Mal Any Primer" de Mallorca: una epidèmia.

1332: Ramon Muntaner acaba la "Crònica" a Xirivella, la qual comprèn entre el naixement de Jaume I (1208) i la coronació del Benigne (1328). Literàriament és la millor de les Cròniques catalanes: prosa tensa, fresca, vivaç i directa, influïda per la literatura cavalleresca i jocfloralesca, i amb belles descripcions.

Mallorques es compromet a armar 20 galeres contra Gènova.

Els comtes d'Empúries deixen de viure habitualment a Bellcaire d'Empordà.

L'abat de Ripoll recrimina als nobles llur manca d'adhesió a la croada antigranadina, Arnau Roger II de Pallars li respon que el rei no havia pas satisfet els greuges que li havien presentat a les Corts de Tortosa.

L'autoritària reina Elionor i l'alta noblesa que li dóna suport pressionen perquè el rei faci donacions importants als dos infants (l'hereu de la corona és Pere, fill del rei amb Teresa d'Entença). El Benigne dona Tortosa i vegueria, el marquesat de Camarasa, Albarrasí i bona part del regne valencià (Alacant, Oriola, Guardamar, Xàtiva. Alzira, Morvedre, Morella, Borriana, Castellò i les Valls d'Elda i Novelda), punts "claus de tots els nostres reialmes" ("Crònica" del Cerimoniós) ja que molts eren de frontera amb Castella, cosa que podia fer bascular la Catalunya sud devers castella en cas de conflicte.

A Tortosa l'oposició a la donació és ofegada per temors i corrupcions: "Per gran spaordiment que foren fets en lo poble de la dita ciutat... e per corrupció d'alguns majorals i regidors..." ("Crònica").

L'aristocràcia queda migpartida entre un partit pro Elionor (Gonçal Garcia, Ramon Cornell, Bernat de Sarrià, Pere de Xerica) i un altre pro Pere (P. López de Luna, l'arquebisbe de Saragossa, Llop de Conçut, Miquel Pèrez Sabata, Garcia de Lóriz, Ot de Montcada, Vidal de Vilanova, Miquel de Gurrea).

Les viles reials valencianes amenaçades, doncs, amb puja de tributs, envien una delegació al rei presidida pel jurat en cap de València, en Guillem de Vinatea. El famós episodi és relatat a la "Crònica del Cerimoniós i al Crestià" d'Eiximenis: Vinatea "hom esforçat", diu que els magistrats de València són disposats a morir abans de consentir samblants donacions, i si morien, la represalia del poble no estalviaria més vides que els dels sobirans. "Ah, reina! Açò voliets vós oir?" féu el Benigne. Elionor li contestà amb plors irats: "Senyor, no lo consentiria el rey don Alfonso de Castilla, hermano nuestro que no los degollase a todos". Llavors el Benigne pronuncià aquella sentència tan estimada: "Reina, reina! Lo nostre poble és franc, e no és així subjugat com és lo poble de Castella; car ells tenen a Nós com a senyor, e Nós a ells com a bons vasals e companyons".

Vinatea ateny la revocació parcial de les donacions. Co revela la sempre precària llibertat catalana de l'Estat valencià, assetjada pels aristòcrates aragonesos i valencians i, en cas com aquest, per la rabiüda intromissió castellana, ben directa, ja.

1332-1334: Els elionoristes comencen a perseguir els partidaris d'en Pere, qui es custodiat a Saragossa pels seus partidaris a fi de protegir sa vida, mentre la perversa Jezabel castellana (precursora de Mª Consuelo Reyna) malda per col.locar castellans als llocs estratègics del regne valencià.

El conflicte politico-familiar va empitjorant. Al final, com veurem, aquesta Jezabel castellana acaba assassinada pel seu nebot Pedro el Cruel, rei de Castella.

12.7.1333: Joan Ximènez d'Urrea dóna Carta Pobla a l'Alcora (L'Alcalatén) a Bernat de Molins i 110 més.

1333: Les naus genoveses embassen les principals rutes marítimes de la Mediterrània Occidental i bloquegen els ports sards i sicilians.

Renovació del conveni Catalunya (ibèrica)- Mallorques contra Gènova.

Les alteracions climàtiques a la Península provoquen una crisi de subsistència.

"Lo Mal Any Primer", segons les Cròniques catalanes: terrible fam i carestia, gran part de la pagesia pobra en queda afectada. Fam de dos mesos a Barcelona, amb 10.000 morts.

Fi dels anys pròspers i inici de diversos períodes crítics.

Es l'anys d'inflexió de l'ascens/descens del poder político militar de Catalunya. A partir d'ara comença una lentíssima, combinada i desigual decadència: D'ençà el 759 (alliberament de la Catalunya-Nord) fins al 1333 fan 574 anys de creixença. Des de llavors fins ara, 1998, fan 665 anys de desigual decadència.

primavera 1334: Aixecament popular a Barcelona contra el draper Pere Junyol i altres consellers, acusats pel poble d'acaparar blat per a l'especulació.

1335-1347: Construcció de l'església parroquial de Conesa (Conca de Barberà), pels mestres d'obres de Guimerà i de Montblanc.

11.1335: Malalt el Benigne, Elionor fot el camp a la Cort castellana amb sos dos cadells, per escapar de la possible venjança d'en Pere l'hereu.

17.1.1335: El Benigne mor a Barcelona d'hidropesia.

 Retrocés de la Monarquia: Pere el Cerimoniós (1336-1387)

Nasquérem complits els set mesos d'haver estat engendrat, i nasquérem tan feble i escanyolit, que les comares que assistiren al nostre naixement no creien que poguéssim viure. I nasquérem a Balaguer el 5 de setembre del any de l'Encarnació 1319. I fou padrí nostre monsenyor Ot de Montcada i un capellà anomenat Jaume, capellà de la nostra mare, que després fou rector d'Alcalà de Xispertÿ I s'apressaren a batejar-nos en la mateixa cambra on nasquérem. I l'esmentat monsenyor Ot digué: "Diguem Pere a aquest infant, perquè monsenyor sant Pere el faci viure i demani a Déu la gràcia de que, ja que sant Pere el faci viure i demana a Déu la gràcia que, ja que nom Pere, tingui les bones ventures que va tenir el seu besavi el rei Pere. I vet aquí la raó per la qual ens posaren el nom de Pereÿ I nasquérem en el pis baix del castell de Balaguer, que està a la capçalera del gran palau. I de seguida ens procuraren dides que ens donessin de mamar; i en menys d'un any necessitaren set dides. (De la Crònica del Rei en Pere el Cerimoniós. Per Bernat Desclot)

1336-1387: Pere IV el Cerimoniós hereta la Confederació: Serà un dels períodes més conflictius, amb dues guerres molt dures: amb Gènova-Sardenya i amb Castella, dues "unions" i la pesta negra.

1336-1347: El Cerimoniós, per enfortir la Monarquia front als oligarques, no convoca Corts, mentre pot estar-se'n..

6.1336: El Cerimoniós jura els Usatges i les Constitucions catalanes a Lleida i rep juraments de fidelitat, després fa el mateix a València.

1336: Mor Ramon Muntaner en unes terres que Jaume III de Mallorques li havia cedit, a l'illa d'Eivissa.

Pacte d'amistat franco-castellà: França rep ajut de la Marina de Cantàbria, per inferioritat naval front a l'anglesa.

Treva amb Granada.

El rei deixa d'acudir al seu anterior protector, l'arquebisbe de Saragossa Pero López de Luna, per a rebre consell, i s'inclina ara per son oncle l'infant Pere d'Empúries, a causa del major pes dels catalans a la Confederació.

1336-1338: El partit aragonès, que té interessos mobiliaris i d'Aragó front a Catalunya, encapçalat per l'arquebisbe de Saragossa, dirigeix encara la política exterior de la Corona.

9.1336: Treva amb Gènova.

Abans.1337 Comença a ser bastida l'església gòtica de Breda (Montseny)..

Carnestoltes.1337: Corts de Castelló de Borriana (de la Plana), per primera volta, s'hi apleguen ensems les Corts de Catalunya, València i Aragó.

1337: El rei tramet son germà Jaume d'Urgell contra el noble elionorista Pere de Xèrica (Alt Palància), amb perill d'arribar a la guerra amb Castella: Alfons XI de Castella havia jurat defensar els drets de sa germana Elionor. El plet acaba solucionant-se amistosament als parlaments de Castelló, Gandesa i Daroca amb el retorn dels béns confiscats a Elionor i sos dos infants, i a l'infant Joan donen Elx i Crevillent en lloc de Borriana, Castelló i Llíria.

1337-1335: Fase de relativa cordialitat entre Castella i Catalunya-Aragó.

1337-1380: Primera fase de la guerra dels cent anys entre Anglaterra i França.

1338: El Cerimoniós pren primera muller: Maria de Nafarroa.

Rumors que el Marroc vol envair Andalusia per ajudar Granada, en guerra contra Castella.

El Consell (Ajuntament) de la Ciutat de València mana bastir una casa convenient al Grau de la Mar per a la protecció dels efectes navals de la ciutat.

El Consell de cent barceloní és constituït per 63 ciutadans, 9 juristes, 8 mercaders (6 telaires i 2 canvistes ) 5 notaris, 2 apotecaris i sols 12 menestrals (2 sastres, 3 argenters, 2 sabaters i un de frener, de boter, pellaire, blanquer i teixidor).

5:1339: Pacte de Madrid, de Castella amb Portugal i Catalunya contra la possible invasió marroquí (el Cerimoniós tem una revolta dels moros valencians, i es compromet a aportat 10 galeres per a patrullar l'Estret).

1339: Pere d'Empúries renuncia voluntàriament a les tasques de conseller del comte-rei, però segueix assessorant-lo fins el 1368 en els afers més delicats.

El Cerimoniós adverteix l'estament eclesiàstic contra el mal costum d'admetre dins les seves jurisdiccions pagesos fugitius de la senyoria directa.

Carta (Mapa) d'Angelí Dulcert.

El comte-rei demana una Bíblia en català: "cum nos bibliam vestram in romancio scriptam nesessariam habeamos".

6.9.1339: Atac d'un estol català manat per Gilabert de Cruïlles contra el port de Ceuta, on derrota una força naval marroquina.

1340: Barcelona té vora 50.000 habitants, Perpinyà uns 18.000, Girona 7.000. Els francesos fan pressió contra Montpeller, ciutat occitana del regne mallorquí. El Cerimoniós no sols no ajuda al seu vassall i cunyat Jaume III, ans l'acusa de mal vassall amb el fi de desposseir-lo legalment de Mallorques.

Riuada del Túria a València.

Neix Gerard Groote, al voltant del qual es desplegarà la devotio moderna.

Ca.1340: Caps corsos (Hug Cortina de Petre Alletar i Lapó dia Cinerca), pro catalans, envien ambaixada al comte-rei perquè els ajudi contra Gènova i ocupi Còrsega.

Ca. 1340-1346: Neix Bernat Metge, fill de Guillem, un apotecari vinculat a la Cort de Barcelona, i d'Agnès. Més probablement cap al 1346.

21.8.1340: El comte-rei ven Vila-real al comte de Prades per 15.000 lliures.

28.10.1340: L'aliança antimarroquina, amb una host catalana, venç a riu Salado i obliga al soldà a tornar-se'n i deixar sols els granadins.

1340.1400: Construcció de l'església (gòtica) de Santa Maria de Castelló de Farfanya.

1340 (o 1343)-1400: Vida de Geoffreey Chaucer, autor dels Contes de Canterbury.

1341: El Cerimoniós vol processar el rei mallorquí per suposades ruptures del pacte feudal del 1279. Comença del conflicte Catalunya-Mallorques.

Pere I d'Empúries, fill del Just, bescanvia aquest comtat pel de les muntanyes de Prades a son germà Ramon Berenguer.

17.9.1341: Els portolans catalans, els millors de l'època, "descobreixen" Canàries.

Primeres acusacions contra Jaume de Mallorques; incompareixença a les Corts de Barcelona, permetre moneda francesa i encunyar-ne del rei d'Aragó a la seca de Perpinyà. Després, Jaume compareix a Barcelona per defensar-se, però s'embolica més el plet car el Cerimoniós l'acusa d'intentar segrestar-lo.

7.1342: Jaume III ha de tornar precipitadament de Barcelona a Mallorca, mentre el Cerimoniós reté sa muller i filla a Barcelona: En tornar, Jaume declara romput el vassallatge i actua amb hostilitat contra els súbdits confederals al seu regne.

 31.12.1342: El comete -rei promulga un capitol de cort a les Corts generals de València per evitar la fugida de moneda amb compra de draps estrangers (sobretot francesos) i encoratjar la indústria local amb franqueses a obrers tèxtils de València.

1342-1344: Pere de Montcada amb l'estol de galeres catalanes vigilen les aigües de l'Estret, mentre Castella assetja Algesires, amb ajut de les companyies catalanes d'en Mateu Mercer i el vescomte de Cabrera.

1342: Regnat de Lluís I, del Casal de Barcelona, al tron de Sicília. Època de discòrdies civils entre el partit pro català de Joan, duc d'Atenes i els barons llatins (pro angevins).

1342-1360: Edificació de l'església gòtica de St. Just (i Pastor). Hi intervé el mestre d'obres Bernat Roca.

2.1342: Conclou el procés contra Jaume III, amb sentència condemnatòria: confiscació del reialme mallorquí.

25 al 31.5.1343: El Cerimoniós desembarca a Santa Ponça i conquereix gairebé sense resistència el regne de Mallorques.

6.1343: Jaume III fuig al Rosselló i el Cerimoniós es fa coronar a la seu de Mallorca i declara solemnement, que Mallorca no se separaria mai més dels regnes d'Aragó i València i del comtat de Barcelona.

26.6.1343: El Cerimoniós se'n torna a la península i deixa Arnau d'Erill com a governador general de Mallorca.

7.1343: Primera campanya militar per a reincorporar la Catalunya Nord: ocupen Canet.

1343: Mallorca ha perdut població d'ençà 1329: cap al 9%. Els jueus han passat de 2475 a 1655. Té un total de 56.290 habitants (20.620 ciutadans i 35.670 forans.

Retaule gòtic de Sta. Maria la Blanca, en alabastre, al Monestir benedictí de St. Joan de les Abadesses.

Vitralls de la gran rosassa de la façana de l'església gòtica de Sant Cugat.

8.1343 al 5.1344: Treva a la Catalunya Nord.

1343.1346: La capella de St. Miquel és decorada amb pintures de Ferrer Bassa, estil molt italianitzant, de refinadíssima bellesa gòtica, al Monestir de Sta. Maria de Pedralbes (Barcelona).

1343-1381: Joana I, reina de Nàpols, beneficia el comerç estranger, però els mercaders catalans no hi comercien especialment.

29.3.1344: Cau Algesires en mans de l'aliança cristiana.

22.4.1344: Primera festa oficial de Sant Jordi a València.

5.1344: Segona campanya per reincorporar la Catalunya Nord: cauen Argelers, Cotlliure, Palau, Tuïr, Millars, Castell de la Roca, Illa, Elna i Mosset. Tot i la diplomàcia franco papal favorable a Jaume III i les dificultats del Cerimoniós per a pagar les tropes. Aquesta campanya acaba de demostrar que són els interessos mediterranis catalans que manen a la Confederació i no pas el partit aragonès que protegí Pere de la seva marastre Elionor. Aquest partit es distancia del comte rei.

1344: Granada demana treva a l'aliança cristiana.

Els cartoixans s'estableixen a Vallparadís (Vallès): Cartoixa gòtica.

15.7.1344: Jaume III es rendeix amb la sola condició que respectin la seva vida i llibertat.

Estiu 1344: El comte rei llegeix públicament a la Catedral de St. Joan de Perpinyà la unió perpètua dels regnes i comtats sota sa corona.

16.10.1344: Acorden que el desposseït Jaume rebrà 10.000 lliures anuals de renda i retindrà en plena senyoria els vescomtats d'Omelades i de Carlades i la ciutat de Montpeller.

Finals 1344: Com que Jaume III compta amb força partidaris a la Catalunya Nord, aixeca un petit exèrcit a Puigcerdà; fracassa en l'intent de prendre Vilafranca de Conflent i s'ha de retirar a Montpeller.

1344-1349: Grans entrebancs a Mallorca: tensions, pirateria, sequeres, la pesta negra i guerra (derrota de Jaume III a Llucmajor).

1345; Sant Carlemany, d'en Jaume Cascalls, escultor i mestre d'obres de Berga.

Sepulcre gòtic del beat Miró al Monestir de St. Joan de les Abadesses.

28.4.1346: Document del Consell de la Ciutat de València on hom parla de la gran quantitat d'aparells que hi havia a la Drassana del senyor rey que és al Grau de la Mar.

1346: Surt de Mallorca la Primera expedició vers Gran Canària.

Els indígenes guanxes (tribu berber pou primitiva) empresonen tota la tripulació.

Encunyació del florí d'or (3,48 gr, de pes i llei de 22 quirats, massa pretensiós per al futur que s'aveïna.

Ca.1346: Retaule de St. Marc, gòtic ben notable d'Arnau Bassa, una de les peces més representatives del corrent italianitzant.

3.1347: El Cerimoniós, imprudentment, nomena hereva sa filla Constança.

Doria derrota els catalans a Turdo. Hi mor el governador Cervelló.

4.1347: La reina Maria mor de sobre part, ço enverina encara més la qüestió successòria: L'infant fa reviscolar la Unió Aragonesa.

1347: Iniciada la Catedral de Tortosa, una de les obres essencials de l'arquitectura gòtica catalana.

Comença la construcció del convent del Carme de Peralada (Empordà).

Els dos fills d'Elionor de Castella, germanastres del conte rei, s'uneixen a la coalició antimonàrquica de la Unió Aragonesa i hi aporten tropes castellanes. La revolta troba ressò a València.

Convocades les Corts a Saragossa, on els feudals aragonesos i part de les viles volen oposar-se al poder reial, els unionistes ocupen la capital i el Cerimoniós hi queda pràcticament presoner. L'obliguen a signar de tot, però el mateix radicalisme els perd i divideix. El cap visible de la revolta és Jaume d'Urgell, germà del rei. Però el Cerimoniós se serveix de Bernat de Cabrera, un conseller de segona filera, per a dividir els feudals antimonàrquics.

Jaume III de Mallorques ateny l'ajut francès i envaeix sense fortuna la Cerdanya i el Conflent.

Ambaixada genovesa al Cerimoniós sobre les seves pretensions sardes.

Tardor 1347: En deixar el rei l'Aragó sollevat, explica així la seva arribada a la frontera del Principat: E com fos en vista la Fraga, mossen Bernat de Cabrera nos dix: -Senyor,veets aquell lloc? E nós li diguem: -Hoc. -Doncs, de Catalunya és. E nós en aquella hora diguem: - O terra beneïta, poblada de lleialtat. Beneït sia nostre Senyor Déus, qui ens ha lleixat eixir de la terra rebel e malvada (?) i punirem aquells qui hi miren mal. (a Catalunya).

11.1347: Corts a Barcelona per a millor guanyar-se l'adhesió del principat.

El comte rei, vidu, pren segona muller: Elionor de Portugal, durant les corts de Barcelona. També mor alhora l'infant Jaume d'Urgell. Gran enemic del Cerimoniós.

Darreries 1347: Quan a València s'assabenten de la mort de l'infant, falsament atribuïda a un enverinament,, s'hi produeix un avalot popular, amb crims, saqueigs i incendis de cases de nobles i ciutadans no adherits a la Unió Valenciana . Cal aclarir que aquesta unió era de base ciutadana -constitucionalista- contrària al cesarisme reial per motius ben distints de la feudal Unió Aragonesa: Llur aliança fou purament tàctica per tenir un enemic comú. La Unió Valenciana, ara encapçalada pels dos fills d'Elionor (hereus de la Corona perjudicats per haver el Cerimoniós nomenat hereva sa filla Constança), és promogut des de la capital i s'hi afigen totes les ciutats i viles valencianes, tret de Xàtiva i Borriana (monàrquiques) i de Morvedre i Morella (neutrals). Els dirigents de la Unió Valenciana són ciutadans en un 81% i nobles en un 19%.

Les forces realistes són derrotades a la Pobla Llarga i a Bétera.

1347-1349: Jaume III ven la Senyoria de Montpeller a Felip VI de França per 120.000 escuts d'or, i també amb préstecs del papa i cardenals i vaixelles de la reina de Nàpols, intenta la reconquesta de Mallorca.

 Abans. 1348: Jacme d'Agramont, metge lleidetà, aclareix que el vocable àntrachs? vol dir mala buaynna, no buba negra, segons vulgar de Cathaluynna (Regiment de preservació de pestilència)

Anys de la Gran Pesta Negra

Primeries de 1348: Un vaixell genovès duu la Pesta Negra des de Crimea cap a la Mediterrània occidental, comença per Provença i Llenguadoc i va estenent-se en totes direccions: França, Itàlia iÿ

c. 3-1348: La Gran Pesta Negra arriba a Catalunya, des del nord cap a València moriran quasi la meitat dels catalans, o sia, Catalunya en quedarà més perjudicada que la majoria dels altres països europeus. Segons alguns autors, moriran fins als 2/3 dels catalans, segons uns altres, només un 20%

Nit 6.4.1348: A la nit del diumenge de Passió hi ha un avalot popular a València, poc després de l'arribada dels monarques. El palau reial hi és assaltat i escorcollat, i tot seguit, uns 400 unionistes (juristes, mercaders i menestrals) dirigits pel barber Gonzalvo, envaeixen la cambra reial i obliguen el rei i la reina a ballar amb ells en condicions humiliants en una festa popular improvisada.

Virtualment presoner de nou d'uns altres unionistes, el rei hagué de reconèixer la U.V., depurar els consellers rossellonesos antiforalistes, crear el Justícia de València i designar l'infant Ferran, procurador general del reialme.

5.1348: Comença la gran mortaldat a València . València te uns 20.000 habitants, 10.000 Morella i Xàtiva, tot el regne uns 200.000, la majoria moros. Fins a mitjan juny moren a València més de 300 persones diàries, en alguna jornada més d'un miler.

Aconsellat per Vidal de Vilanova, el rei posa els unionistes davant el dilema de mantenir-lo i exposar-lo a la pesta o alliberar-lo. Els revoltats no gosen posar el rei en perill de mort i el deixen marxar a Terol, un dels pocs nuclis monàrquics d'Aragó.

6 i 7-1348. Des de Terol, les forces reialistes són reorganitzades, amb més tropes navarreses i castellanes.

21.7.1348: Batalla d'Èpila on els realistes derroten la Unió Aragonesa i fan presoner l'infant Ferran. Fi de la Unió Aragonesa.

7 i 8 1348: Major virulència de la Pesta Negra a la Confederació: Saragossa perd unes 300 persones diàries (18.000 morts durant tot l'estiu). A València en moren de 12 a 18.000. A la Plana de Vic, de 16.000 habitants, 11.000 en fugen o moren. A Mallorca la Part forana perd un 23'5% i Ciutat un 4'4% en el període 1343-1350.

1348: La Pesta Negra s'estén per Castella i Portugal.

Com a seqüela de la pesta hi ha saqueigs a jueries. Els jueus representen un 6 ó 7% de la població catalana.

El rei s'ha de comprometre a no matar ni mutilar ningú sense sentència del jutge competent, però no ateny d'imposar uns límits semblants als senyors de vassalls. O sia, no hi ha cap poder reial absolut, però l'oligarquia (feudal i ciutadana) si que te poders absoluts al seu camp.

Finals estiu 1348: El rei entra a Saragossa, on mana executa 13 persones sense judici previ i també confiscació de béns, contra els principals caps de la Unió.

14.10-1348: Convocatòria de Corts a Saragossa. El rei trenca a cops de mall el segell de la Unió, esquinça els seus documents i els fa cremar.

Tardor 1348: La Unió Valenciana ha esdevingut una força cega, dedicada a assaltar i saquejar, com es ara la jueria de Morvedre.

El rei celebra consell a Sogorb i hi aplega un exèrcit important, que adreça cap a Morvedre, amb diferents topades bel.liques.

8.12-1348: El rei derrota totalment els unionistes valencians a Mislata (Horta), tot seguit assetja València, la qual es ret al cap de pocs dies: El rei fa executar els caps de la revolta: 20 són morts (els nobles escapçats, els no nobles, arrossegats i penjats o damnats a beure metall fos de la campana usada per a tocar a revolta). Cal fer esment que la repressió fou més dura amb els revoltats valencians que amb els feudals aragonesos, Però en tots dos casos les victòries reials esdevindran pírriques.

Darreries 1348: La Plana quasi no ha patit la pesta, i Castelló s'ha alçat per la Unió. Un fort exèrcit reial pren la vila, la darrera a rendir-se a l'assalt. També hi ha penjats i degollats entre els unionistes vençuts.

1349: La Pesta Negra ha passat des de França cap a Europa Central i sud d'Anglaterra. Segon zones, moren entre un terç i la meitat de la població com a màxim.

Mor el pintor gòtic italianitzant Arnau Bassa, fill d'en Ferrer Bassa.

El mestre francès Aloi de Montbrai i Jaume Cascalls comencen les tombes reials de Poblet per manament reial.

El Cerimoniós pren tercera muller: Elionor de Sicília, germana del rei de Sicília.

De nou guerra entre Castella i Granada: Alfons XI assetja Gibraltar. Els catalans hi participen amb escàs interès.

Devaluació del florí d'or, com a mesura estabilitzadora.

Jaume de Mallorques, mor a la Batalla de Llucmajor, com a darrer intent de recuperar el seu regne.

1349-1397: La monarquia, enmig grans trasbalsaments, ha de convocar 3 corts generals, 13 principatines i 11 valencianes.

Abans 1350: Han estat encunyades quantitats fabuloses de croats d'argent, sense prohibir l'exportació d'argent ni devaluar-lo front de l'or encunyat pels estats veïns. Situació favorable de la balança de pagaments amb l'exterior.

1349-1350: Una epidèmia de glànola delma l'exèrcit castellà i causa la mort d'Alfons XI el 1350.

Aparcat el projecte d'ocupar Còrsega: entesa amb els Doria.

d. 1349: Els víquings de Groenlàndia queden aïllats d'Islàndia i Europa a causa de la pesta i entren en irreversible decadència. S'adrecen devers Nord Amèrica, però són massa pocs per fundar-hi cap Estat.

1350: El Principat té entre 450.000 i 500.000 habitants, el País Valencià (com l'Aragó) devers 200.000-250.000 i uns 50.000-60.000 les illes. Total: quasi un milió arreu Catalunya, d'ells sols uns 600.000 catalans catòlics. Arreu la Confederació deuen haver-hi uns 60.000 jueus (25.000 al Principat, 20.000 a l'Aragó, 10.000 al País Valencià i 4 o 5.000 a les Illes; 5.000 d'ells a Barcelona, més igual quantitat a Perpinyà i a Girona-Besalú. Immediatament després de la pesta viuen a Ciutat de Mallorca no menys de 2.580 jueus, d'un total de 19.735 habitants.

Mallorca ha perdut uns 9.000 habitants en 7 anys (un 16%), sobretot a la Part Forana.

Neix a València Vicent Ferrer de pare gironí i mare valenciana.

Neix a Mallorca Anselm Turmeda.

(En un mateix any neixen aquests dos personatges qui encarnen la bifurcació de la incipient decadència espiritual catalana: Ferrer l'integrisme, Turmeda la descristianització).

Rebrot de pesta, amb fam, al Reialme valencià. La Gran Pesta arriba a Escòcia i Escandinàvia.

Creació de la Universitat de Perpinyà.

Venècia, aliada de Bizanci, entra en guerra contra Gènova.

Crist jaient, bella imatge del mestre Aloi.

Pacte d'aliança entre el Cerimoniós i Pedro el Cruel, nou rei castellà, que no servirà per a res.

1350-1351: Corts del Principat, a Perpinyà. Els tres estaments protesten per no haver estat convocades cada tres anys, com havien acordat.

Els senyors de la terra acusen veladament la Monarquia de reforçar l'èxode rural per afavorir les viles reials. Mesures de contenció de preus i salaris.

11.1350: Treva de 14 anys entre Catalunya i el Marroc.

27.12.1350: Neix a Perpinyà (Rosselló) Joan I l'Amador de Gentilesa o el Caçador, d'Elionor de Sicília. Amb aquest naixement queda solucionada la complicada qüestió successòria que tant maldecaps i unions havia dat al rei.

Poc d. 1350: Mestre Pere Llobet comença la Llotja de Barcelona.

1350-1353: Nova guerra dels independentistes sards contra l'ocupació catalana.

1350-1369: Regnat de Pedro el Cruel a Castella, un rei de perill, sobretot per a Catalunya. Com veurem ens ofegarà bèl?licament i afeblirà totalment el Casal de Barcelona: impedirà uns Estats Catalans consolidats.

1350-1380: Alça vigorosa de preus i salaris, a causa del col?lapse demogràfic.

1350-1450: Els gremis, ben organitzats i potents, pressionen la Monarquia per atènyer poder a les ciutats, però els monarques, amb dificultats de finançament i condicionats per les aristocràcies, feren un reiterat estira i arronsa legislatiu que enardí els ànims.

Plenitud del gran comerç, la banca, la producció exportadora i la fortuna privada al Principat, però decau la prosperitat general, la producció rural i la demografia.

11.2.1351: El Cerimoniós, de Perpinyà estant, demana a sa cunyada, la comtessa d'Urgell, de trametre-li la Bíblia que és escrita en vulgar cathalà.

Ça. 1351: Pertot s'estén el moviment religiós conjuntural dels flagel.lants, a conseqüència de la Pesta Negra.

1351: Retaule major, gran tríptic amb escultures a dins i pintures italianitzants a fora, a la Catedral de Tortosa.

Comença la construcció de l'església (gòtica) de Santa Maria a Balaguer (Noguera) per iniciativa del Cerimoniós.

Rebrot epidèmic a València, amb fam i sequera.

Gran revolta a Sardenya contra el control català.

Negociacions secretes amb Gènova, sens acord.

El conseller reial Cabrera convenç el rei d'aliar-se amb Venècia. Queda formada una aliança antigenovesa entre Catalunya, Venècia i Bizanci: però Venècia en surt molt afavorida (car finança la guerra), mentre els catalans s'hi comprometen a isolar Gènova amb 18 galeres durant una anyada prorrogable a 5 més.

Anys de Guerra contra Gènova i Castella (1352-1369): Duríssim cop conta la Confederació

13.2.1352: La Flota aliada (catalano-veneciana-bizantina) venç amb enormes dificultats els genovesos a la Batalla del Bòsfor.

El resultat n'és que Bizanci signa la pau amb Gènova, i l'afavoreix, tot seguit, comercialment.

28.5.1352: El veger de Mallorca comunica, de Lleida estant, al Cerimoniós que ha "trobat lo llibre sarraynesch trelladat en romanç, el qual Jacme Roig, quondam, nos fehia aesplonar de moresch en romanç cathalà".

1352: Al capítol 5è. De la Crònica del Cerimoniós sobre una tempesta a Sicília: No se'n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València.

Nova devaluació del florí, en una nova encunyació.

Sequera el país Valencià.

Ca. 1352: Naix a Mallorca Ansel Turmeda (mort ca. 1430)

Naix el València Antoni Canals, futur dominic i escriptor, seguidor de Vicent Ferrer, i contrari a la cultura clàssica (mort el 1419).

1352-1362: Cinquè papa francès consecutiu, a Avinyó.

1352-1371: Priorat de Ponç Saserra al Monestir canocical de Lluçà, durant el qual s'hi realitzen un conjunt de pintures murals de l'última fase evolutiva del gòtic lineal.

1353: Pagesos i menestrals de Vic saquegen la pobardia de Palau, centre administratiu de les grans propietats del Monestir de Ripoll a la Plana de Vic.

8.1353: Instigat per Marià d'Arborea, L'Alguer torna a revoltar-se i estén la revolta arreu Sardenya.

17.8.1353: Bernat de Cabrera derrota als Genovesos a la Batalla de Quart, davant l'Alguer, vila cedida pels Doria a Gènova). Tot seguit l'Alguer es ret als catalans, però tot continua inestable.

Abans 1354: Porta dels Apòstols de la Catedral, a València.

1354: Berenguer Ferrer fa el sarcòfag (gòtic) de Pere de Sitjar, amb escultura jaient i bell relleu a Rocafort (Bages).

Obligat pel curs d la guerra amb Gènova, el rei reuneix els representants del braç reial a Lleida, on ateny compromís de subsidis.

20.6.1354: Tercera i poderosa esquadra catalana, comandada ara pel propi rei , ix cap a Sardenya.

6 a 12.1354: Setge contra l'Alger: la malària, el calor i el combat delmen l'exèrcit català.

22.12.1354: L'Alguer queda reduïda per la fam després de mig any de setge: Els resistents algueresos són expulsats o esclavitzats.

15.2.1355: El Cerimoniós aplega Corts generals del regne de Sardenya a Càller. D'Arborea, convidat, sols hi tramet un procurador.

FALTA  2-1355 A 1359

1359: Edicte de Villers-Coteret: obligatorietat de la llengua francesa arreu l'Occitània ocupada.

Saló gòtic del Tinell a Barcelona:gran sala o cambra de paraments, bastida sota direcció d'en Guillem Carbonell a indicacions del comte-rei.

Barcelona té 38.000 habitants, i és una ciutat en decadència: ha perdut 12.000 habitants en 20 anys, sobretot per la Gran Pesta.

El rei encarrega a l'astrònom i metge Pere Gilbert les Taules Astronòmiques del rei Pere el Cerimoniós.

Els nobles exiliats castellans se n'entren dins Castella i derroten les tropes del Cruel a Araviana.

Els castellans prenen Guardamar i Alacant, i devasten la zona i, tot seguit, amb reforços navals genovesos i portuguesos?

7.1359: L'esquadra castellana ataca Barcelona, per primera vegada la marina de Castella penetra en aigües catalanes en so de guerra. L'atac palesa l'ascendent poder naval castellà i la possible decadència encetada per la marina catalana. L'atac castellà hi conta amb l'ajut genovès.

Tot seguit, els vaixells atacants ha de retirar-se, primer a Eivissa i, en fer acte de presència la flota catalana, devers llurs bases.

19 al 20.12-1359: Corts del principat a Cervera, on la Diputació, òrgan político-administratiu delegat de les Corts Catalanes, abans de caràcter transitori, dóna ja origen a la Generalitat (o Diputació General de Catalunya), de caràcter permanent. Els donatius de les Corts permeten finançar una anyada més la guerra. La Generalitat s'hi crea pels recels front als oficials reials a l'hora de recaptar els generós donatiu acordat per a ser cobrat per llars o (fochs).

1359-1360: Els recursos normals de tributació a Barcelona baixen en una anyada del 84% al 56% dels ingressos pressupostaris.

El nou rei granadí, Muhammad VI, trenca l'aliança amb Castella i s'acosta a Catalunya.

L'infant Ferran i Enric de Trastàmara rivalitzen com a pretendents a la Corona castellana.

Fogatge al Principat: més de 380.000 habitants (475.000 el 1347).

1359-1361: La ciutat de València té uns 26.000 habitants. Els fogatges són fets per a pagar els subsidis de guerra per famílies.

1359-1366: Segueix el declivi demogràfic al Principat: perd més d'un 12% en pocs anys (de 380.000 a 340.000 hab).

1360: El Cruel derrota els nobles exiliats i els aragonesos a Nàjera (La Rioja).

El cadí de Xàtiva i un jueu barceloní fan de torsimanys i treballen unes capitulacions pel rescat d'un visir de Fes: scientes loqui et intelligere ad nodum cathalanorum et eciam algaraviem et linguam.

Ca 1360: L'elecció dels consellers forans esdevé competència exclusiva dels jurats i del consell de cada vila forana, a Mallorca.

Tardor. 1360: Els pagaments del Gran i General Consell de Mallorca no acompleixen els terminis i el governador ha d'empresonar jurats i prohoms mallorquins.

12.12.1360: La reina Elionor de Sicília escriu al batle d'Elx, en Domènic Llull, i hi anomena cristianesch a la llengua catalana.

27.12.1360: Sentència arbitral del marquès de Montferrat per acabar amb la guerra catalano-genovesa: L'Alguer per a Gènova, a canvi de Bonifàcio (Còrsega per a la Confederació). Els catalans ho troben molt perjudicial i cap de les dues parts no compleix la sentència.

d. 1360: Obres al claustre i campanar de la Seu Vella de Lleida, per Jaume Cascalls.

1360-1388: Girona perd un 30% de la població.

5.1361: Davant els múltiples problemes (revoltes i desercions per al Cruel, i problemes econòmics, enfrontaments dels exiliats i la guerra de Sardenya-Gènova per al Cerimoniós), accepten la mediació del legat pontifici Guillaume de la Jugie i signen la Pau de Desa-Terrer, segons la qual es retornen les places ocupades i els presoners han de ser alliberats.

1361: Cabrera encapçala una facció antibel.licista.

El comte-rei i el seu conseller Cabrera dipositen grans esperances en els termes d'aquesta pau i per defugir despeses, llicencien les tropes.

Cinctorres i El Forcall (Els Ports) són fortificats per ordre del rei, per si els castellans tornen.

La diplomàcia catalana ateny un nou èxit: la infanta Constança, filla del Cerimoniós, casa amb el rei (del Casal de Barcelona, també) Frederic III de Sicília.

El 42% del pressupost de Barcelona va destinat a pagar interessos als prestadors.

1361-1362: Corts a Montsó: Prohibició d'importar teixits estrangers, mesura molt beneficiosa per a l'Aragó. Derogada el 1364.

El Cruel, mentrestant, liquida l'oposició interior, i Muhammad VI -i així recupera l'aliança granadina-, i concerta pactes amb Portugal, Navarra i Anglaterra.

El Cerimoniós ha d'acomiadar als nobles castellans per falta de diners, i és abandonat per Enric de Trastàmara a causa de les preferències del comte-rei per a l'infant Ferran per al tron castellà.

1361-1372: Neix la generació remença, futura protagonista de l'agitació pagesa durant els anys de gran mortaldats.

1361-1418: L'escultor d'origen grec Jordi de Déu o Jordi-Joan, esclau i deixeble de Jaume Cascalls, del qual és col.laborador i continuador, treballa a Lleida, Poblet, Tarragona i finalment a Barcelona.

1362; Neix Maria de -Sicília, filla de Frederic III amb Constànça, Frederic la nomena hereva universal.

El Cerimoniós mana reforçar les muralles gironines.

Jaume IV, fill del destronat rei de Mallorques, abandona el seu estat de presoner i Barcelona.

Rebrot de la Pesta Negra al camp mallorquí.

Inscripció rúnica a Kensington (Minnesota, EUA), autentificada pel Museu Nacional de Washinton (i descoberta el 1898 per Olaf Ohmen, també descobrí una tomba vikinga (vora el llac Nipigon, Ontario, Canadà) fa suposar que hi hagueren vikings a Nord Amperica entre els segles X-XIV.

8.1362: Nova ambaixada catalana de Francesc de Perellós per fer la pau amb Gènova.

9.1362: El Cruel, amb una correlació de forces favorable is sabent que el Cerimoniós es troba sense tropes ni diners, recomença les hostilitats.

1 a 11-1362: els castellans prenen Calataiut, Magallon, Borja, Tarassona i Carinena. Saragossa queda ara amenaçada pel Cruel.

5.11.1362: Comencen Corts generals a Montsó per a demanar subsidis. El comte-rei fa una crida dramàtica pel perill castellà, però cada estament cerca els propis interessos.

1362-1370: Sisè papa francès consecutiu, B. Urbà V, a Avinyó.

1362-1363: Dramàtiques Corts Generals a Montsó, on els oligarques avantposen descaradament llurs privilegis a la defensa dels regnes.

Rebrot de la pesta pel reialme valencià i el Principat: mortaldat dels infants.

El Cerimoniós contracta les Companyies Blanques de Bertran Duguesclin -soldaders de França i el Papa a la Guerra dels 100 anys- i crida Enric de Trastàmara, qui era per terres ultrapirinenques.

d. 1362: Jaume IV dedica tots els seus esforços a combatre el Cerimoniós, al costat del Cruel.

11.2.1363: El Cerimoniós pronuncia un patètic discurs blasmant els egoismes i la irresponsabilitat dels diputats i els increpa: muiren, qui ens volen fer a tuits morir!

22.4.1363: Conclouen finalment les corts de Montsó. Després d'interminables sessions, el Cerimoniós obté els subsidis bèl.lics i organitza la defensa de l'envaït Aragó.

Però el Cruel defuig l'enfrontament directe i ataca la Catalunya sud, molt més desprotegida, i el Baix Aragó: ocupa Terol, Sogorb i Xèrica (Alt Palància), Morvedre, Almenara (Plana Baixa), el Puig (L'Horta), Llíria (Camp de Túria) i Xiva (La Floia de Bunyol), El Cerimoniós és a Saragossa.

5.1363: El Cruel posa setge a València.

1363: El Cerimoniós baixa de Saragossa tot reclutant tropes pel Maestrat i d'altres llocs.

Arriben les companyies mercenàries de França manades per Enric de Trastàmara, bord però poderós. El Cerimoniós ha d'optar per donar-li suport (front al seu germanastre l'infant Ferran) a canvi de tot el regne de Múrcia.

Però el decurs desastrós de la guerra peninsular, amb superioritat economico - militar castellana, no poden redreçar-la.

Devaluació, de nou, del florí, en una nova encunyació.

El Trastàmara, interessat en mantenir la guerra, intriga contra el pacifista Cabrera.

El rei autoritza a València que cascun ciutadà e veí de la ciutat pugui adquirir castells i poblacions a semblant d'hom de paratge: equipara noblesa amb burgesia.

2.7.1363: Pau de Morvedre; breu interrupció de la guerra. Carles II de Navarra hi actua d'àrbitre. Bernat de Cabrera i Alfons de Gandia, conte de Dénia hi negocien en nom del Cerimoniós. És tracta d'una pau humiliant, car el comte - rei hi perdia moltes terres i sembla que hi havia una clàusula secreta per la qual el Cerimoniós havia de fer assassinar els dos rivals del Cruel.

16.7.1363: El Cerimoniós fa assassinar l'infant Ferran, germanastre seu, aprés dinar, segons diu, per les males obres que l'infant En Ferrando nos feia, e ens posava a punt de perdre la corona e lo regne.

27.8.1363: Les intrigues del Trastàmara donen fruit amb el Tractat d'Uncastillo, pel qual el rei navarrès es compromet a ajudar el Cerimoniós contra Castella a canvi d'oferir protecció al navarrès contra França, sota garantia d'en Cabrera que havia de fer-se vassall del rei de Nafarroa.

1363: El partit antimonàrquic feudal - patrici (la reina, el comte de Dénia, el majordom reial) amb el Trastàmara i el rei navarrès acusen el pacifista Cabrera de traïció i d'haver provocat la guerra amb Castella. Amb la promesa de Múrcia, el Cerimoniós cedeix i sacrifica Cabrera, conscient que podia perdre l'aliança de Navarra i el Trastàmara.

De nou, fulminant atac castellà: ocupació d'Alacant, Elx, Crevillent, Elda, Xixona, Dénia i Gandia.

Consolat de Mar, tribunal semblant al barceloní, per a Tortosa, llavors tercera ciutat de la Catalunya peninsular, enmig Barcelona i València.

d. 1363: Fortificació (muralles i torres de defensa) de Tamarit de Llitera.

1363-1364: Punt àlgid de preus agrícoles al Principat.

1363-1365: 29 aljames (moreries) valencianes es reten a Castella, 12 d'elles a Serra Espadà: Eslida, Aín, Artana, Betxi, Fondeguilla. Són l'enemic interior, la resistència musulmana a la colonització catalano - aragonesa. Les minories jueva i sarraïna pateixen exagerats imposts a causa de la guerra contra Castella.

Ca. 1363-1377?: Possible redacció d'un gran best seller medieval i de segles posteriors: La Imitació de Crist, d'autor incert (atribuït normalment a Tomàs de Kempis). Conrad de Fritzlaria, possible destinatari de l'obra, és un religiós de la cartoixa de Magnúcia.

1364: Jaume IV malda per envair la Catalunya nord i l'Urgell amb 6000 soldats.

Subsidis de les Corts al Cerimoniós: El Principat li dona 270.000 lliures, l'Aragó 60.000 i València 43.000. Malgrat la xifra, i els desastres, el regne de València es troba en un procés de desplegament econòmic accelerat.

Nova insurrecció sarda d'Arborea, més perillosa que l'anterior, ja que el papa Urbà IV es mostra disposat a cedir-li Sardenya en feu sota el pretext que el Cerimoniós no paga les rendes eclesiàstiques escaients al Vaticà.

L'Aragó té uns 171.000 habitants (uns 210.000 cap al 1850).

4.1364: Desprès de llargs preparatius, contraatac català: el Cruel ha d'alçar el setge a València, després de 5 mesos, i es tanca dins les muralles de Morvendre.

Els subsidis del Principat de les Corts del 1363 encara no han estat recollits.

1364: El Cerimoniós recupera Xixona, Almenara i Llíria i soccorre l'assetjada Oriola on els catalans, mancats de menjar, practiquen l'antropofàgia. Tot i això els castellans s'amparen d'Oriola.

Tanmateix els catalans segueixen el contraatac i recuperen Morvedre i Sogorb i altres places valencianes.

26.7.1364: Es degollat públicament a Saragossa el noble i conseller català mossen Bernat de Cabrera, tal com fredament explica el Cerimoniós a sa Crònica, tot i que el salvà, feia anys de les urpes de la Unió Aragonesa: E d'aquesta justícia los nostres pobles no se n'agreujaren en res, ans parec que els plagués, pensants los grans dans qui a mà sua eren pervenguts a nostres regnes e especialment de la guerra de Castella. En realitat es tracta d'un crim d'Estat: fou sacrificat acusat de traïció per contentar l'oligarquia i els bel.licistes.

1364-1387: A partir d'aquest assassinat, la política autoritària del Cerimoniós, a través dels consellers rossellonesos addictes (encapçalats pel mateix Cabrera), se'n va en orris. La Monarquia, massa feble econòmicament, es bat en retirada front a les oligarquies i anirà perdent posicions d'ara endavant.

1364-1365: Canvi de conjuntura a Catalunya.

1364-1368: Nova revolta sarda.

1365: Els diputats mallorquins escriuen als Cerimoniós: Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya?

Nova devaluació del florí: queda en peces de 18 quirats (equivalent a 11 sous) en una nova encunyació.

Les Corts del Principat són convocades un parell de vegades en un sol any.

Mesures afavoridores de l'exportació per al Principat amb recàrrecs per a la importació de teixits.

d. 1365: Enric de Trastàmara passa a primer pla, i amb l'ajut de les duríssimes Companyíes Blanques franceses de Beltran du Guesclin ( de la guerra del 100 anys franco-anglesa) i de les tropes catalano-aragoneses del conte de Dénia.

Les Companyies Blanques resultes molt eficaces i fan recular al Cruel. Però també ataquen calls aragonesos.

Ca. 1365-1370: Primers fogatges o censos de població a la Corona Catalano-aragonesa; devers 350.000 habitants té el Principat, més de 250.000 el reialme de València, 45.000 Mallorca, vora 200.000 l'Aragó. Barcelona té uns 33.000 habitants, Perpinyà 8.000, Tarragona quasi 7.000, Cervera més de 5.000.

Al Principat, uns 250.000 habitats (70%) És població rural, i uns 100.000 viuen a les ciutats. El 38'4% dels fochs principatins pertanyen a la noblesa.

Castella té sis milions d'habitants i França uns quinze milions, xifres dons ben superiors.

Constants rebrots de pesta, que perjudiquen força Catalunya.

1365-1375: Decenni crític a Mallorca. Olf de Pròixida hi es governador del Cerimoniós.

1365-1407: Un florí d'or equival a 11 croats d'argent, ço és, la plata s'hi troba considerablement infra valorada front a l'or (que val 13'1 vegades més segons al tarifa legal!). A causa d'aquesta pèssima política monetària, els especuladors catalans i estrangers evadeixen croats massivament i així col.laboren a la ràpida decadència econòmica catalana.

Principis 1366: El Cruel ha d'abandonar les zones envaïdes dins la Confederació i fins al final (1369) la guerra es desplega en escenaris castellans. Tot i capitular al reialme valencià, els castellans encara tornen a prendre i devastar l'Alacantí.

La guerra esdevé ara, sobretot, una guerra civil castellana: la noblesa i les Castelles (tret de les ciutats mercantils) recolzen el Trastàmara, i les zones litorals, la burgesia i els jueus el Cruel.

3.1366: Enrique de Trastàmara, amo de Calahorra.

4.1366: El Trastàmara és proclamat rei de Castella a Burgos, mentre el Cruel, assetjat a Sevilla, ha de fugir a Bordeus, on negocia l'ajut anglès. Així, la Guerra dels Cent Anys connecta amb la de la Península (França. Catalunya i Trastàmara, contra Anglaterra i el Cruel).

1366: El Cruel torna a Gascunya amb soldaders anglesos del Príncep Negre.

4.1367: Les tropes del Trastàmara són vençudes a Nàjera pel Príncep Negre i el Cruel. El desastre és gran i ha de fugir de nou enllà els Pirineus.

De nou al poder, el Cruel es dedica a actes brutals de venjança. Mentrestant, el Trastàmara recluta un nou exèrcit a Occitània.

1367: Corts catalanes aplegades al convent de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès.

Caresties.

9.1367: El Trastàmara, amb el suport francès i de l'oligarquia catalano-aragonesa, penetra amb noves tropes occitanes i franceses pel nord de Catalunya i d'Aragó i se n'entra dins Castella.

2.1368: Cos expedicionari de Pero de Luna que posa setge al sard Oristany, qui el derrota, ocupa Sàsser i domina quasi tota l'illa tret de Càller i l'Alguer.

1368: Tractat franco-castellà de Toledo: el Trastàmara guanya terreny i referma la tradicional aliança amb França.

En una relació d'estudiants d'un col.legi de Bolonya (Itàlia) apareixen un parell de valencians: Domenico Maston, de Valentia, catalanus i Berengarius Stampa de Valentia, catalanus. Les Universitats medievals europees classifiquen els estudiants segons procedència nacional - lingüística.

Construcció de l'església de Sant Joan a València.

1368-1369: Corts del Principat.

3.1369: El Cruel, derrotat i presoner, és assassinat al castell de Montiel pel Trastàmara, en lluita personal.

1369: Comencen Corts Valencianes a Sant Mateu (Maestrat).

Eduard d'Anglaterra, qui casa son fill el Duc de Làncaster amb la filla del Cruel, el proclama rei de Castella, Talment que torna a encendre's la guerra internacional pel tron de Castella, connectada amb la guerra del Cent Anys franco - anglesa: Anglaterra i Portugal contra el Trastàmara, França, la Confederació i Granada.

1369-1371: Fase molt crítica per al domini català a Sardenya, que es troba pendent d'un fil.

1369-1373: Construcció de l'antiga Llotja de Mar o Porxo del Blat a Tortosa.

1369-1388: Crònica del Cerimoniós, redactada pel tresorer reial, en Bernat Descoll.

DARRERS ANYS DEL CERIMONIÓS: COMENÇA LA TOTAL HEGEMONIA CASTELLANA A LA PENÍNSULA (1370-1387)

Ca. 1370: Després d'estudiar a Mallorca i Lleida, el franciscà Anselm Turmeda marxa a Bolonya per estudiar Teologia.

Ramon Sibiuda, nat a Barcelona, autor de la Teologia naturalis, llibre que inspirarà als nacionalistes francesos Montaigne i Descartes: Déu ens ha donat dos llibres, l'un és la natura i l'altre la Bíblia.

Nova topada de 4 nobles principatins amb el rei, car pretenien cobrar imposicions i administrar justícia.

1370: El comte-rei convoca Corts a Tarragona per a consultar la nació sobre la defensa contra la invasió estrangera, encapçala la patriòtica proclama amb uns versets de Lluc 12:39: Hoc autem scitote, quoniam si sciret pater familias qua hora.

Segueixen les Corts valencianes a València i Sant Mateu: 22 furs. Reclusió dels jueus als calls i prohibició als moros d'emigrar.

Moisès Salvador, jueu de Lisbona, testifica: "entre los mercaders catalans que y pujaven e meteren ses robes e mercaderies e persones hi véu En Joan Roca, mercader de València e tots los catalans qui eren en la dita fusta". Bernat Serra, notari de València: " alcuns mercaders catalans entre los quals eren Johan Roca, mercader de València". Bernat de Miracle, savi en dret de València: " entre los quals catalans que hi moriren hi morí En Johan Roca, jove, mercader de València", etc.

Rebrot de la pesta al Regne valencià.

1370-1371: Corts de Montblanc i Tortosa: la Convivença dels cavallers de Catalunya, petita noblesa (que pretén de formar un quart braç) fa costat al rei, qui hi obté una solució favorable al tema.

1370-1378: Pontificat del Gregori XI, 7è. Papa francès consecutiu, a Avinyó.

El Papat com una "ubicràcia": allà on sojornen d'allí el trien.

1370-1380: Part del retaule major de la Seu de Girona, de l'argenter valencià Pere Bernés.

1371: Mortaldat dels mitjans: rebrot de la Pesta Negra al Principat.

Sequera i pesta al País Valencià.

El Cerimoniós fa per enviar una companyia de soldaders manada pel condottiero anglès Walter Benedit, però l'expedició no arriba a Sardenya.

Llibre de Concordances, del poeta Jacme March. Es tracta d'un diccionari de rims, potser usat anys a venir per Ausiàs March.

1371-1378: Els genovesos envien un gran estol en ajut d'Arborea. Setge contra l'Alger català. Finalment, una flota comandada per Berenguer de Cruïlles alça el setge.

Contactes amb els corsos filocatalans i amb Gènova-Papa.

1.1372: Síndics forans desplaçats a la Cort del Cerimoniós atenyen reivindicacions econòmiques d'autonomia front a Ciutat, privilegis, etc. Denuncien la gestió financera dels jurats ciutadans.

1372: Rebrot de la pesta al País Valencià.

Enllestida la redacció d'una història general, Crònica de Sant Joan de la Penya: comença amb referències a la Hispània antiga, i acaba amb el Benigne (1336).

Construcció de l'església de sant Martí a València.

La lliga anti-Trastàmara pren volada per la intervenció anglesa dins Castella: El Duc de Lancaster i Constança és proclamen reis castellans.

Victòria castellana al combat naval de la Rochela contra Anglaterra, i avanç francès.

7.1372: Carestia de carn i blat a Mallorca: la quartera de blat se'n puja de 16-20 sous fins a 100.

27.9.1372: Poblament català de l'Alguer.

d. 1372: Les emissions censals fetes per Ciutat són adquirides per barcelonins: Barcelona esdevé creditora de Ciutat.

2.1372: Quasi-ruptura a les discussions del Gran i General Consell mallorquí. Les autoritats reials decideixen d'adoptar-hi reformes i una política autoritària d'imposició contra grups oligàrquics.

La Pragmàtica reial autoritària i antioligàrquica és contestada, per violar les franqueses mallorquines.

28.4.1373: L'Infant Joan pren muller en primeres noces, a Barcelona: Na Mata d'Armanhac.

1373: Joana, filla del comte-rei, es casa també: amb el comte Joan d'Empúries.

No qualla una intervenció anglesa eficaç a Castella, i Portugal i Navarra, vençudes, pacten amb Castella, (pel Trastàmara).

1373-1375: Rebrot de la pesta.

1373-1421: Construcció de l'església de Sant Lluc d'Uldecona, una gran nau amb portada lateral.

1374: Rebrot de la pesta al país valencià. Mor Francesco Petrarca.

24.10.1374: Els jurats de València adrecen lletra als de Barcelona i Ciutat: "car per tals e semblants certificacions hom guarda sos amics e sa nació de prendre dan"

1374-1375: Caresties.

1375: Atlas Català d'Abraham i Jafuda Cresques, ara a la Biblioteca nacional de París.

Sequera, fams i mortaldat a Mallorca.

Pesta d'infants al país valencià.

Pesta a Barcelona, i fam a l'Empordà.

Mor Jaume IV de Mallorca a Sòria, n'hereta els drets sa germana Elisabet.

Lluís Frederic III de Sicília, davant la feblesa pròpia (Sicília es troba dividida en bàndols), col.loca Atenes-Neopàtria sota sobirania directa dels Cerimoniós.

Treva anglo-francesa de Bruges, on també entra Castella.

La dinastia Trastàmara s'afiança al Tron castellà després de signar tots la pau (França, Anglaterra, Portugal, Aragó-Catalunya, Nafarroa i Granada).

Tractat d'Almazán: El Cerimoniós, enmig la crisi econòmica i l'atac oligàrquic, pacta amb Castella. L'hereu castellà, futur Joan I, casa amb Elionor, filla del Cerimoniós. D'aquest matrimoni vindran els drets al.legats per un Trastàmara, Fernando d'Antequera, al tron de la Confederació nostrada.

Corts de Lleida: El comte-rei, desesperat per la inhibició dels diputats, al.ludeix a la possibilitat que "a Catalunya no hi hagués rei".

1375: Davant la feblesa del Cerimoniós i la Confederació, el Trastàmara castellà és nega a lliurar la Múrcia musulmano-catalana ocupada per Castella a la Confederació, tal com varen acordar durant la guerra dels dos Peres, i sols li lliura una indemnizació.

d. 1375: Elisabet, hereva teòrica del Regne de Mallorques, per crear dificultats als comtes-reis, cedeix sos drets a Lluís d'Anjou i, més tard, a Joan d'Armanhac.

Els preus dels articles de primera necessitat comencen a fluctuar, preludi de la depressió a Catalunya.

D'ara endavant Castella serà totalment hegemònica a la Península.

Ca.1375-1380: Enfrontaments al regne de València entre el bàndol dels Vilaragut i el dels Arenós, amb perill de guerra civil, per herències, càrrecs, jurisdiccions etc. Els Arenós compten amb el suport del bisbe de València.

Neix a Vic el futur poeta Andreu Febrer.

1375-1420: Acaba la pèrdua demogràfica global del Regne valencià: Època de transició desigual i contradictòria, segons comarques.

1375:1444: Vida del cavaller esforçat i erudit poeta de Vic, Andreu Febrer. Servirà el Magnànim a Itàlia en missions impossibles i revisarà a fons els trobadors.

1376: Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, fill del rei, pren muller: Na Maria de Luna, una de les dames més riques d'Aragó. L'infant té 20 anys, i nombroses terres i viles arreu la corona. Aquest matrimoni esdevé d'allò més poderós de la Confederació, quan a béns i jurisdiccions.

7.1.1377: Finalment, Gregori XI trasllada la Santa Seu a Roma.

1377: El comte de Salona, nomenat vicari general d'Atenes-Neopàtria pel rei sicilià, reconeix el Cerimoniós com a duc de la Grècia catalana, a la ciutat grega de Tebes.

Trencades les treves, el castellà Ferran Sánchez de Tovas devasta les costes angleses.

1-10.1377: El Cerimoniós, als 58 anys, pren quarta i darrera muller: Na Sibil.la de Fortia. Amb ella, s'enfilen al poder petits nobles empordanesos.

1377-1401: Amb 15 anys, Maria I de Sicília succeeix son pare Frederic III, si bé el govern és en mans del seu tutor i vicari general de l'Illa, n'Artal d'Alagó. És neta del Cerimoniós, però el comte-rei no la reconeix com a reina, ans reivindica sos propis drets sobre Sicília.

8-4-1378: Començament del Cisma d'Occident: Mort Gregori XI, hi ha un conclave a Roma que elegeix papa el napolità Urbà VI, el qual rep obediència d'Europa i Itàlia nord i central (tret d'Escòcia i Portugal).

1378-1389: Així, després de 7 papes francesos consecutius (a Avinyó) els italians volen tornar a la tradició dels papes, quasi sempre, italians.

1378: Projectat matrimoni de Maria de Sicília amb el duc Giangaleazzo Visconti de Milà. Crisi per les pretensions catalanes sobre Sicília.

Drassanes de Barcelona. Coberta.

Mor Mata d'Armanyac, muller de l'infant Joan. Li deixa una filla, na Joana.

Vicent Ferrer és ordenat prevere.

Naix Alfons de Borja, Futur papa Calixt III, fill d'un comerciant de València, Domènec de Borja.

El Principat ha perdut uns 40.000 habitants en sols 12 anys i potser no arriba als 300.000. Per contra, la Catalunya sud es troba en clara ascendència.

20.9.1378: L'elecció d'Urbà VI és impugnada per 13 cardenals francesos, 3 italians i Pero de Luna. Conclave d'Anagni, a Forni trien el cardenal Robert de Ginebra com a papa Climent VII, el qual s'instal?la a Avinyó, amb l'adhesió de Savoia, Escòcia, França i Nàpols (o sia: França i els aliats). Més tard s'hi adheriran Castella, la Confederació i Nafarroa.

El Cisma d'Occident durarà 44 anys,

1378-1394: L'antipapa Climent VII.

11.10.1378: Per fi arriba la pau amb Gènova. Acord per a no ajudar els corsos antigenovesos a canvi de no ajudar els sards anticatalans.

d.1378: El Cerimoniós es manté neutral i no trenca amb cap dels dos papes, n'obté beneficis: rendes eclesiàstiques per al tresor reial, condonació pel feu sard, concessió en feu de Sicília, delmes per 10 anys, designació del mestre de Montesa i del primor hospitaler, dispenses matrimonials a favor de l'arquebisbe (pancatalà) de Tarragona.

1379: Una flota catalana destrueix a Porto Pisano les naus que havien de dur el duc Visconti a Sicília per a casar-lo amb la reina Maria, alhora que Guillem Ramon de Montcada, conte d'Agosta, del partit català, rapta la Regina.

30.4.79: Segon matrimoni de l'infant Joan, a Perpinyà, amb na Violant de Bar, neboda de Carles V de França. Ço provoca desavinença entre Joan (francòfil i avinyonista) i el Cerimoniós (mediterranista, anglòfil i encara romanista) El comte-rei volia casar-lo amb l'hereva siciliana. Joan i Violant tindran 7 fills. Però sols en sobreviurà una, na Violant.

6.1379: El rei crida a Barcelona en Berenguer de Vilaragut i Eiximèn Pèrea d'Arenós a fi que ventilessin llur rivalitat en duel i evitessin una guerra civil al sud: de fet minvaren, tot seguit, els avalots valencians.

1379: Fi d'una nova guerra navarro-castellana.

1379.1390: Joan I, Trastàmara, nou rei castellà, durant el regnat del qual queda palès el total predomini castellà a la Península.

1379-1471: Vida de Tomas de Kempis, escriptor alemany probable autor del gran best seller medieval-modern imitació de Crist, força reeditat també a Catalunya. Kempis (Tomas Hemerken) neix prop de Colònia, devers 1379-1380.

Abans 1380: Neix el futur predicador àulic Felip de Malla.

Construcció del cimbori octogonal de la Catedral de València.

1380: El Cerimoniós dóna la biblioteca reial al Monestir de Poblet, en una lletra on subratlla la superior rellevància de l'historiador sobre el protagonista: Tota gesta s'engrandeix com més dignament és escrita.

Revolta al Llenguadoc contra l'abjecta ocupació francesa.

Segueix l'aliança franco-castellana: Juan I malda per atacar Londres. Tovar enfila el Tàmesi, cala foc a Gravesend i duu el pànic a Londres.

Mor Catherine de Siena.

Vicent Ferrer escriu el tractat De moderno Ecclesiae Schismate.

El comte d'Agosta lliura Maria de Sicília a les tropes del Cerimoniós, que la custodiaran; i cedeix a son fill Martí sos drets sobre l'illa.

El comte-rei, impulsor de grans construccions gòtiques elogia l'Acròpolis d'Atenes: La pus rica joia que al món sia, e tal que entre tots los reis de crestians envides la porien fer semblant. Són els darrers anys de l'Estat català a Grècia, i tal declaració demostra la penetració humanista a Catalunya.

Fra Vicent Ferrer comença a fer propaganda del papa d'Avinyó, i el futur Joan I mana que ningú no el molesti i ho justifica així: com a cascú haja Déus donada franca llibertat de haver aquella coneixença e voler que es vulla, especialment en fet de consciència.

30.11.1380: Neix Fernando de Trastàmara, fill de Juan I de Castella i Elionor d'Aragó, i net del Cerimoniós, a Medina del Campo. És germà petit d'Enrique III de Castella, i futur comte-rei de la Confederació.

Falta de 30-11-1380 a 4-2-1387.

El desgovern oligàrquic: Joan I el caçador: (1387-1396).

1387-1396: Regnat de Joan I, l'Amador de la gentilesa o el Caçador, monarca feble i lletraferit, poc interessat en política i afavoridor de les perilloses oligarquies. El Principat cedirà l'hegemonia a València.

4.2.1387: Una assemblea de teòlegs i juristes aplegada per Joan I per aconsellar-lo sobre el cisma, acorda desfer el còmode status quo ideat pel Cerimoniós, i prendre part per Avinyó, tria insensata a causa de la feblesa i divisió de França, la principal valedora avinyonista, entre armanyacs i borgonyons. Ço valdrà una aferrissada política anticatalana dels papes romans a Sicília i Sardenya, i una ineficaç aliança amb França.

1387: Mor el mercader barceloní Narcís Franch, traduí el Corbaccio de l'italià.

Bernat Metge és nomenat escrivà de Joan I.

Turmeda, ja adjurat del cristianisme, passa a Tunis, es fa musulmà i canvia els el seu nom pel d'Abd-al.lah (= esclau d'Al.lah).

Joan d'Empúries recupera el comtat per intercessió papal.

Els diners per a la coronació són usats amb altres fins, i Joan I no arribarà mai a tenir una cerimònia de coronació com la dels seus avantpassats.

9-1387: Joan I promulga la pragmàtica de Barcelona: desfà l'intent democratitzador de son pare al Consell Barceloní.

1387-1405: Culminació a Mallorca d'una llarga crisi encetada devers el 1330.

1387-1425: Carles III el Noble d'Evreux, principal rei navarrès. Sap controlar la divisió entre la muntanya euskaldun i la plana, més aragonesa.

8.4.1388: Ratificació per Joan I, després de negociacions i entrebancs, de la pau amb la noblesa sarda (els seus cabdills, el matrimoni Bracamonte Doria-Elionor d'Arborea), que semblava segura, però no ho serà tampoc.

1388: Joan I ateny la submissió del Comte d'Empúries, amic i cunyat seu, en preparar una campanya militar contra ell.

El comte-rei concedeix als menestrals barcelonins l'elegir magistrats superiors, però sense poder ser ells elegits.

Pau de Baiona: Els Ducs de Lancaster renuncien al tron castellà a canvi d'elevades indemnitzacions. Casen Caterina, filla del Duc de Lancaster, amb Enrique, primogènit de Juan I.

El Consell de la ciutat de València ordena ampliar el primitiu edifici de les Drassanes (municipals).

Bernat Metge trasllada Griseldis de Petrarca a un català d'estructura medieval.

El Consell General de València acorda prendre mesures amb Barcelona i Mallorca, pels molts e grans damnatges dels infels moros de Barberia, confusió e vergonya de cristians, especialment d'aquesta nació…

Primeres gestions de la Cort reial sobre el problema de la remences camperoles.

Els venecians envaeixen l'Estat català de Grècia. Un grup militar català comandat per Pere-Pau resisteix quinze mesos a l'Acrópolis d'Atenes front al florentí Nerio Acciajuoli. La Confederació en crisi es veu incapaç de trametre-hi ajut i el Ducat d'Atenes cau.

Consolat de Mar per a Perpinyà, a imitació del tribunal barceloní del mateix nom.

Jocs florals a Lleida, ocasionals, semblant a l'estil del Consistori de la Gaya Ciència de Tolosa del Llenguadoc.

Representació de l'Assumpció de Tarragona, de tema marià.

13.11.1388: Corts generals a Montsó, úniques del regnat. Pel braç reial hi acudeixen 19 poblacions d'Aragó, d'altres 19 de Catalunya-Mallorca i 13 valencianes. Una poderosa facció nobiliària dirigida per Alfons de Gandia acusa i demana la destitució de la facció d'en Vilaragut. El rei accepta la constitució d'un quart braç de la noblesa del Principat, cosa que els braços eclesiàstic i reial impedeixen (l'afer cuetgerà fins al 1413). El rei, exasperat per la lentitud a obtenir subsidis per a Sardenya i la imminent invasió del comte d'Armanhac, es dedica sovint a caçar, mentre la reina -més política- hi fa de mitjancera. El comte d'Armanhac, aliat dels anglesos i hereu dels reis de Mallorques, pretén encara recuperar Catalunya-Nord i Balears.

1388-1404: Girona recupera població: un 15%.

1389: Caresties.

Els turcs derroten una lliga pansèrbia a la plana de Kòsovo, llavors rovell de Sèrbia, i ara albanesa.

Els ingressos tributaris de Barcelona han baixat, d'ençà el 1359, del 84 al 27'1% dels ingressos pressupostaris.

Els jurats de València han d'intervenir front a les topades entre assaonadors i sabaters, i autoritzen la importació de cuir castellà amb garantia de qualitat.

Vicent Ferrer és nomenat predicador general de l'orde dominicà.

Elisabet, filla del darrer Jaume de Mallorques, ajuda el comte d'Armanhac contra Joan I.

Mor al papa Urbà VI, qui havia arribat a torturar els bisbes recalcitrants a Roma. El succeeix un altre napolità:

1389-1404: Papat (a Roma) de Bonifaci IX.

12.7.1389: Els diputats, a Montsó, repliquen les ires reials, tot atribuint la culpa de la lentitud de les corts a les maquinacions i influències dels favorits de la cort, tal acusació provoca una agra polèmica. Els diputats es queixen de Carroca de Vilaragut.

11.1389: El comte d'Armanhac, aliat dels anglesos, ha envaït el Rosselló i l'Empordà i els saqueja. Ocupen Bàscara, assetgen Besalú -que defensa Bernat de Cabrera- , net del conseller assassinat- i arriben fins a Girona. Hi ha rumors a Barcelona que el mateix Joan I ha preparat tal invasió per aconseguir subsidis de les Corts.

1.12.1389: Joan I suspèn les corts -teòricament durant dos mesos, però en realitat durant tot el seu regnat- amb l'excusa de la invasió del d'Armanhac.

Ca 1390: Guillem Nicolau, rector de Maella (la Franja), tradueix Heroides d'Ovidi.

Anselm Turmeda, ara Abd Al.lah, fa de torsimany del Soldà de Tunis, és casat, té un fill (Muhammad) i escriu en àrab i català.

Principis 1390: El vescomte de Rocabertí, per ordre expressa del rei, acut a Girona per a defensar-la i fortificar-la; mentre l'infant Martí i els principals barons catalans comanden l'exèrcit reial contra els armanyaguesos.

Brancaleone Doria és alliberat de llarg captiveri, s'ajunta amb sa guerrera muller i reprenen la lluita.

3.1390: El mateix rei acut al front de batalla.

29.3.1390: El rei signa pau amb Gènova a sant Feliu de Guíxols.

1.4 al 10.4.1390: Les companyies d'Armanhac es retiren de Bàscara i el Voló i fins els confins del Rosselló, perseguides pels catalans.

1390: Devers Oriola els almogàvers s'enfronten a tropes granadines.

Els armanyaguesos continuen uns quants mesos estacionats a la frontera cerdana, fins que els catalans els fan una incursió punitiva per allunyar definitivament el perill d'invasió.

Martí el Jove, nebot del rei, menor d'edat, és promès a la segrestada Maria de Sicília (són cosins germans).

L'escultor Jordi de Déu intervé a els galeries gòtiques del claustre de Ripoll.

Els artesans mallorquins volen fer de mediadors entre ciutadans i forans.

Seguint amb la seva dèria francófila Joan I es reconcilia amb els Anjou de Provença, pretendents al tron de Nàpols, i pacta el casori de sa filla Violant amb Lluís II de Provença.

Els sards ocupen Logudoro, el castell d'Osilo i Sàsser als catalans.

1390-1396: Mitja anual de viatges de Barcelona a la Mediterrània Oriental: quatre.

1390-1410: Nova guerra de desgast contra l'arxienemiga Gènova. Els genovesos segueixen ajudant els sards, i els catalans els corsos.

El desgovern oligàrquic: Joan el Caçador (387-1396)

Abans 1391: A València hi ha més de 500 jueus i hi ha calls o jueries a Gandia, Alcoi, Corbera, la Vall de Valldigna, Cocentaina, Morvedre, Onda, Borriana, Llutxent, Xàtiva, Alzira, Castelló, Llíria, Cullera, Sogorb, Oriolaÿ

24.5.1391: La reina Violant tem per l'agitació antisemita d'unes masses esgotades moralment i física.

6.6.1391: Comencen els avalots antisemites a Sevilla i Còrdova. Els sermons incendiaris de Ferrando Martínez, ardiaca d'Écija, encenen la flamarada. Els progroms s'estenen per Andalusia.

Ca. 15 al 30.6.1391: Arriben a valència confuses notícies sobre els progroms d'Andalusia. Els jurats valencians prenen mesures per evitar avalots, durant algunes setmanes.

Progroms a Castella: d'Ubela, Baeza i Jaén passen a Conca, Toledo, Madridÿ

7.1291: L'Infant Martí, duc de Montblanc, és a València per a preparar la part valenciana de l'expedició a Sicília.

9..1391: Al capvespre, uns 40 o 50 joves s'apleguen al mercat de València i, amb un peno blau amb la creu blanca cosida i algunes creus de canya, marxen avalotant cap a les portes de la jueria i comminen als jueus a batejar-se o morir. Uns quants penetren al call, però altres no, car els jueus, alarmats, tanquen les portes. Llavors, els joves de fora comencen a cridar que els jueus estaven matant als seus companys. Als crits hi acuden rodamóns, alcavotes, pobres, mariners, soldaders que s'estaven llogant per anar a Sicília. Tots plegats es planten davant el call amb actitud amenaçadora. L'Infant Martí s'hi presenta amb altres autoritats per calmar l'aldarull, però no pot convèncer els jueus que obrin les portes i ensenyin els joves. Enmig de la confusió, la munió penetra per una entrada secundària, "trencades reixes de fust que y haviaÿ", saqueja el call i mata més de cent jueus. Entre els blavers hi ha caps de família, ciutadans, gent de l'orde de Montesa, homes de llinatge, escuders de bona casa, artesans i frares mendicants, que furten bones teles, diners, joies, vaixellesÿ En part fou recuperat per les autoritats, que detingueren vuit o nou homes de paratge i setanta o vuitanta més de la mà mitjana i de la menor.

a.7.1391: Després del progrom, quasi tots els jueus de València accepten la conversió (nominal), uns per coacció i uns altres com a mal menor. Hi ha conversions en massa arreu els calls valencians, enmig d'una atmosfera antisemita asfixiant.

1 i 2-8-1391: Enmig d'una fonda crisi, forans i menestrals, influïts per les notícies peninsulars, saquegen amb gran violència els calls d'Inca i de Ciutat (78 morts) i cases de ciutadans.

Primers 8.1391: els jueus barcelonins estan alarmats i escriuen al rei. Els consellers de Barcelona organitzen una milícia de mil ciutadans.

5.8.1391: De nit, pagesos pobres, mariners, pescadors i poble menut barceloní s'amotinen al crit de "los grossos destrueran los menuts" i "muyra tothom e visca lo rey e lo pobla" i criden a cremar les cases dels rics. Aquesta explosió de malestar revolucionari és canalitzada contra el call, que es saquejat, i, amb més de 100 morts, pràcticament anihilat.

Els jueus supervivents es refugien al Castell Nou. Molts soldaders enrolats per a l'expedició a Sicília han dat més amplitud a la matança.

7.8.1391: Els consellers barcelonins fan detenir els responsables del progrom.

8.8.1391: La massa enfurida assalta el Castell Nou on s'havien refugiat els jueus supervivents.

8.1391: El rei, qui era a Saragossa, marxa quan ja és massa tard cap a Barcelona -tal com li havien pregat sos súbdits jueus- entretenint-se de camí, caçant, indolent i descurat.

Tanmateix, abans d'arribar a Barcelona, dicta 30 penes de mort, secundat pel governador general i les autoritats, les quals devien tenir por de l'incident revolucionari. El rei apressa el governador, Ramon Alemany de Cervelló, perquè executi els damnats abans que ell vingui!

Assalts als calls de Girona (40 morts, saquejat per molts pagesos) Lleida i Cervera.

En total, els jueus assassinats no arriben al 5% però desapareixen les jueries de moltes ciutats, i constitueix un punt capdal en el procés de desintegració social i cultural de la Catalunya medieval. "ÿ i seràs benedicció. Beneiré els qui et beneiran, i els qui et maleesquin maleiréÿ" (promesa de Jahvèh a Abram i descendència, a Gènesi 12:2-3).

1391: Mentre que a València els blavers no són pas executats, a Mallorca hi ha 15 penes de mort executades.

Els darrers reductes catalans a Neopàtria cauen en mans dels venecians de Raineri Acciajuoli: Fi de l'Estat català de Grècia. Però els turcs són ja a les portes de Grècia.

Acabada l'església gòtica de Santa Maria del Pi, a Barcelona.

Els jurats de València demanen ajuda per a controlar la brutal exasperació del dominicà fra Nicolau Eimerich contra els lul?listes. Els reis protegeixen el cordial lul?lisme, allà on té vitalitat, front als "ortodoxos" intolerants.

1391-1393: Anys de fam arreu Catalunya.

1391-1415: L'Arreratge (retardament de la recaptació privada dels imposts municipals) es quintuplica.

2.1392: Els caps municipals d'Oriola es neguen a deixar sortir el blat per a València (ja pagat i tot) car temen la propera collita.

6.1392: A Sardenya s'ha revoltat la Gallura i Joan I vol enviar nova expedició contra els independentistes sards.

1392: Davant la fam, els jurats de València intercepten transports de blat que eren per a la Vila-Joiosa (Marian Baixa) i Barcelona. Després, la diplomàcia municipal els presenta les excuses de rigor.

Naus eivissenques obliguen a descarregar blat magribí comprat pels jurats valencians.

Els regidors valencians s'adrecen als de Mallorca i s'hi planyen de la inseguretat que hi ha a la mar: "ÿ?on és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines?ÿ E preferint-nos a fer sobre açó, ensems ab vós e ab Catalunyaÿ".

L'Infant Martí de Sicília està pacificant l'illa i quan el Consell de València coneix els seus triomfs, els considera com "honor e utilitat de la Corona reyal d'Aragó; encara a tota la nació catalana".

Martí el Jove, el seu fill, ja major d'edat, pren per muller Maria de Sicília, per a consolidar Sicília dins l'òrbita catalana: són els nous reis sicilians.

Gran insurrecció a Sicília per l'execució d'Andrea Chiaramonte, qui no havia reconegut l'autoritat de Maria. La revolta posa en perill els mateixos reis i l'infant Martí, assetjats a Catània.

Joana, filla del rei Joan, casa amb el comte de Fois (o Foix).

Acabada la gran "sala de contractacions" de la Llotja de Barcelona.

Llibre dels Àngels del molt prestigiós fra Francesc Eiximenis. Serà traduït al francès, al llatí i al castellà.

7.1392: Pragmàtica de Joan I a Pedralbes.

Comencen nous preparatius per a enviar més vaixells a controlar la inestable Sardenya. Són bastits a les Drassanes barcelonines.

9.1392: El rei tramet Berenguer de Montagut per arranjar la situació a Mallorca amb mesures democratitzadores. Màxima influència dels forans i menestrals a l'Illa.

11-1392: Fi del plet pels assalts als calls: les ciutats han de compensar econòmicament al rei (senyor dels jueus) i comprometre's a evitar els progroms. Els antisemites de València se salven de la mort i escamparan així llur mala llavor generació rera generació.

Francesc Eiximenis (1340-14309) va escriure el Llibre dels Àngels i el Llibre de les dones. El primer fou compost el 1392 i està dedicat a Mossèn Pere d'Artés. El segon, de 1396 du la dedicatòria a la comtessa de Prades i es una afirmació de la personalitat de la dona en l'Edat Mitjana i un document de singular valor per a l'estudi dels costums femenins.

1392: Aspre conflicte de València amb el batle de Moyà (Castella) pels arancels de la fusta transportada pel Túria des de l'Aragó.

1392-1394: Conflicte, amb amenaça armada, de València contra Xelva (Serrans) zona aragonesa del País Valencià, pel pasturatge del bestiar.

d. 1392: El Consell Menor o de trenta mallorquí és constituït per 30 membres (3 cavallers, 6 ciutadans, 6 mercaders, 5 menestrals, 10 forans.

1.4.1393: L'expedició contra la descontrolada Sardenya ha d'eixir de Portfangós, al delta de l'Ebre, però per manca de tot ha de ser ajornada.

30.4.1393: El rei incorpora la morisca Onda (Plana Baixa) a la Corona.

Primavera 1393: Els catalans perden el castell de Joiosa Guarda a Sardenya. El rei, com que no pot reunir soldats, armes ni diners ni tan sols a València, cerca ajut entre els corsos pro-catalans: encarrega Albert Satrilla de traslladar-se de Sardenya a Còrsega, on el cap "catalanista" Arrigo della Roca accepta i socorre els catalans de l'Alguer.

1393: La projectada expedició a Sardenya és ajornada 3 vegades (a l'1-8, 15-9 i 1-10, per manca de tot.

Bernat de Cabrera i Maria de Luna (muller de l'Infant Martí), de Catalunya estant, empenyoren terres i rendes per a portar a Sicília naus i tropes de reforç per auxiliar els assetjats a Catània pels rebel.lats sicilians.

Els jurats de València, intercepten càregues de blat en vaixell a Ciutat de Mallorca, a causa de la fam.

Naus castellanes obliguen navegants genovesos a descarregar a Cartagena el blat que duien a València.

Enrique III, de 14 anys, es fa càrrec del govern de Castella.

Fernando de Trastàmara (futur rei dels catalans) pren muller: Elionor d'Alburquenque. Plegats són dels majors oligarques castellans (ell és senyor de Lara, Cuéllar, Medina del Campo, Olmedo, etc.)

Retaule (gòtic) de l'Esperit Sant, a Manresa, obra mestra d'un Pere Serra.

Creació, sota patrocini reial, del Consistori de Barcelona per a fomentar la poesia (d'estil llenguadocià), destinat a aquells qui viuen de llurs rendes e patrimoni no estiguen ociosos (segons Joan I per la ploma de Bernat Metge).

1392-1394: Noves topades almogàvers contra tropes granadines devers Oriola.

1393-1405: Caresties.

1394: Reprenen l'encunyació del divuitè de València. Encunyació de timbres d'or a Perpinyà.

Estiu 1394: Nou ajornament, ja definitiu, de l'expedició a Sardenya. Una part dels diners recollits han de ser destinats a pagar deutes reials i les 25 galeres aplegades son enviades a socórrer l'infant Martí.

1394-1405: Sequeres, males collites i fams a Mallorca.

Ca.1394-1397: Neix Johan Gensfleisch Gutenberg, inventor occidental (alemany) de la impremta.

d. 1394: Pere Sanglada fa part del cadirat del Cor de la Catedral de Barcelona de fusta tallada, a la neerlandesa.

28.9.1394: Mort Climent VII, papa d'Avinyó, és elegit papa Pero Martines de Luna (Benet XIII), qui es nega a acceptar la solució proposta per la Universitat de París: fer renunciar tots dos Papes, el d'Avinyò i el de Roma. L'entestament d'aquest papa aragonès a no renunciar allargarà molts d'anys el Cisma d'Occident, i indirectament ajudarà l'entronització d'una casa reial castellana a la Confederació.

1395: Fra Antoni Canals, mentor de l'aristocràcia valenciana, escriu la seva traducció del Valeri Màximo: E com lo dit rey (Massinissa) fos barbre, que vol dir hom estranyÿ als catalans, turchs o tartres. S'adreça als jurats barcelonins fent-los esment que tradueix el llibre de llatí en la nostra vulgada llengua materna valenciana: per primera vegada, amb quatre adjectius, algú parla de llengua valenciana, però més aviat té el sentit d'estil de prosa que no pas de cap forma dialectal (llavors molts escasses), tanmateix hi afig: jatsia que altres l'hagen tret en llengua catalana.

Rebrot de la pesta al País valencià.

Vicent Ferrer, cridat a Avinyó per Benet XIII, hi esdevé confessor i capellà domèstic seu i penitenciari seu.

Bernat Metge és enviat en ambaixada a la Cort papal d'Avinyò (Occitània), on coneix les obres humanístiques de Petrarca. Prest escriu Apologia, d'estil petrarquià, inspirat en el Secretum d'en Petrarca. Novetat: Diàleg filosòfic en vulgar.

Gestions de la Cort reial sobre les Remences pageses.

1395-1397: Rebrot de la pesta.

26.4.1396: Una carta entre mercaders italians de productes no manufacturats: 6 sobre 7 de la Corona són fornits a València.

1396: Terratrèmol al regne valencià.

El Consell de Cent, a la petició del monarca i dels seus consellers que la ciutat de Barcelona subvencionàs la celebració dels Jocs Florals i contribuís econòmicament a les instal.lació, dins al Confederació, del Papat avinyonès, la situació del qual a Occitània havia esdevingut insostenible, respon negativament, i tramet ambaixada al rei per a demanar-li que posi ordre a ses fiances i expulsi els mals consellers corruptes. Jacme March, oncle d'Ausiàs, duu la lletra reial als consellers barcelonins per a sufragar justes literàries i li contesten amb desdeny.

També la ciutat de València redacta un memorial de greuges i el rei fa empresonar un missatger valencià.

Segons els jurats valencians, el rei viu manllevat, amb l'ajut de les viles, car, després de les vendes i hipoteques del Cerimoniós, no té res més que deutes.

Eiximenis escriu el Llibre de les dones, després treslladat al francès, llatí i castellà, moderadament favorable a la condició femenina.

Bernat Metge escriu La medicina apropiada a tot mal, poema burlesc en forma epistolar, Metge és un dels consellers reials blasmats per les ciutats com corruptes i conspiradors.

El moviment contra oficials, consellers i familiars reials esdevé tan general i violent que el rei mana a les autoritats d'oferir-los protecció. Les autoritats de Barcelona arriben a acusar als consellers de conxorxa amb el prestamista Luchino Scarampi, qui, segons aquells ciutadans, era a França reclutant soldaders per envair el Principat.

El comte Joan d'Empúries és empresonat al castell de Castellví de Rosanes.

Epidèmia infantil a Mallorca.

El rei fuig de Barcelona per la pesta.

El deute municipal barceloní arriba a 386.963 lliures (169.000 el 1360).

Fi del Casal de Barcelona: Martí l'Humà (1396-1410)

"Assolida l'alienació del sotmès per mitjà (bàsicament) de la coerció física, la tasca del colonitzador es concreta a mantenir aquest estat a'alienació i a convertir-lo en el seu (nou) estat "natural", per ço la colonització significa sempre la falsificació de la història, o àdhuc la seva anatematització".
(Heinz Dieterich, Emancipació i identitat d'Amèrica Llatina: 1492-1992)

19.5.1396: Joan I mor misteriosament a Foixà, prop de Torroella de Montgrí mentre caçava. Segons la versió oficial, per una caiguda del cavall, però, potser assassinat per oficials traïdors. Jeu al Monestir de Poblet.

5.1396 a 5.1397: Regència de Maria de Luna, muller de Martí l'humà (qui és a Sicília), recolzada per les ciutats i viles reials, que confiaven de recuperar l'ascendent perdut durant l'anterior regnat.

5.1396 a 5.1410: Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, tímid, bondadós i lletraferit, succeeix son germà Joan I, tots dos fills del Cerimoniós.

Ca. 1396: Sermó, obra de Bernat Metge que inverteix els conceptes morals. Va quedant clar que Metge és un epicuri total, clar símptoma de la decadència del tremp català.

5 i 6. 1396: Detenció i processament contra 38 funcionaris i consellers reials, entre ells Bernat Metge, sospitosos d'haver assassinat Joan I, car hi havia molta opinió contrària als seus consellers. Acusats d'abús de poder, malversació i robatori de fons públics i conspiració contra el rei.

13.10.1396: Mateu de Foix envaeix Catalunya amb 5000 homes per la vall de la Noguera Pallaresa, Castellbò i la Conca d'Orcau.

1396-1402: Fra Bonifaci Ferrer trasllada del llatí La Bíblia Valenciana.

c. 1396-1404: Antoni Canals, al pròleg de sa versió del De Providentia de Sèneca parla del gran ambient intel?lectual, ben secularitzat, entre els classes altes catalanes: ja existeix la cultureta al tomb de la nostra decadència.

14.12.1396: Martí l'Humà s'embarca a Trapani (Sicília) per tornar a Catalunya.

12.1396 a 1.1397: L'Humà passa per Càller i l'Alger (Sardenya). A l'illa, Doria i d'Arborea continuen la resistència sarda.

Hivern 1397: Els catalans obliguen Mateu de Foix a retirar-se.

2.1397 a 3.1397: L'Humà passa per Còrsega, on s'entrevista amb els d'Itria i della Roca, els clans dels caps corsos pro-catalans.

Ordena el desembarcament de tropes de Sardenya i Còrsega per ajudar els aliats corsos.

3.1397: L'Humà passa per Marselhan (Marsella) i Avinhon (Avinyó), on ret homenatge al Papa aragonès Pero de Luna, Benet XIII.

Finals 3.1397: El rei desembarca a Barcelona.

5.1397: El rei confirma els privilegis de Barcelona.

1397: Bona part dels acusats d'assassinat de Joan I ja es troben n llibertat: "De natura d'anguila siats / en quant ferets" (Bernat Metge, principi de la decadència moral teòrica dels catalans) Pesta entre al pagesia catalana. Unió de Kalmar.

1397-1398: Llibre dels bons amonestaments, d'Anselm Turmeda, reeditat ben sovint (serví de lectura escolar fins ben entrat el s. XIX), Hi correspon el famós Elogi dels diners. Representa la ironia i l'escepticisme, és un plagi de la Dottrina dello Schiavo de Bari.

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat,
savi fan tornar l'home orat,
puix que d'ells haja.
Diners, magres, fan tornar gords,
E tornen lledesmes los bords.
Si diràs "jas" a homes sords,
Tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
Moros, jueus i crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
Diner adoren.

Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixis anar;
Si molts n'hauràs poràs tornar
Papa de Roma"

De fet, és una crítica brillant però fàcilment transformable en simple pragmatisme materialista dissolvent de la consciència nacional: sens dubte aquests versos han influït sobre la psicologia col?lectiva dels catalans.

8.1397: Arriba a Mallorca N'Hug d'Anglesola, amb l'inusitat títol de virrei i plens poders per a aplicar-hi reformes dures.

7.10.1397 al 10.4.1400: L'Humà resideix a Saragossa.

1397 o 1400: A Gandia o a València, naix Ausiàs, fill d'en Pere March, cavaller i poeta trobadoresc, de la branca valenciana dels March, i de na Lionor Ripoll.

5.1398: Corts aragoneses a Saragossa, amb juraments forals i reials.

8.1398: En resposta a una acció pirata contra Torreblanca (Plana Alta) el rei, amb les autoritats de Mallorca i València, envia un estol contra Tlemcen, en concret ataquen Tedilis, sense resultats apreciables.

1398: Els jurats de València s'adrecen als consellers de Barcelona per comunicar-los que l'estol conjunt enviat contra Barberia, es troba a Moraira (la Marina), a causa d'una forta tempesta.

Cobles de la divisió del Regne de Mallorques, Anselm Turmeda, escrites a precs d'uns honrats mercaders mallorquins. Evoquen els temps feliços de l'època musulmana, probablement més tolerant. Són d'una gran perfecció literària, sense mordacitat.

Consagrada l'església gòtica de sant Miquel, a Cardona (Bages). Barcelona compra dos castells de l'Ebre per assegurar-se els grans transports pel riu.

28.91398: Lletres reials als jurats de València i de Ciutat de Mallorca i als consellers de Barcelona: el rei i la clerecia de França, instigats per la Sorbona, havien retirat l'obediència al papa aragonès i, per forçar-lo a renunciar, un exèrcit francès assetja Avinyó. El rei fa transmetre-hi un estol català per auxiliar-lo: "ÿ si per nós no li és socorregut prestament, ell i tots aquells qui ab ell són, de nostra nació, porrien encórrer en llur persones e béns irreparable perill, de que es seguiria a nós e a tota nostra nació vituperi i escarn".

Finals 1398: Naus valencianes i mallorquines trameses per l'Humà, no poden pas remuntar el Roine i s'han de retirar.

1398-1399: Bernat Metge escriu La Somni, ja ben tocat per l'humanisme, en el model més pur de la prosa catalana. És la seva obra capdal: l'autor hi dialoga amb Joan I, Orfeu i Terèsies, els quals se li apareixen en somnis, en uns diàlegs filosòfics a l'estil dels de Plató i Ciceró. Es una pintura realista de la vida social del segle XIV. "Ço que veig crec, e del pus no cur", escriu aquest protoateu de l'oligarquia catalana corrupta i explotadora.

1398-1400: Scala de contemplació, obra mística d'Antoni Canals dedicada al rei. Festes de coronació del rei a Saragossa: el Justícia d'Aragó s'empara dels bagatges dels ambaixadors valencians, instat pel feudal de Xelva (pro Fur d'Aragó al regne valencià).

Martí jura no vendre ni empenyorar viles, llocs, rendes, oficisÿ sota cap pretext. Després faria legalment per a poder fer-ho i recobrar-los mes tard.

Comença un intents treball predicador i missioner de Fra Vicent Ferrer. Va acompanyat de més de 300 penitents i flagel.lats.

Assalt a la moreria de València.

Peu de foto 11143

Els sermons, escrits en català de sant Vicent Ferrer arrossegaven amb força les multituds, que escoltaven un llenguatge directe, colorista i ple de sabor local. Detall d'un retaule del segle XVI, procedent de Santo Domingo de València.

Bernat Metge

(Barcelona, mitjan s. XIV-1413

SERMÓ

(fragments)

"Seguesca el temps qui viure vol;
Si no, poria's trobar sol
E menys d'argent" (?)
Si volets hui haver gran lloc,
Llagotejats;
E privadesa no vullats
De dona casta
(molt hom sen vana qui no en tasta,
d'aital vianda).
Haver no podets valor granda
Si no robats.
Consciència no hajats
Si volets viure.
E si volets la gent far riure,
Siats ben nici.
Treball llunyarets, e desfici,
Dels vostres cors;
E girats a tothom lo dors
Qui lleial sia.
E no vullats haver paria
De pobra gent,
Si no us donen de llur argent
I us fan fermança.
Tomb d'aquella part fa balança
On vos fan llum.
A tots pagarets de fum,
A qui degats:
E jamés cosa no façats,
Que be us estia (?)
Ab hom qui haja lo bec groc
Fets companyía;
E si bella muller havia,
Dats-li entenent
Que sóts son acostat parent,
O el fets compare;
E si lo marit havia mare,
Gardats-vos d'ella.
Si volets haver muller bella,
Grassa ne plena,
si batre us vol, parats l'esquena
o us morits tost (?)
Siats natura d'anguila
En quant farets.
Jamés dejunarets
Sinó en dorment.
No pot haver poc estament
L'hom atrevit.
Si volets ésser bon marit,
Siats modorro.
A tot hom donarets pel morro,
Que pler vos faça.
I si algú mal vos percaça
Aquell amats
Si en monestir privadajats,
Tot és finat.
Si volets ésser mullerat
A vostre honor,
No hi entrevinga corredor,
Mas qualque dona
A qui sia feta part bona
De les cillades.
E jugarets a les canviades
De les mullers.
Ab vidues haurets diners
Si us hi fregats;
Car, puix han llurs marits robats,
Si ho sabeu fer,
Pujar-vos han a cavaller
O a ric-hom.
James no porets ésser prom,
Si no sóts sord.
Si volets estament en cort,
Siats frescal (?)
La gent vos tendrà per hom foll,
Si no guanyats
O la muller no computats;
Puix guany aport,
Lleixat-la s'anar al deport
En nom de Déu;
Car vostra vida serà breu
Si àls ne fets (?)
Si malcarat sóts e dolent
En desastruc
En muller bella
No menyspresets la dona vella
Puix sia llisa,
Majorment si enten de guisa
De l'arresar.
Si volets bones obres tractar
En qualque part
Dones hic ha que van en part
Totes setmanes,
Sinó el diumenges, que són sanes:
Vejats miracle!
Puis van besar lo tabernacle
Jus santa creu.
Bé és orb que per crivell no es veu:
Jo sé què dic.
Jamés no tingats per amic
Null hom qui us am
E si el veiets morir de fam
No li aidets.
E quan muller pendre volrets,
Si és encetada
Per vós no sia menyspreada,
Car més ne val;
E si algú vos en diu mal
Deit-l'hi tantost.
E si no és venguda al sol post,
Jaga defora
Quan la veurets tornar, si plora
Ni és fellona,
Abraçats-la, que en poca estona
Farets la pau.
No us altets d'hom si no té clau
De la farina.
Tot hom prenga aquesta doctrina,
Car fort és bona:
"Lo marit deu pintar la dona
e fer lo llit".
Si volets ésser mal graït
Deits veritats.
Tots los absents són oblidats
Així com morts.
Injúries farets e torts
Generalment,
E puis haurets gran estament
E bona fama,
E serets quiti de la flama,
Que en infern crema (?)

12.9.1399; Els jurats de València fan esment d'aquest antich proverbi: Draps de França e llibres de Bolunya / consumen Aragó e tota Catalunya.

9.1399: Estol contra Bona (la Hipona de St. Agustí) Fracassa per la resistència dels seus habitats.

1399: Els jurats de València s'adrecen als diputats del General de Catalunya per agrair-los la galera que els prestaren per armar-la contra els berbers, per donar a aquells durs càstichs, terrible terror e punició condigna de tants damnatges per aquells donats "a la Catalana nació".

El rei declara inalineables el seu patrimoni i jurisdiccions.

1400: Hi ha a València magatzems de sucre relacionats amb mercaders alemanys qui abasten ciutats entre Lió, Colònia i Nürenberg.

Els jurats de València s'adrecen a les autoritats de la vila fronterera castellana de Moia (vora Ademús): " fugint, pocs dies ha, un catiu, de llinatges de tartres, emperó bandejat e apel·lat Johan, d'edat de XX anys poc més o menys, e paladí en son parlar català".

Una altra lletra semblant adrecen al veguer i jurats de Girona: " e paladí en llenguatge català".

1400-1450: Hi ha a tota Catalunya entre 20.000 i 30.000 esclaus.

Ca. 1400: Pedro López de Ayala, al seu Rimado de Palacio, oposa catalan a español, francés, inglés, lombardo i escocés.

François Villon oposa les cathalennes a les espagnoles, grecques, egiptiennes, etc.

Vicent Ferrer anomena Catalunya a la València de parla catalana, en predicar a la comarca dels Serrans (de parla aragonesa): "Vosaltres de la Serrania, que estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets un vocable castellà e altre catal༠".

Naix Jacme o Jaume Roig, futur poeta valencià.

La sortida anual de capitals mallorquins devers Barcelona per deutes són unes 32.000 lliures.

D. 1400: A Mallorca creix la tensió Ciutat/forans, autoritats civils / eclesiàstiques, augmenta el corsarisme, hi ha rierades, i la revolta sarda permanent exigeix nous sacrificis.

Ca. 1401: Naix Jordi de sant Jordi, futur poeta i cavaller valencià.

1401: L'aventurer normand Jean de Bethencourt, al servei de Castella, desembarca a Lanzarote: inici de la conquesta castellana de Canàries.

Mor Mª de Sicília. El seu vidu Martí el Jove, fill de l'Humà, hereta Sicília.

Suprimit el Call de Barcelona.

Reorganització de la banca, la qual és nacionalitzada amb la creació de la Taula de canvi de Barcelona, precursora de moltes entitats anàlogues.

Anys de sequera, carestia i epidèmies al Regne valencià.

5.1401: El rei marxa vers València, però roman a muntó mesos a Altura (alt Palància), car a la capital hi ha pesta.

28.8.1401 Comencen Corts a Sogorb (alt Palància).

1401-1403: Corts valencianes, entre l'Alt Palància i L'Horta, les més legisladores d'ençà la conquesta.

13.11.1401: Consagració de la Cartoixa de la Vall de Crist (Altura) per l'Arquebisbe d'Atenes, en presència del rei i sa Cort, bisbe de Sogorb i cardenal de Catània.

4.102: El rei i la reina entren per fi a València, encara amb algun cas de pesta, per la qual raó les corts valencianes han d'anar traslladant-se a Burjassot (l'Horta) i Altura.

1402: La Cort reial torna a fer gestions sobre les remences. La Monarquia és moderadament filoremença.

Segones noces de Martí el Jove, amb Blanca de Nafarroa.

Darrera els financers italians, s'estableixen a Catalunya els mercaders italians.

Les Canàries són conquerides i abandonades per Castella. Castella ocupa també temporalment Tetuan, (Rif) al Marroc.

1402-1412: Retaule d'en Ramon de Mur per a l'església de Guimerà.

1402-1461: Consta que el blat comprat per Barcelona prové de Sicília (37%), l'Aragó (19%), França (10%).

1403: Felip de Malla, canonge de Barcelona.

Benet XIII fuig per sorpresa del palau papal disfressat de cartoixà i es refugia a Castelrenard (Porvença), als dominis de Lluís II d'Anjou.

El rei declara que el Justícia d'Aragó no pot intervenir dins el regne valencià.

Prohibició de cerimònies religioses musulmanes públiques, per pressions eclesials.

Riuada a la ciutat de València.

9.7.1403: L'Humà atorga a Borriana (Plana Baixa) el dret de primacia.

28.9.1403: Conclouen finalment, a València, les Corts encetades a Sogorb el 1401.

1403-1410: Pere Vall, pintor de Cardona (Bages), hi pinta retaules gòtics.

doc.1403-1425: Francesc de la Via, fi poeta líric amb ecos ausiasmarquians, autor d'una poesia eròtica excel·lent en solemnes stramps i del magnífic Llibre de Fra Bernat.

ca. 1404: Història de Jacop Xabalin, novel·la anònima històrica (intriga política fins a la batalla de Kòsovo - 1389, Sèrbia) amb elements de les Mil i una nits. Atractiva i d'intencionalitat artística.

1404: Respectable deute flotant del municipi de Barcelona a la Taula de Canvi: 55.000 lliures.

26.07.1404: Corts aragoneses a Maella (Franja de Ponent).

1.10.1404: Mor el papa de Roma Bonifaci IX.

11.1404 Innocenci VII succeeix Bonifaci IX a Roma. Aquest nou papa és nat a Sulmona.

12.1404: El Papa Luna ix de Marsella vers Itàlia amb nombrosos vaixells catalans, amb la intenció d'ocupar Roma amb ajut italià.

3.1405: Pop de Niça (Provença), el fill de l'Humà visita el Papa Luna, venint de Sicília.

20.3.1405: Martí el Jove arriba de Provença a Barcelona.

Primavera 1405: Bandositats i rebel·lions entre barons sicilians.

1405: Les finances del regne de Mallorca fan fallida.

18.7.1405: Publicats al Palau Reial de Barcelona els capítols matrimonials entre Jaume, fill del comte Pere d'Urgell, i la infanta Elisabet, germana del rei Martí.

5-8.1405: Martí el Jove ha de tornar a Sicília, abans d'hora, per pacificar-la.

1405-1406: Anselm Turmeda escriu Profecies, a tomb del Cisme: idees polítiques cesaristes i aristocràtiques.

1405-1421: La mitja anyal se viatges de Barcelona a Orient puja a 5'5.

1405-1435: Segona fase de la Guerra anglo-francesa dels cent anys.

26.1.1406: Comencen les Corts de Perpinyà: L'Humà, a l'antic palau dels reis de Mallorca, ha d'apel?lar a la solidaritat i sentit patriòtic de l'oligarquia, enmig de la crisi econòmica. El rei hi pronuncia una oració que és el monument més famós i brillant de l'eloqüència política catalana: tot l'esperit de llibertat i totes les glòries catalanes hi són esmentades.

La resposta, però, es decebedora: les picabaralles continuen entre els braços i esmercen molt de temps, enmig una gran desunió i manca de sentit històric.

Per primera vegada consta un text, en un parlament de l'Humà, on nació catalana es refereix sols a la Catalunya central.

Símptomes preocupants, doncs, de divisió i decadència nacional.

12.3.1406: El rei marxa de Perpinyà.

22.5.1406: Les Corts, traslladades a Sant Cugat, han de ser suspeses i el rei se'n va a València.

d.5.1406: L'Humà presideix l'elecció de jurats i consellers de València i, amb inusual energia, empresona els responsables de violències. Pere de Vilaragut i Ramon de Centelles són lliurats a la justícia reial, i fa detenir son cosí Joan de Frades i Foix.

1406: El rei incorpora el comptat d'Empúries a la Corona.

Fa fallida el poderós banc barceloní dels Gualbes.

Riuada a la Ciutat de València.

Mor el gran historiador Ihn Khaldün.

d. 1406 Gran increment del comerç de tot Catalunya amb Nàpols i son reialme. Es tracta d'un comerç, però, sotmès als abusos dels oficials napolitans.

13.12.1496: Mor Enric III de Castella.

12.1406: Pot succeir-lo son germà Ferran (futur d'Antequera), llavors ja ben prestigiós, però respecta el testament i governa com a regent, com a regentí, amb la vídua. Ell s'ocupa de la Manxa i Andalusia.

1406-1407: El segon fill de Martí el Jove també viu poc i mor abans dels 8 mesos.

1406-1515: Papat a Roma, del venecià Gregori XI.

1406-1420: Època d'influència i relatiu control català a Còrsega.

26.6.1407: Jaume d'Urgell esdevé cunyat del rei català i possible successor, en prendre per muller la infanta Elisabet, filla menor del Cerimoniós.

1407: Punt àlgid de la violència al Regne valencià: el governador del reialme, en Ramon Boil, és assassinat en una plaça de València per quatre genets, en resposta a una baralla anterior de son germà contra Berenguer de Reixac i Joan de Pertusa. Aquests dos son escapçats i Felip de Boil perd el puny.

Plaga de llagosta al Regne valencià.

A Sardenya sols Càller, l'Alguer i Longosarda romanen sota control català.

Mor Marià Doria, fill de Brancaleone Doria, cap de la resistència sarda.

9.1407:Entrevista a Saona entre Benet XIII i Gregori XII (de Roma), sense resultats.

1407-1410: Croada concedida per Benet XIII a Castella contra Granada, en un moment de gran puixança castellana.

1408-1414: Jaume II, conte d'Urgell successor de son pare, Pere II d'Urgell.

1408: Jaume d'Urgell és nomenat lloctinent general d'Aragó.

La situació financera de Mallorca és angoixosa, el Consell menor ha d'aprovar augments impositius.

El florí d'or que valia 11 croats, passa a valdre'n 7 i 6 diners. Ara és el croat d'argent el sobrevalorat.

El vescomte Guillem de Narbona -segurament recolzat pel Papa italià i pel rei efectiu de Nàpols- arriba a Sardenya i 'alia amb els Doria per foragitar els catalans de l'illa.

Els jurats valencians importen blat de Sicília, Nàpols, Barberia, Franca, Tortosa e (?) Aragón.

Un patró català fa pirateria contra mercaders tunisians a Alexandria. El Soldà d'Egipte se'n queixa: trencament de relacions.

Ferran de Trastàmara venç els partidaris de sa cunyada la reina vídua, i esdevé regent únic de Castella.

Ca. 1408: Pere de Queralt, poeta català, bon coneixedor de Petrarca, en fa paròdia.

28.6.1408: En un plet entre la vila d'Onda (Plana Baixa) i l'Orde de Montesa, apareix per primera volta l'expressió vulgar llengua valenciana.

8.1408: Neix Isabel, primera filla d'en Jaume, comte d'Urgell, i neboda i fillola del rei.

1.11.1408: Benet XIII convoca a Perpinyà "son" Concili.

25.11.1408:Comencen els preparatius d'una nova expedició catalana contra Sardenya, per a la qual el rei ha d'anar venent, encara, béns i jurisdiccions inalienables.

12.1408: Greu epidèmia a Mallorca.

1408-1425: El florí d'or és també víctima dels especuladors, els quals se l'emporten, car a Europa l'or val més en relació a la plata.

1.1409: Les Corts catalanes ofereixen soldats i genets per a la campanya sarda, Barcelona homes i vaixells.

25.3.1409: Comença a Pisa el concili dels cardenals rebels als dos papes.

26.3.1409: El Papa Luna clou el concili de Perpinyà.

25.5.1409: Surt de la platja de Barcelona l'estol contra Sardenya.

1.6.1409: Martí el Jove derrota la flota de Gènova, aliada dels sards, i del vescomte d'Asinara, davant Asinara.

15.6.1409: Elegeixen un Tercer Papa a Pisa, el grec Pere Filargo

(Alexandre V).

6.1409: Important victòria de les flotes siciliana i catalana, comandades per Martí el Jove i Pere Torrelles respectivament, a Sanluri, sobre el vescomte de Narbona.

Sardenya queda de moment assegurada per a la Confederació catalana.

15.7.1409: Martí el Jove emmalalteix de febres infeccioses.

25.7.1409: Martí el Jove, l'hereu de l'Humà, mor a Càller (Sardenya). Deixa un fill (Frederic) i una filla, ambdós bords de dues amants sicilianes.

El Casal de Barcelona queda sens hereu oficial, tot i que Sicília queda reintegrada a la Confederació.

7.1409: Comencen les bandositats a Sicília fins a 1412.

Estiu.1409: L'Humà acull els dos néts bords a la cort, però no gosa legitimar-los. El Papa Luna sosté el monarca en la idea de legitimar Frederic.

França abandona definitivament al Papa Luna, el qual es refugia al Rosselló per uns mesos.

17.8.1409: Nova victòria catalana a Sardenya (Pere Montcada per terra i Torrelles per mar), al setge d'Oristany.

9.1409: El Papa Luna es trasllada a Barcelona.

17.9.1409: Fan casar el comte rei, de 51 anys, amb la jove i bella noble catalana Na Margarida de Prades, de 21 anys. Sembla, però, que el rei és impotent.

Mor a Perpinyà Francesc Eiximenis, essent bisbe d'Elna i patriarca de Jerusalem.

1409: Jaume d'Urgell és confirmat com a lloctinent general d'Aragó, però no pot pacificar les bandositats aragoneses i recolza els Luna contra els Urrea.

El frare Jofre Gilabert suggereix de bastir un Hospital de folls.

Caresties i rebrot epidèmic al Regne valencià.

Enric, tercer fill del regent castellà, és mestre de l'Orde de Santiago i cap de la noblesa castellana.

1409-1416: Mentre bones monedes catalanes són endutes a l'estranger, moneda francesa de pitjor qualitat envaeix Catalunya.

20.2.1410: Lletra del rei a Pere de Torrelles, on explica que ha format una comissió de 10 doctors en dret, presidits pel "Papa" a fi que li aconsellin "si em poden heretar aprés nostres dies lo dit don Frederich".

Hivern 1410: El rei, malalt i angoixat, tramet cartes notarials als jurats de sos dominis a fi de ser assessorat sobre qui volen com a successor. Molt estranyament, però, els delegats no hi arribarien mai. No gosa legitimar Frederic, i Jaume d'Urgell té massa enemics.

29.3.1410: Els sards moderats de Leonardo Cubello (un Arborea) signen el conveni de pau amb Pere Torrelles al convent de Sant Martí d'Oristany.

Però els independentistes radicals del vescomte de Narbona continuen el combat contra l'ocupant català.

30.5.1410: El dubitatiu rei es posa greu, quasi no pot parlar.

31.5.1410: Cap a les tres de la tarda li fan una confusa pregunta al voltant de la Successió (si vol que cerquin el Successor més just), ell respon amb el seu darrer mot: "Hoc!" (sí).

A mitja vesprada mor sense hereu definit. Ses despulles jeuen a Poblet.

"NO FONC DONAT TAL JOI EN TOT LO SEGLE?"

No fonc donat tal joi en tot lo segle,

En ho serà mai una gentil senyora

Lo jorn que em tenc en secret dins sa cambra;

E gens no dic açò per fer gaubança,

ans ho faç bé perquè muiren d'enveja

Fals lausangers, que Déus vulla confondre,

Que en tots mos faits m'han volgut tostemps noure

Jamés falcó no venc tan prest al lloure

Quan li criden caçadors ab llur ciscle,

Om eu quan vi son cors alt en la torre

E em féu cimbell d'una alcandora linda.

E açò fonc la nit de cincogesma;

dins son palau entrí, cella jornada,

ab pas secret per una falsa porta,

e de color fui pus vermell que porpra.

Quan viu son cors sots un dosser de porpre

E sos cabells flamejants com estella,

E els pits pus blancs que neu e flor de lliri,

fui esvaït e quaix fora d'àrbitre.

E quan fui prop de sa gentil persona,

més odorant que ambre ne violeta,

sobre mon coll me posà son braç destre

e va'm besar de vegades ben trenta.

En aquell punt fonc ma sang trop calenta

E mes polsos començaren a batre;

Lladoncs se moc la virtut espulsiva

E ma carn cresc tornant dura com la pedra.

De volentat lo cor me tremolava

Tot enaixí com fan fulla en arbre,

Ab basca fort, no pensant veure l'hora

Que ab basca fort, no pensaven veure l'hora

Que ab son gai cors posqués cella nit jaure.

Del mortiment cuidí en terra caure,

Mes ella em va dins una cambra metre

Ab llit real e paraments de seda,

Que emperadriu no pens l'haja tan bella.

Lladons posà d'aur la bella despulla,

E son gai cors romàs ab alcandora,

Ben perfumat, e tota algaliada,

Ho volc prop leis que dormís a l'espona.

E no pensets pas duràs llonga estona.

Per mig del cors li mis una gran palm d'asta

Trencant los tels de sa virginal claustra,

E leis dix: "Ai, ai, ai, que ara sui morta;

Que el cor me fall e l'arma em desempara".

E dins mon queix me mes un tros de llengua,

Girant los ulls ab graciós donari

Sí que eu pensí fos finida sa vida.

E cuitats vós que ella fos esvaïda

Quan sentí els colps de les puntes ferides?

No us ho pensets: ans començà rebatre

Los colps en manera solemne.

E-z a paucs trets leis donà aigua al ferre,

E mon falcó lladoncs rasé la gorga

Ab tal plaer que no es pot dar entendre

En amostrar, sinó ab espariença.

Joia d'un rei e for d'auta semença,

Desir hai gran que addui fasam crispells,

Mas tant m'havets escolats mos sitrells

Que d'oli pur ja no us puc far valença.

Francesc de la Via (?1403-1425?)

6.1410: Mort el rei, les institucions del Principat, les úniques operatives, prenen les regnes de la situació, però sense prendre cap decisió útil per a la nació catalana.

1410: El comte d'Urgell, que no havia pas estat nomenat hereu per tenir poderosos enemics (els Urrea, els Centelles?) vindica la corona com a cunyat del rei i besnet del Benigne.

Carestia i rebrot epidèmic al Regne de València i el Principat.

València trau 40.000 sous en imposts mercantils.

Primer psiquiàtric del món: l'Hospital dels ignocents, folls i orats de València.

Ca. 1410-1412. Bandossitats valencianes entre els Centelles i els Solers.

18.9.1410: El regent castellà, Ferran de Trastàmara, conquesta a Granada la ciutat d'Antequera, punt clau, gesta que té gran ressò internacional.

30.9.1410: Fernando, ara d'Antequera aprofita el rebombori per a reclamar sos "drets" com a net del Cerimoniós: sa mare n'era filla, però per acord, quedava descartat qualsevol dret successori a la Confederació.

9.10.1410: Com que a València i Aragó segueixen els bàndols irreconciliables, els principals pretendents a la Corona envien llurs ambaixades al Parlament català:

*Lluís de Calàbria, és el candidat de l'oligarquia, dels antiurgellistes, de la vídua francesa de Joan I (àvia seva).

*Jaume d'Urgell, dels Luna i de l'Aragó vell, dels Vilaragut i gran part del Principat.

* Pretenents mancats de suports interiors: Alfons de Gandia, i el d'Antequera.

11-1410: El d'Antequera actua: escampa tropes castellanes al llarg de la frontera amb Aragó i València, inicia negociacions amb França (tradicional aliada de Castella i interessada en el plet a través de Lluís de Calàbria i d'Anjou), mira de guanyar-se les simpaties dels antiurgellistes i presenta sa candidatura amb moderació per no alçar recels.

1419-1431: "Antipapa" Joan XXIII. Convoca el Concili de Constança, on serà destituït.

1410-1431: L'abat Girgós basteix el palau abacial, magnífic gòtic, i les fortificacions de Vilabeltran (Empordà).

1410-1434: Un dels intèrprets o torsimanys d'àrab del batle general de València per a interrogar captius moros és l'hostaler valencià Pere Giner, de qui el notari valencià Ambròs Alegret diu que és torciany sive interpretes alguaravie barbaree et catalanis ydiomatis, o sia, torsimany del berber al català.

Ca.1411: Mor el poeta barceloní Jacme March, oncle d'Ausiàs, autor de La Joiosa Garda i de Cobles de Fortuna. Els March tenen una branca a Barcelona i una altra a València.

Primavera 1411: La delegació catalana a l'Aragó ateny d'aplegar el parlament aragonès a Calataiut, però l'arquebisbe de Saragossa, paladí de la causa angevina, s'oposa violentament i fa fracassar l'assemblea.

5.1411: Pressió armada del d'Antequera per la zona de Morella.

31.5.1411: Queda dissolt el Parlament aragonès.

1.6.1411: En tornar devers Saragossa cau assassinat a l'Almúnia de D?. Godina l'arquebisbe, Garcia Fernàndes de Heredia a mans de l'urgellista aragonès Anton de Luna.

6.1411: Els aragonesos pro angevins, dirigits pel cunyat de l'arquebisbe, demanen ajut militar a Lluís de Calàbria.

En no rebre'n auxili, s'adressen al Trantàmara, el qual acepta.

Finals 7.1411: La cort castellana es trasllada a Aillon, vora la frontera aragonesa.

Estiu-tardor 1411: Els Urrea a l'Aragó i els Centelles a València, ajudats per tropes castellanes, ocupen castells i posicions en previsió d'una guerra civil.

A l'Aragó, el nord és urgellista, front al sud i la noblesa, que s'han fet trastamaristes.

A la Catalunya sud els Vilaragut són la flama urgellista, front als Centelles, la burgesia i les zones veïnes amb Aragó, que són trastamaristes.

Al Principat la petita noblesa i els Montcada, Cardona, Perellós, vescomtes de Roda, Bernat de Cabrera són urgellistes, mentre que part de l'alta noblesa (Pallars, Illa-Canet, G. Alemany de Cervelló) són antiurgellistes.

9.1411: La pesta reapareix amb virulència a Ciutat de Mallorca.

25.9.1411: Corts valencianes a Vinaròs (Baix Maestrat) convocades de València estant pels Vilaragut, mentre que les catalanes s'apleguen a Tortosa, per a elegir successor. Però a Vinaròs sols hi van els urgellistes.

Tardor 1411: Els Centelles, des de Paterna (l'Horta) convoquen Corts valencianes a Traiguera (Baix Maestrat): sols hi van els trastamaristes.

Fra Vicent Ferrer, confessor de Benet XIII, visita el d'Antequera. Sembla que se'n fa una idea d'home destre i enèrgic, capaç d'acabar amb les caòtiques violències que assolen la Confederació i ajudar a treure l'Església del Cisma.

Ca. 12.1411: Les Corts valencianes a Traiguera consenten d'aplegar-se amb les de Vinaròs.

1411: Benet XIII excomunica els urgellistes aplegats en Corts a Mequinensa (La Franja) i així afavoreix els trastamaristes aplegats a Alcanyís.

L'Orde (militar) de Montesa cedeix Peníscola a Benet XIII per a refugiar-s'hi, un castell dins una península quasi inexpugnable.

La vídua de Joan I, Violant de Bar, de nació francesa, s'adreça a la noblesa valenciana a tomb del plet successori, i afirma que ha fet estudiar els testaments dels darreres reis, los quals testaments, per clarificació de nostra intenció, havem fet splanar de latí en lengua catalana.

Carestia i rebrot epidèmic al Regne de València.

Lluís Borrassà pinta el retaule de St. Pere, gòtic, per a l'església de Terrassa.

1411-1414: Retaule gòtic de St, Ambròs i St. Martí, d'en Joan Mates.

1.1412: El Parlament català refusa una interessant proposta franco-provençal, feta per Lluís de Calàbria, qui aportaria a la Corona el contat de Provença i el ducat d'Anjou. (continuarà)

Joan Basset

(finals del s. XIV - primera meitat del s. XV)

Ab fin voler vos amb, senyora bella

Ab fin voler am, senyora bella,

Tan llialment com requer amor franca;

Per ço us present de berbena una branca

E us dó el bon jorn per ventura novella.

E sapiats que del meu cors e-z arma

Podets vos far a tota vostra guisa;

Per que el meu cor d'autre amor se desarma

Si no de vós, per qui mantenc divisa.

Interregne: Catalunya sense rei (1410-1412)

23-1-1412: La proposta angevina alarma Benet XIII, ja que els d'Anjou eren sota obediència del Papa de Pisa Joan XIII (mentre que Jaume d'Urgell té bones relacions amb el de Roma; Gregori XII). La postura decididament trastamarista del caparrut Benet XIII és la definitiva: recomana als parlamentaris aragonesos d'Alcanyís de confiar l'elecció de rei a 9 persones, tres per regne peninsular.

2.1412: Alcanyís accepta la proposta papal i la planteja a Tortosa.

14.2.412: Concòrdia d'Alcanyís: Tortosa s'empassa l'ham.

2.1412: Els parlamentaris de Tortosa, malavinguts, no arriben pas a acords. Trien 3 urgellistes, 3 trastamaristes i un angeví. Els trastamaristes controlen Alcanyís amb tropes castellanes a la vora: Aragó tria trastamaristes. Mentre, les tropes castellanes i aragoneses envaeixen el Regne de València.

27.2.1412: Batalla de Morvedre: Tropes castellanes, aragoneses i dels Centelles derroten els urgellistes valencians, Els Vilaragut i el governador Bellera.

3.1412: Els valencians accepten la Concòrdia d'Alcanyís i la idea dels 9 compromissaris patrocinada per Benet XIII via els aragonesos.

4.1412: El Gran i General Consell de Mallorques tria emissaris per ser enviats a les discussions del plet successori a Barcelona, Tortosa i Alcanyís.

24.4.1412: A les portes de Castelló (Plana Alta) les tropes del Trastàmara, comandades per Antonio de la Cerda, són derrotades totalment pels urgellistes.

5.1412: Guillem II, vescomte de Narbona, és obligat a fugir del setge de l'Alguer.

6.1412: Ambaixada catalana al rei de Nàpols: demanda d'indemnitzacions pels tropells dels seus oficials.

1412: L'Alguer venç el Comte Rosso, Lo Bastard de Savoia.

Tropes castellanes ocupen la Plana i Morvedre.

Jaume d'Urgell recluta soldats a Gascunya.

Construcció de la torre Gironella a les muralles gironines.

Mentre la situació econòmica a l'Aragó és molt bona, els pols econòmic de Barcelona gairebé no és perceptible (M. Mitjà)

Al-Muayyad, Soldà d'Egipte demana forta indemnització als catalans residents a Alexandria. Els catalans abandonen Egipte, però hi continuen les relacions mercantils sota garantia veneciana.

24.6.1412: Elecció de rei a Casp.

Candidats:

-Jaume d'Urgell, besnét del Benigne per línia masculina.

-Lluís de Calàbria, nét de Joan I per línia femenina.

-Frederic d'Aragó, nét bord de l'Humà (de poca edat).

-Fernando d'Antequera, nét del Cerimoniós per línia femenina (amb immensa diferència és el més poderós i ric de tots ells, si bé legalment ni tan sols té dret a optar-hi, car sa mare -catalana- casà amb un príncep castellà tot renunciant a qualsevol dret a la Confederació per a llurs descendents.

-Alfons de Gandia, nét de Jaume II per línia masculina.

-Alfons, comte de Dénia, fill de l'anterior.

-Comte Joan de Prades, germà d'Alfons de Gandia (aquest no és pas candidat oficial i sols té una remotíssima esperança de ser acceptat com a sortida de la pugna entre el d'Urgell i el d'Antequera).

(El d'Antequera i el d'Urgell són cosins en grau llunyà. Joan de Prades i Alfons de Gandia són oncles-avis llunyans de tots dos. Lluís de Calàbria i Frederic d'Aragó els són nebots llunyans).

A ca nostra comença ja el vot útil al castellanisme, les divisions i la feblesa.

-els principatins voten així:

Guillem de Vallseca, jurista, per Jaume d'Urgell.

Pere de Sagarriga, arquebisbe de Tarragona, comparteix el vot entre el d'Urgell i Alfons de Gandia (per considerar-los candidats justs).

Bernat de Gualbes, advocat de Benet XIII i membre de la burgesia antiurgellista, pel Trastàmara.

-Els valencians:

Els germans Ferrer, homes de Benet XIII (Vicent n'és confessor i Bonifaci conseller) pel Trastàmara.

El jurista Genís de Rabassa, malalt, és substituït pel jurista Pere Bertran, qui s'absté.

-Els aragonesos voten tots tres pel Trastàmara.

Domènec Ram, bisbe d'Osca.

Francesc d'Aranda, donat de la Cartoixa de Portaceli (tots dos, homes de confiança del Papa Luna).

Berenguer de Bardaix, jurista a sou del Tratàmara.

-Els emissaris mallorquins en van quedar marginats.

Total: 6 vots pel Trastàmara (3 aragonesos, 2 valencians i un principatí) 1'50 per Jaume d'Urgell (principatins) i 0'5 per Alfons de Gandia (principatí, 1 abstenció (valenciana).

28.6.1412: Hom fa pública la sentència del Compromís de Casp. El d'Antequera és a Conca, quan rep la notícia.

8.1412. El Trastàmara marxa a Saragossa a prendre possessió de la Corona.

Regnat de Ferran I d'Antequera (1412-1416)

10-1412: Fernando d'Antequera, ja Ferran I, nomena una comissió de 4 vice-regents per a pacificar Sicília, on campen les discòrdies civils.

Vicent Ferrer predica per Llucena (L'Alcalatèn) i aconsella de penalitzar la taverna.

28.10.1412: Jaume d'Urgell jura a Lleida obediència al rei de Casp.

1412: Els burgesos valencians, en ràpid ascens, reclamen al nou rei de nomenar més valencians per a alts càrrecs, quasi tots en mans de princepatins.

21.11.1412: Fernando es fa investir, també, sobirà de Sicília, Sardenya i Còrsega.

1412-1416: Curt regnat del d'Antequera, regent ensems de Castella. Gran oligarca, estableix una mena de control familiar damunt la península: va casar el seu primogènit i successor amb la filla del rei Enric III de Castella, promet el segon amb la princesa de Navarra, i el tercer a controlar el govern castellà, recolzat pels altres germans (Sancho i Pedro). Finalment casa ses dues filles amb el rei Juan II de Castella i amb el rei portuguès.

Vicent Ferrer es dedica a convertir jueus (i moros). Hom diu que assolí la "conversió" de 15.000 jueus.

1412-1435: Treballs documentats del pintor Ramon de Mur, el Mestre de Guimerà.

1.1413: El rei convoca Corts a Barcelona, on declara enmig la noblesa i consellers que "avia muy bien mercado este regnado" que li "avia costado més de mil doblas de oro".

7.2.1413 a 13.11.1414: Disputa Juedo-cristiana de Tortosa, convocada pel Papa Luna, on els jueus són fortament pressionats.

El rei ha introduït l'ordenament de Valladolid que obliga a expurgar llibres hebreus i força els jueus a acudir a les predicacions catòliques.

5.1413: Mentre segueixen reunides les Corts Catalanes, Jaume d'Urgell, seduït pels consells de sa mare i les promeses d'aliances estrangeres (angleses) de l'aragonès Anton de Luna, es revolta contra el rei. El moment no pot ser més inoportú i arrauxat.

El Trastàmara ha d'acceptar les reivindicacions de les Corts catalanes, a causa de la inestabilitat: enfortiment de les Corts. Prohibició als pagesos d'amenaces simbòliques contra llurs senyors.

17.6.1413: Els atacs urgellistes a Osca i Lleida fracassen, i l'aliança dels anglesos s'evapora.

15.7.1413: Treva entre catalans i genovesos, a través de la diplomàcia dels Trastàmara.

9.1413: Promulgació d'ordenances per a separar jueus de conversos i entrebancar llur prosperitat.

1412: Suprimit el call de València.

Sequera al Regne valencià.

La generalitat principetina comença a recaptar tributs propis.

Tractat de confessió, obra contemplativa d'Antoni Canals.

Mor Bernat Metge, la gran figura de l'humanisme català.

Mor Pere Marc, cavaller i poeta, pare d'un Ausiàs adolescent.

Mor l'arquitecte gòtic Arnau Bargués.

Ambaixada de Fernando I al Sodò d'Egipte.

Mallorca havia concedit el 1412 un subsidi de coronació al d'Antequera i ara li passa un ajut de 12.000 lliures per a sotmetre Jaume d'Urgell.

Constitució "Com a molts", amb mesures repressives contra la pagesia.

31-10.1413: Jaume d'Urgell es rendeix a Balaguer, després d'un setge de tres mesos, i és fet presoner i tancat per rebel.lió.

?darreries 1413?: El rei aixeca procès, fins i tot contra la germana gran de Jaume, n'Elionor, i la mare, Margarida de Montferrat: tots llurs béns són confiscats pel rei estranger.

1413.1414: Corts catalanes a Tortosa-Montblanc. El Trastàmara no acceptales reivindicacions de ls Corts, però no deroga les anteriors. Segueix l'ofensiva parlamen`taria de l'oligarquia.

2.1414: Solemne coronació a Saragossa de Fernando I.

1414: Nova ambaixada de Fernando I al Soldà d'Egipte.

El Soldà revoca les sancions contra els mercaders catalans.

Ambaixada de Fernando al Soldà de Fes, també possitiva.

Nova guerra corsària contra els genovesos. Gènova envia 10 galeres a bloquejar el port de Càller (Sardenya).

Habiliten, a les Drassanes de València, la "Cambra Daureda" per a visitants il.lustres.

"Amors joi mi renovella?"

Amors joi mi renovella

Qui em fai gaiament xantar

I en vós, domna, solaçar

Mirant la flor de l'amella.

Per fina amors naix e fulla

Dins lo meu cor una branca,

Que tot cossir me despulla

Contemplant-vos, domna franca.

Doncs, obrits-me vostra cella

Honestament, lliri clar,

Que ab vós me vull alegrar

Mirant la flor de l'amella.

Gran pensament se prepara

Denant mé, ricosa joia,

Quan m'esguard la vostra cara,

Que per gran beutat s'enjoia.

E doncs, puix mos volers vella

En vós servir e-z honrar,

Degai de i recordar

Mirant la flor de l'amella.

Prats florits per gentilesa

e-z enclaus de nobles arbres,

valga'm la vostra bonesa,

e llevats-me dels freds marbres;

que jamés Sancta Marcella

no vol mais Jesús honrar

com jeu fas vós ni llausar,

Mirant la flor d'amella.

Corals blancs, dins vostra cella

Honestament vull estar,

E nostra amor conservar

Mirant la flor d'amella.

1414-1435: La reina Joana II governa Nàpols. Hi ha dues faccions: la pro catalana de Gianni Caracciolo i la pro angevina del condottiero Francesco Sforza, recolzat per Gènova.

15.8.1414: S'apleguen a Morella Benet XIII, el Trastàmara i Vicent Ferrer, per a tractar del Cisma d'Occident.

5.11.1414: Queda inaugurat el Concili de Constança (1414-1418), als Alps suïssos, patrocinat per l'emperador Segimon, amb l'acord dels reis de França, Anglaterra, Escòcia, Polònia, Suècia, Dinamarca, Noruega i Nàpols. Tema: El Cisma.

13.11-1414: Acaba a l'Església de sant Mateu (Baix Maestrat) la polèmica doctrinal judeo-cristiana.

1.1415: Arriben al Concili General de Constança representants de Benet XIII i Fernando I. El Concili demana d'abdicació dels 3 papes.

18.1.1415: El prior de la Cartoixa de la Vall del Crist (Alt Palància), Fra Bonifaci Ferrer, beneeix el cementiri cartoixà.

1.3.1415: Fernando designa son segon fill Joan vice-rei de Sicília (hi inclou Sardenya i Mallorques!).

hivern-primavera 1415: Gregori XII abdica i Joan XXIII es deposat, però Benet XIII compta amb el suport de Fernando I, i s'hi nega. El Trastàmara desplega la diplomàcia catalano-aragonesa per les Corts europees per a guanyar-se les a la causa del "seu" Papa, però és debades.

5.1415: Insurrecció gairebé general a Sardenya, per l'actitud vacil?lant del marqués d'Oristany. Els sards ataquen els principals castells dels ocupants.

Primavera. 7.1415: El d'Antequera insinua a Benet XIII d'abdicar. El rei cau malalt.

1415: Butlla Etsi doctoris gentium del Papa Luna, màxim exponent de la repressió antisemita medieval : Apartheid en calls, obligació de vestits identificatius, etc.

El Concili de Constança condemna Wycliffe postmortem: traduí la Bíblia a l'anglès (llavors una llengua pagesa, no oficial, dominada pel francès o normand), i el reformadori patriota txec Jan Hus , el qual, tot i ser un personatge admirable, és damnat a la foguera, amb una cadena lligada al coll plena de saïm. El Papa Luna en sembla el responsable directe.

Alfons, fill gran de Fernando pren per muller sa cosina germana, la infanta Maria de Castella, filla d'Enrique III i Caterina de Lancaster. És l'hereu de la Confederació.

El rei escriu al Soldà marroquí Abú Saïd Utman III: "ÿvista una letra o carta morisca vuestra e aquella feyta reducir per el alcadi nuestro de València de morisco en romanç catalanÿ".

Corts a València, on assisteix del donzell Ausiàs Marc.

Nova treva catalano-genovesa, per a retenir Sardenya.

El rei nomena governador de Mallorca el valencià Olf de Pròixida: Tensions, car les franqueses reserven el càrrec a princepatins, però el rei no hi cedeix.

Els consellers de Barcelona i diputats de la Generalitat, al rei: "monedes stranyesÿ s'ic entroduyen tant que quaix altra moneda no ic curria".

Mor l'oligarca barceloní Ramon Savall, quid eixa escrit: "De neguns homs llurs obres en llenguatge/ no s'entén hui, tan falsat han llur cor;/ malvestat viu e bondat no hic mor;/ pau no s'hic té, en fe, en homenatge".

8.1415: Enllitat, el rei traspassa les negociacions sobre el Papa a son fill Alfons.

8.12.1415: Alfons malda per vèncer la tenaç resistència del Papa Luna. Alfons i tot Europa pressionen Fernando a fi que abandoni el Papa que li donà la Confederació.

13.12.1415: Conveni de Narbona: el Concili de Constança admet el clergat de Benet XIII i li'n retira l'obediència. Fernando I hi accedeix.

1415-1416: Fernando I va trencar amb l'oligarquia catalana que l'havia afavorit. La negació del rei a pagar l'arbitri del vectigal (un impost de Barcelona) fa que la facció barcelonina de la Biga (els Fivaller, Galves, Desplàÿ) se li oposi.

Guillem de Narbona torna a Sardenya amb gent armada.

Ca. 1415: Neix a Valls el futur pintor gòtic Jaume Huguet.

1415-1435: Alça moderada de preus i salaris al Regne valencià.

6.1.1416: Memorable Sermó de Perpinyà de Vicent Ferrer, en el qual abandona el Papa Luna, amb l'aprovació del rei. Finalment el Papa qui lliurà Catalunya a la dinastia castellana és abandonat pels seus afavorits.

3.1416: Acord entre Fernando i els independentistes sards.

1.1416: Pacificació de Sardenya.

2.4.1416: Fernando d'Antequera mor a Igualada. Les fronteres entre Castella i la Confederació queden obertes al comerç però "darrera la seva figura s'aixecarà ben aviat l'espectre de la guerra civil" (Jaume Vicenç). Jeu soterrat a Poblet.

1416: Aplec d'arquitectes d'arreu Catalunya pels problemes tècnics de la catedral (gòtica) de Girona.

Fundat el Monestir gòtic de sant Jeroni de la Murtra a Badalona.

Relació d'estudiants del Col?legi Universitari dels espanyols, a Bolunya (Itàlia): hi trobam un "Martinus de València, de Catalonia".

Vicent Ferrer predica en català a Tolosa del Llenguadoc, "on els forasters i estrangers copsaven el significat dels seus mots, els comprenien i contaven en llurs pròpies llengües com si fossin compatriotes i parlassin la llengua d'ell". Abundosos testimonis escrits del miracle a favor de la comprensibilitat internacional de la llengua catalana: fins i tot l'entenen els bretons i flamencs. Vicent Ferrer predicava "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino". Val a dir que els sermons vicentins, en acolorit llenguatge col?loquial, sovint apocalíptics i penitencials, duraven fins a 6 hores.

Sala capitular de Pedralbes (Barcelona), gòtic d'en Guillem Abiell.

Establiment del Consolat català a Modo (la Morea, Grècia).

"Al punt que hom naix comença de morir?"

Pere March 1338?-1413

Al punt que hom naix comença de morir,

E, morint, creix, e, mor tot dia,

Que un pauc moment no cessa de far via,

ne per menjar ne jaser dormir,

Tro per edat mor e descreix a massa,

Tant que així vai al terme ordenat

Ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat,

Mas pus avant del terme null hom passa.

Trop és cert fait que no podem gandir

A la greu mort, e que no hi val metgia,

Força ne geny, rictat ne senyoria

E trop incert la jorn que deu venir,

Com, quan en on, que tot arnès traspassa,

E no li té prou castell, mur ne fossat,

E tan lleu pren la neci co'l senat,

Car tots som uns e forjats d'una massa.

Bé sabem tots que hic havem a-z eixir

O tard o breu, que no hi val menestria.

Breu és tot cert qui pensa ho saubria,

Mas lo foll hom no se'n pot cosir,

Que, remirant sa carn bella i grassa,

E el front polit e lo cos ben tallat,

ha tot lo cor e lo sent aplicat

Als faits del món, que per null temps no es llassa.

Si bé volem un petit sovenir

Com som tots faits d'àvol marxanteri,

E el sútzeu lloc on la maire ens tenia,

E la viltat de què ens hac a noirir,

E, naixent nós, roman la maire llassa,

E nós, plorant de fort anxietat,

Entram al món ple de gran falsedat,

Que adés alciu e-z adés nos abraça.

Oh, vell poirit,¿e què poràs tu dir,

Que et veus nafrat tot jorn de malaltia?

Missatge cert és que la mort t'envia,

E tu no el vols entendre en-z ausir.

Mas com a porc qui hats en la gran bassa

De fang pudent, tu et bolques en pecat,

Disent, tractant, fasent molt mal barat

Ab lo cor fals e la mà trop escassa.

De cor preion deuríets advertir

En l'estat d'hom qui tots jorns se canvia,

Que el ric és baix e el baix pren manentia,

E el fort e el flac sap enfortir.

E el jove sa dolor breument l'acaça,

E mor tan lleu co'l vell despoderat,

E el vell mesquí fai lleió de son gat

E pensa pauc en la mort que el menaça.

Dieus sap per què lleixa mal hom regir,

O foll, o pec, e los bons calumnia,

Que tal és bo, com no té gran bailia,

Que és fer e mal, si hom poc aconseguir;

E tal humil, quan és monge de Graça,

Que és ergullós, quan ha gran dignitat;

E tal regeix una granda ciutat,

Fóra millor a porquer de Terrassa.

Qui bé volgués a Dieu en grat servir

e-z en est món passar ab alegria,

tot son voler a Dieu lleixar deuria,

e no pas Dieu a son vol convertir;

Car Dieus sap mills a qui es tany colp maça

Per acabar o qui tenir plagat

Per esprovar o fer sa volentat

D'açò del sieu, e que es raisó que es faça.

Dels Paire Sant hai ausit, quan traspassa

D'aicest exil al Juí destinat,

Que dits: "Er fos ieu un bover estat,

Que honor d'est món a pecats embarassa!"

Eu, Peires March, preguí Dieu que a lui plaça

Donar-me cor e voler esfroçat,

Que-z ab plaser prenda l'adversitat

E sens ergull lo bé que breument passa.

Regnat d'Alfons el Magnànim: expansionisme, crisi i absentisme (1416-1458)

1416-1418: La noblesa castellana, al voltant de la reina Caterina de Lancaster i dirigida per Juan Fernández de Velasco i Diego López de Stúñiga. S'ha apoderat de la regència de Castella.

1416-1423: Escrits del cavaller valencià Jordi de sant Jordi, divuit composicions petrarquistes, poemes de força i sinceritat. Jordi de sant Jordi, alcaid de la població morisca de la vall d'Uixó (Plana Baixa), participa en la guerra de Nàpols.

1416-1458 Regnat d'Alfonso V el Magnànim, primogènit i successor de Fernando I. Passarà la major part del seu regnat a Itàlia, sa muller, Maria de Castella governarà Aragó i tot Catalunya.

Tardor 1416: Corts a Barcelona: els caps de la noblesa catalana es neguen a negociar amb el nou rei, "e per la conservació de les dites llibertats, privilegis, costums e prerrogatives, parlant amb la dita reverència, vos diem que no en la dita ajuda", diuen en referir-se als subsidis per a lluitar contra Gènova. Els consellers de la Generalitat es malfien dels consellers castellans del Magnànim.

14-10.1416: El rei clou Corts sens atendre les propostes de "reformació", o sia, l'ofensiva pactista. Les Corts formen comissió encarregada d'atènyer del rei convocatòria de noves Corts.

Darreries 1416: El rei marxa a València a atorgar a la Generalitat valenciana, sempre més dòcil, una organització permanent.

17.4.1417: Mor Bonifaci Ferrer. Es soterrat al cementiri de la Vall del Crist. (Altura, Alt Palància).

1417: Subsidi de 550.000 sous de València al rei.

Moren els cabdills de la noblesa castellana i el Magnànim ajuda sos germans (els infants d'Aragó) Joan i Enric a controlar el govern de Castella.

Enric de Villena, diu haver redactat a València, "Los dotze treballs d'Hèrcules" "escrito en romance catalán" i haver-ne ofert " el original catalán al cavaller mossèn Pero Pardo, conseller reial.

26.7.1417: El Concili de Constança, després de moltes temptatives per fer-lo abdicar, deposa al Papa Luna com a contumaç, cismàtic i heretge. Ell els contesta de la mateixa traça.

1417-1418: Joan Mates pinta el retaule de sant Sebastià, gòtic.

"Disputa de l'ase contra fra Anselm, d'Anselm Turmeda. És la seva obra cabdal, de caràcter anticlerical i incrèdul. És una adaptació d'una obra oriental ("Enciclopèdia" de la secta pre-drusa dita Germans de la Puresa) amb elements autobiogràfics. Però coneixem aquesta obra per una traducció francesa de 1544 (no s'ha localitzat cap original català), on hom diu d'en Turmeda que "est de nation cathalaine e nay de la cité de Mallorques .

Corts a València. Els senyors (d'ètnia aragonesa) de Xiva, Castelmontan, Argelita, Altura, etc… hi demanen la pervivència del Fur d'Aragó.

1417-1431: Papat (a Roma) de Martí V, nat a Roma.

1418: Intent d'enverinar el Papa Luna.

El Magnànim bandeja definitivament el Fur d'Aragó al Regne de València. Subsidi de 220.000 sous de València al rei, i préstec de 66.000 sous. Modificació del Consell General de València.

València guanya 70.000 sous en imposts mercantils (43.000 el 1412) i té entre 40.000-45.000 habitants (20.000 el 1348).

Queda acabat El Miquelet de València, torre a la vora de la Catedral.

El jove escultor Pere Joan, decora bellament la primitiva façana del carrer del Bisbe del Palau de la Generalitat, a Barcelona.

Conclòs el Concili de Constança.

1418-1423: Cada dilluns sant, l'antipapa Luna pronuncia l'anatema contra els cardenals traïdors i contra el rei d'Aragó, al seu palau de Peníscola (Baix Maestrat, fins a la seva mort.

d.101418: Queden enllestides 3 breus cròniques d'un mateix autor anònim, sobre Joan I, Martí l'Humà i Fernando d'Antequera.

Abans 1419: Mor l'escriptor i dominic Antoni Canals.

17.3.1419: Majoria d'edat del nou rei castellà.
 

ANSELM TURMEDA: La disputa de l'ase.

Anselm Turmeda és un dels personatges més curiosos i interessants de la nostra literatura medieval. Naix a Mallorca cap a l'any 1350. Estudia a Lleida, i cap als vint anys ingressa a l'ordre de Sant Francesc. Després marxa a Bolonya (Itàlia) on estudia Filosofia i Teologia durant deu anys. Apostata i es converteix a l'islamisme. Passa a Tunis, on pren el nom d'Abdal.là i allí porta una vida regalada, ocupant càrrecs d'importància. A la seva mort (entre 1425 i 1430) és considerat com a santó pels musulmans. Turmeda no arribà mai a desvincular-se de les vicissituds de la pol�tals gents no serveixen sinó per escriure els processos, plets i qüestions que diàriament són entre vosaltres pels robatoris i rapinyes que us feu els uns als altres, negant la veritat i sostenint la mentida; i nosaltres no fem res de tot això. Nosaltres també tenim molt bons arquitectes, així com les orenetes, vespes i molts d'altres, per edificar llurs nius, cases i habitacions. De doctors, filòsofs, rimadors i bons parladors en tenim molts; mes per tal com vosaltres no enteneu llurs llenguatges, us en burleu, així com fa el cristià del moro, i el moro del cristià, i de son parlar; i això ve per tal com l'un no entén l'altre. De semblant manera sou vosaltres, car, per tal com vosaltres no enteneu el parlar o llenguatge dels animals, us penseu que no hi ha cap ciència en ells. (Disputa, 73-76)

ELOGI DELS DINERS

Anselm Turmeda

Diners de tort fan veritat,

E de jutge fan advocat;

Savi fan tornar l'hom orat,

Puix que d'ells haja.

Diners fan be, diners fan mal,

Diners fan l'home infernal

E fan-lo sant celestial

Segons que els usa.

Diners fan bregues e remors,

E vituperis e honors,

e fan cantar preïcadors:

Beati quorum.

Diners alegren los infants

E fan cantar los capellans

E los frares carmelitans

A les grans festes.

Diners, magres fan tornar gords.

E tornen lledesmes los bords

Si diràs "jas" a hòmens sords,

Tantost se giren.

Diners tornen los malalts sans;

Moros, jueus e crestians,

Lleixant a Déu e tots los sants,

Diners adoren.

Diners fan vui al món lo joc,

E tan honor a molt badoc;

A qui diu "no" fan dir-li (hoc),

Vejats miracle!

Diners, doncs, vulles aplegar,

Si els pots haver no els lleixs anar;

Si molts n'hauràs poràs tornar

Papa de Roma.

Si vols haver bé e no dan

Per advocat té sent "jo ha'n".

Totes les coses per ell se fan,

En esta vida.

"Assolida l'alienació del sotmès per mitjà (bàsicament) de la coerció física, la tasca del colonitzador es concreta en mantenir aquest estat d'alienació i a convertir-lo en el seu (nou) estat "natural", per ço la colonització significa sempre la falsificació de la història, o àdhuc la seva anatematització Heinz Dietricht. Emancipació i identitat d'Amèrica Llatina. (1492-1992)

21.3.1419: Majoria d'edat del nou rei castellà.

21.3.1419. Corts Catalanes convocades pel rei a sant Cugat.

1419-1420: Les Corts Catalanes segueixen a sant Cugat i Tortosa, tot resseguint el camí del rei vers Itàlia.

5.4.1420: Mor Vicent Ferrer, el gran predicador, a Vannes (Bretanya) on jeu soterrat. De fet, patia una mena d'exili a causa de discòrdies civils a Catalunya.

1419: Temptativa de fabricar teixits més selectes (vervins) a Mallorca.

El rei prohibeix als estrangers de negociar des de Mallorca amb els reialmes musulmans.

València, en clar ascens, guanya ja 13.000 sous al rei.

El Magnànim funda l'Arxiu del Regne de València.

Els jurats de València s'adrecen al rei per demanar-li de nomenar "tres vicecancellers, tres majordoms, tres camarlencs etc. i que en cascun d'aquests n'hi hagués u d'Aragó, u d'aquest regne e altre de Catalunya.

Testament d'En Serradell de Vich, obra irònica de la matèria de Bretanya.

1420 Contraofensiva francesa contra els anglesos, la qual recupera tots els antics territoris tret de Calais.

10.5.1420: Després d'haver dissolt a Tortosa les Corts principatines, el Magnànim s'embarca als Alfacs amb 23 galeres i 50 veles, cap a Sardenya.

El ja cavaller Ausiàs Marc i en Joanot Martorell acompanyen el Magnànim en aquesta sa primera expedició.

La reina Maria queda com a lloctinent de la Corona, i Juan i Enrique al govern de Castella.

14.6.1420: El Magnànim desembarca a l'Alguer (Sardenya).

6.1420: Juan, segon fill del d'Antequera pren muller: na Blanca, vídua de Martí el Jove i hereva de Nafarroa, a Iruña.

Atraco de Tordesillas: Enrique, l'altre germà de Juan i del Magnànim, i regent de Castella, segresta el rei castellà i pren per muller la germana del rei: esdevé l'amo de la situació però s'enfronta amb Juan.

Ca. 1420: Nicolau Quelis, franciscà de Morella (Els Ports), trasllada De Officiis, de Ciceró, al català.

1420: Provisions d ella reina Maria en els quals autoritza homes de diverses comunitats pageses a aplegar-se per trobar recursos amb què redimir les jurisdiccions alienades d'ençà Martí I.

Els jurats de València s'adrecen al Papa Martí V per a demanar-li que el convent del Carme de València sia transferit a la província carmelitana de Catalunya, veïna d'aquesta ciutat (i Regne) la llengua de les quals correspon a un sol idioma.

Naix Tomàs de Torquemada, d'ascendència de jueus conversos, futur terrible inquisidor.

Patra del Fiül, o sia, la pàtria friülesa, passa a formar part de la República de Venècia, tradicional aliada dels catalans.

Tractat de Troyes, molt favorable a Anglaterra (guerra dels Cent Anys).

Estiu 1420: El Magnànim derrota els "rebels" sards. Ausiàs Marc hi combat valerosament.

17.8.1420: El vescomte de Narbona ven al Magnànim tots sos drets a Sardenya, Sàsser inclòs, per 100.000 florins.

8.1420: El Magnànim accepta ajudar Joana II de Nàpols contra el condottiero Sforza, Gènova i els Anjou de Provença a canvi d'heretar-la.

9.1420: El rei ha passat -amb Ausiàs Marc- a Còrsega, i amb l'assistència de la facció procatalana de Vientello d'Istria, ateny fàcilment la capitulació de Calvi.

Un estol català comandat per Ramon de Perellós allunya el perill angeví-genovès de Nàpols.

10-1420: Setge de Bonifacio, ciutat forta a Còrsega, la qual no és ret pas.

10.11.1420: Mor na Margarida de Montserrat (o Montserrat), la mare de Jaume d'Urgell, en completa misèria: no pot pagar-se ni el propi soperament, a causa de la confiscació de béns soferta.

11.1420: Alfaro de Luna i Juan de Nafrada, oposats a Hebraica, alliberen el rei de Castella a Talavera.

12.1420: Un estol genovès ve en ajut de Bonifacio i té una topada amb les forces navals catalanes.

1420-1426: Retaule gòtic, obra mestra de l'escultor gironí Pere Oller, a Vic.

1420-1429: El deute de Barcelona queda reduït a 125.000 lliures (Per 386.963 lliures el 1396) gràcies a la Taula de Canvi.

1420-1430: Estatueta d'argent de sant Jordi de la Generalitat a Barcelona.

Ca. 1420-1430: Comença la recuperació demogràfica devers el sud del Regne Valencià.

1420-1433: Certa prosperitat i recuperació en l'economia catalana en general, regne valencià inclòs, a causa de la conjuntura internacional favorable.

1420-1460: Període econòmicament estable al Regne de València.

Ca. 1420-1480: Vida del poeta barceloní Joan Fogassot.

6.1421: El rei Alfonso renuncia a Bonifacio i a tot Còrsega. Els pobres aliats corsos, abandonats, s'enfonsen sota la pressió genovesa.

5.7.1421: El rei arriba a Nàpols amb la flota catalano-siciliana.

8.7.1421: El Magnànim és reconegut hereu i lloctinent general del reialme de Nàpols: el procatalà G. Caraccido n'havia persuadit la reina napolitana.

1421: Naix el primogènit dels reis de Nafarroa, l'infant Carles de Viana.

Caresties i rebrots d'epidèmies al regne valencià.

Corts valencianes a Traiguera .Coves d'Ibn Romà- St. Mateu (Baix Maestrat), per a demanar finançament per a les conquestes d'Itàlia, convocades per la reina Maria, de Tortosa estant. Concedeixen un subsidi de 440.000 sous al rei.

Mallorca té 42.695 habitants (47.305 el 1350, 61.700 el 1329).

1421-1423: Corts del principat a Tortosa - Barcelona, aplegades per la reina per ajudar la política italiana: a canvi de 9 naus grosses i 10 galeres ben armades i guarnides, i 70.000 florins, més una subvenció de 350.000 florins de l'estament eclesiàstic, les Corts atenyen totes llurs reivindicacions anteriors (1413-14, 1416, 1419-20)… Talment, el rei no pot recuperar jurisdiccions a l'oligarquia que controla les Corts, durant les quals hi ha un fum de picabaralles polítiques. La noblesa es divideix entre un sector monarquitzant (encapçalat pel comte de Cardona) i un altre antirealista (comte de Pallars), divisió que origina situacions de gran tensió.

10.1421: Catalunya venç Gènova a la batalla naval de Foç Pisana.

6.1422: Treva amb el duc de Milà Felip Mª Visconti, senyor de Gènova i amb els genovesos, després de derrotar Sforza i obtenir butlla favorable del Papa.

1322: Constitució "Havents a cor", promulgada per la reina a Corts, de caràcter proteccionista.

Neix a Girona Joan Margarit i Pau, futur cardenal i autor de Paralipomenon Hispaniae, amb qui s'encetarà la historiografia erudita peninsular.

Mentre els jueus de la Ciutat de València es troben en plena decadència i sols controlen un 2% de les exportacions, els mudèjars de la Moreria en controlen el 20%.

Caresties i rebrots epidèmics al Regne Valencià.

Acció corsària catalana en territori egipcià. Els mercaders catalans en són expulsats, i els és prohibit el comerç.

1422-1433: Puja la mitjana anyal de viatges de Barcelona a la Mediterrània oriental a 6 (8 viatges en 1422,1423, 1428 i 1430). Període d'apogeu del lucratiu tràfic amb Llevant.

23.5.1423: Francesco Sforza s'empara de Nàpols i empresona Jordi de Sant Jordi.

Mor a Peníscola als 90 anys el Papa Luna, segurament enverinat.

Ca. 5.1423: Maten públicament l'assassí del Papa Luna a Peníscola.

6.1423: Aliança entre la reina, Sforza i Caracciolo que alça els napolitans contra el Magnànim, el qual sols pot salvar-se'n casualment gràcies a un estol enviat per la Generalitat per ajudar-lo contra els genovesos i angevins. El Papa recolza l'angeví contra el Magnànim.

Alvaro de Luna i Juan de Navarra (infant d'Aragó) derroten i empresonen Enrique, li ho lleven tot i s'ho reparteixen. Els partidaris d'Enrique vénen a la Confederació per a demanar ajut al Magnànim.

Ca. 1423: Neix Bernat Hug de Rocabertí.

Ca. Finals 1423: El cavaller Jordi de Sant Jordi escriu, dins la presó del condottiero Sforza, un poema d'impressionant força, noblesa, lirisme i sinceritat, un dels exemples clàssics per a redreçar la degradada carectologia catalana actual:

Desert d'amics, de béns e de senyor,

En estrany lloc, i en estranya contrada,

Lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,

Ma voluntat e pensa captivada,

Me trob del tot en mal poder sotmès,

No vei algú que de mi s'haja cura,

E sui guardats enclòs, ferrats e pres,

De què en feu grat ma trista ventura…

Segons el marqués de Santillana, Sant Jordi fue músico excelente i musicava ses poesies.

1423: Els jurats valencians escriuen al Magnànim: "No resta sinó que rompats en un colp e tallets les cordes de totes les il·lusions itàliques, subtilment e no sens gran astúcia cordellades, e no esperets, Senyor, a deslligar-les, car nuus cecs tenen e insolubles, los quals jamés no veuríets acabats de deslligar".

València trau 140.000 sous en imposts mercantils.

Els castellans posen llur flota al servei de Marsella, rival mercantil de Barcelona. Portuguesos i castellans van desplaçant els catalans del control de la Mediterrània.

Segueix la caiguda de recursos tributaris de Barcelona: sols el 14'14% dels ingressos pressupostats (el 84%) el 1359).

El cavaller vigatà Andreu Febrer fa la primera versificació en un altra idioma (el català, doncs) de la Commedia de Dante.

Karla o Carles III el Noble de Nafarroa dóna el títol de príncep de Viana a son net Carles, de 2 anys.

7.1423: Clausura de les Corts del Principat: greu retrocés de l'autoritarisme reial, esquerda insalvable entre la noblesa catalana.

Estiu 1423: El Magnànim saqueja Nàpols i conquesta l'estratègica i pròxima illa d'Ischia.

19.11.1423: El Magnànim saqueja Marsella, possessió del seu rival Lluís III de Provença, en tornar-se'n devers la Península.

Darreries.1423: El comte-rei arriba a Catalunya i es deixa enredar per tripijocs polítics de sos germans de Castella.

3.1424: El governador de Mallorca obliga la Part Forana a vendre bestiar a proveïdors de Ciutat. Els forans s'hi neguen i acusen els ciutadans de malversament. El governador arresta forans, però més tard els ha d'amollar.

El sindicat forà s'aplega a Sineu. El governador no accepta les seves decisions i el litigi es trasllada a la Cort reial.

Ca. 1424: Mor a Barcelona, als 24 anys, Jordi de sant Jordi, qui havia tornat d'Itàlia.

1424: A Mallorca, conflicte entre ciutadans i forans al voltant d'una talla a pagar als creditors princepatins.
Lo pecador remut del preciosista Felip de Malla, obra d'estil ampul·lós i retòric.

Ausiàs Marc ha restat a Sicília i combat amb l'estol del comte Frederic de Luna, contra els pirates sicilians i magribins. Ataca l'illa berber de Gerba (front a l'actual Tunísia).

Ausiàs Marc és premiat amb l'ampliació dels privilegis sobre el lloc de Beniarjó i les alqueries de Pardines i la Vernissa, a la Safor.

Caresties i epidèmies al regne Valencià.

Donatiu valencià de 165.000 sous al rei.

1424-1430: Carestia contínua de cereals a Mallorca.

1425: Ausiàs Marc és nomenat falconer Major de casa del senyor Rei.

Enmig el conflicte Ciutat/forans, mor el governador Pòixida, qui és substituït pel rossellonès Berenguer d'Oms.

La cotització del croat baixa espontàniament de 18 a 15 diners (1 florí = 8 croats i 12 diners = 11 sous - 132 diners) i la paritat or/argent a Catalunya s'ajusta a l'europea, finalment, després de quantioses pèrdues entre 1365-1424.

Símptoma de decadència espiritual (síndrome cultureta): uns monjos de Sant Cugat del Vallès treslladen al català el Decamerone de Boccacio.

Ca.1425: Neix a Barcelona el poeta Lleonard de Sors.

25.8.1425: Els creditors princepatins de Mallorca deixen de percebre pensions fins al 1431, per desacords entre Ciutat i viles foranes.

7.9.1425: Mor Carles el Noble, el rei navarrès: Juan II fill del d'Antequera, esdevé ara rei consort de Nafarroa, per ser marit de l'hereva, la reina Blanca de Nafarroa.

9.1425: Acord de Torre de Arciel: Juan de Nafarroa accepta tornar llibertat i béns a l'infant Enrique, germà d'ell i del Magnànim i als seus partidaris.

1425-1441: Regnat de Blanca, la qual supedita son regnat a la política castellana de Juan de Nafarroa, son marit.

1425 ó 1426: Mor el pintor gironí Lluís Barrassà.

1425:1428: Felip de Malla, diputat de la Generalitat a Barcelona.

Ca. 1425-1430: Mor Anselm Turmeda, qui fou cap de duanes i alt càrrec a Tunis, on visqué al soldanat, hi prengué muller i tingué un fill. Abans de morir havia dut a terme fosques gestions per tornar al si de la Cristiandat.

1425-1435: Lleugera pujada dels preus dels cereals.

Els princepatins van perdre el mercat d'espècies a Occitània, i els teixits catalans reculen al mercat sicilià.

1426: Encunyació dels reials d'or a València.

9.1426: El rei revoca a València la pragmàtica d'Anglesola i restableix el règim de franquesa atorgat pel Rei En Jaume a Mallorca, ço vol dir un triomf del bàndol ultra oligàrquic mallorquí.

1426-1455: Préstecs valencians al rei per valor de 2.846.021 sous.

2.1427: El Magnànim, Juan de Nafarroa i Enrique es conjuren amb els grans de Castella i imposen al rei castellà Juan II el desterrament d'Alvaro de Luna, qui és l'acció de la Monarquia Castellana, a Toro (regne de Lleó).

1427: Mallorca voreja la guerra civil. Té 40.540 habitants (42.695 h. el 1421).

Els recursos de tributació a Barcelona han caigut al 5% dels ingressos pressupostaris (84% el 1359).

València ateny l'alternança entre princepatins, valencians i aragonesos al rectorat de la Universitat de Lleida.

Mor el bisbe de València Huy de Lúpia: Hi comença l'absentisme bisbal.

Ca. 1427: Ausiàs Marc es retira a la Safor, on fa de falconer major del rei.

9.1427: Desterrament d'Álvaro de Luna. Els infants d'Aragó (Juan i Enrique) amos de Castella.

Tardor 1427: Riuada a València.

1427-1430: Construcció de l'església de Sant Pau, prop d'Olot.

1427-1434: Refinades llenceries de gòtic flamíger d'en Pere Joan a la capella de Sant Jordi de la Generalitat de Barcelona.

1427-1485: Gran davallada demogràfica a la Plana: Castelló, Borriana, Vila-Real i Almassora perden la meitat de la població.

1427-1493: Gran davallada demogràfica a Sant Mateu (Baix Maestrat).

1427-1539: Absentisme episcopal a València: les mitres esdevenen mera ocasió de rendes per al titular.

2.1428: Derrotats per faccions nobiliàries, els infants d'Aragó accepten el retorn del conestable Álvaro.

1428: Les Corts Navarreses juren Carles de Viana (7 anys) com a hereu del regne.

Relacions diplomàtiques amb el Negus d'Abissínia, rei monofisita d'Etiòpia.

L'Infant Pere de Portugal visita valència: E l'Infant de Portogal e totes les sues gents, estagueren admirades e digueren que verdaderament creien que en tot lo universal món no y havia tal ciutat, car ells havien tant cercat e vist, e que tot lo restant non era res (Dietari del capellà d'Anfós).

Fundació del convent de Jesús a València.

Corts valencianes a Morvedre: bon subsidi al rei.

Assalt a la Moreria d'Elda (Vinalopó).

Caresties i epidèmies al Regne de València.

Terratrèmols al Principat.

Ordenança gremial dels sastres mallorquins.

"Colguen les gents ab alegria festes

Lloant a Déu, entremesclant deports;

Places, carrers e delitables horts

Sien cercats ab recont de grans gestes;

E vaja io los sepulcres cercant,

Interrogant ànimes infernades,

E respondran, car no són companyades

D'altre que mi en son continu plant.

Cascú requer e vol a son semblant;

Per ço no em plau la pràctica dels vius.

D'imaginar mon estat són esquius;

Sí com l'hom mort, de mi prenen espant.

Lo rei xipré, presoner d'un heretge,

en mon esguard no és malauirat,

Car so que vull no serà mai finat,

de mon desig no em porà guarir metge.

Cell Texion qui el buitre el menja el fetge

E per tot temps brota la carn de nou,

En son menjar aquell ocell mai clou;

Pus fort dolor d'aquesta em té lo setge,

Car és un verm qui romp la mia pensa,

Altre lo cor, qui mai cessen de rompre,

E llur treball no es porà interrompre,

Sinó ab ço que d'haver se defensa.

E si la mort no em dugués tal ofensa

-fer mi absent d'una tan plasent vista-

no li graesc que de terra no vista

lo meu cors un, qui de plaer no pensa

de perdre pus que lo imaginar

los meus desigs no poder-se complir;

e si cové mon darrer jorn finir,

seran donats térmens a ben amar.

E si en lo cel Déu me vol allojar,

Part veure Ell, per complir mon delit

Serà mester que em sia dellai dit

Que d'esta mort vos ha plagut plorar,

Penedint-vos com per poca mercè

Mor l'ignocent e per amar-vos martre:

Cell qui lo cors de l'arma vol departre,

Si ferm cregués que us dolríeu de sé.

Llir entre cards, vós sabeu e io sé

Que es pot bé fe hom morir per amor;

Creure de mi, que só en tal dolor,

No fareu molt que hi doneu plena fe.

Ausiàs Marc

3.1429: Els infants d'Aragó disposen guerra a Tudela contra Alvaro de Luna. Però ja hi han fet tard, car la noblesa castellana ha desertat del partit "aragonès".

5.1429: La noblesa castellana jura fidelitat al rei Juan II a Palència i segueix al connestable.

23.6.1429: Comença una feble ofensiva contra Castella.

29..7.1429: Gil Sanchis Munyós (Climent VIII), canonge de la seu valentina i successor del Papa Luna, després de llargues negociacions a Roma, Barcelona i Peníscola, renuncia al papat.

14.8.1429: Climent XII abdica en mans del cardenal Pere de Fos, llegat de Martí V, a sant Mateu. Extinció del cisma d'Occident.

8.1429: Gil Sanchis (o Sánchez) és nomenat bisbe de Mallorca.

21.8.1429: Alfons de Borja és consagrat bisbe de València a l'església de Peníscola.

1429: Corts valencianes a sant Mateu i Traiguera (Baix Maestrat), tracten la guerra contra Castella. La ciutat de València avança 28.000 florins, de les Corts de Morvedre.
Carestia i epidèmies al Regne valencià.
Pesta al Principat.
El cavaller Andreu Febrer enllesteix una excel·lent versió rimada de la Divina Comèdia.
Joana d'Arc dirigeix els francesos durant el setge d'Orleans. Després de 7 mesos, els anglesos han d'aixecar-ne el setge.

129.1430: Corts catalanes a Tortosa: voten subsidi de 30.000 florins, la meitat d'allò demanat pel rei i, com si fossin sobirans, trameten ambaixada al rei de Castella per a exhortar-lo a fer les paus. Forcen el rei a demanar-los consell. Hi comencen les divisions entre el braç eclesiàstic.

Ca. 1430: Creu del Pati, bella creu del terme de Tàrrega (L'Urgell), atribuïda a l'escultor Pere Joan.

1430: Naix Isabel de Villena, filla borda d'Enric de Villena i membre de la Casa reial.
Els castellans prenen i saquegen Alacant.
Caresties i epidèmies al Regne valencià.
Acabament del cimbori o llanterna de la Catedral de València.
Vuit viatges catalans a Orient.

9.6.1430: Els barcelonins Rafel Ferrer i Lluís Sirvent, ambaixadors del Magnànim, signen un tractat comercial amb el Soldà d'Egipte Barsbai, a l'illa de Rodes.

25.7.1430: Treves de Majano amb Castella: el clan aragonès és expulsat de Castella i confiscats els seus béns. El fet representa el punt de màxima feblesa de la confederació front a Castella al segle XV (sobretot la meitat).
El Magnànim i el seu clan fot el camp vers Itàlia.

1430-1457: Documentats treballs del pintor Jaume Febrer. Treballa a la regió de Lleida, on implanten l'estil gòtic internacional. Obres de naturalisme i fantasia, al gust de l'època.

1431: Mor el brillant orador àulic Felip de Malla, canonge barceloní.
Cinc viatges catalans a Orient.
Caresties i epidèmies al Regne valencià.
Naix a Xàtiva (Costera) Roderic de Borja, nebot d'Alfons de Borja.
Revolta popular a Galícia: os irmandinhos, esclafada per un exèrcit reial del bisbe.
Martiri de Joana d'Arc, acusada de bruixeria, cremada a la foguera, a Rouen.

Falta 1431-1433

Ca. 1433: Joan Roís de Corella naix, segurament a Gandia (o a València). Son pare és ben amic d'Ausiàs Marc.

1433-1445: Economia de tendència alcista.

27.4.1434: Vicentello d'Istria, cap procatalà de Còrsega, havia estat capturat quan maldava per demanar auxili als catalans de Sardenya, i és executat pels genovesos, a Gènova. Fi de la influència catalana sobre Còrsega.

1434: Mor Lluís d'Anjou. El succeeix Renat I d'Anjou com a comte de Provença.

Per ambicions polítiques a Castella, Juan de Nafarroa casa sa filla Elionor amb Gastó de Fois.

Mor Bernat Despujol, canonge de Vic, qui havia encarregat obres a l'artista gòtic Pere Oller, entre les quals el propi sepulcre, a la catedral.

Sols 2 viatges catalans a Orient.

Situació financera preocupant a la Ciutat de València.

L'escriptor satíric Jaume Roig viu a València.

12.7.1434: Batalla cavalleresca entre el castellà Lope de Stúniga i el valencià mossèn Joan Fabra (amic de Jaume Roig); al Libro del Passo Honroso, llegim: … e al encontrar-le dixo Mossen Juan en alto catalan, si fascia com él armas Bazan…

30.12.1434: Pragmàtica per a la revisió del deute públic a València.

1334-1453: Mitjana de 3 ó 4 viatges catalans a Orient.

1434-1460: Participació estrangera (castellans, bascos, italians) en el transport de mercaders catalans devers Llevant: menys del 3%.

2.2.1435: Mor Joana de Nàpols i deixa el tron a Renat I, comte de la Provença i duc d'Anjou (1434-1480), llavors presoner del Duc Felip III de Borgonya. Aquest acabarà de sobirà dels catalans durant la futura guerra civil catalana: Karma de les guerres i els odis creuats.

1435: Aliança entre el Duc de Borgonya i el rei Carles de França contra Anglaterra, a Arràs.

Quatre viatges catalans a Llevant.

Suprimit el call de Ciutat.

Ordenança gremial dels pellissers mallorquins.

Caresties i epidèmies al Regne valencià.

Any més probable de naixement de Joan Roís de Corella, el darrer gran escriptor del Segle d'Or (valencià) de la literatura catalana.

Esmentem les Cinc archades, (les 5 naus actuals de les Drassanes de València) Hi havia a més un hort, corral i basses per a la fusta, tot envoltat per un mur i un fossat petit.

Ca.1435: Mor el pintor Ramon de Mur.

5.8.1435: Al poc d'atacar per apoderar-se de Nàpols, el Magnànim té una desafortunada topada naval amb un estol genovès en aigües de Ponça o Ponza, davant de Nàpols. Ell, sos germans els infants d'Aragó, assassins de Jaume d'Urgell (el futur Juan II i Enrique, amb 400 barons del Principat i València, aragonesos, castellans, sicilians i napolitans hi són fets presoners.

8.1435: Tot seguit són duts a Gènova i, més tard, a Milà.

Sembla el càstig diví per Jaume d'Urgell i Vicentello d'Istria i la traïdora Còrcega.

Tardor 1435: Corts generals a Monsó. La reina Maria ateny la unió de tots els estaments per alliberar el rei. Aquesta reina-lloctinent, de Saragossa estant, escriu als dòcils jurats valencians per a demanar-los ajut: Coneixem bé que el gran i fervent amor que portats al senyor rey no està en paraules, e així ho havets tots temps mostrat e no s pot amagar, ans resplendeix per exhibició de molts e freqüents serveys en menors casos que aquest. La tradicional docilitat valenciana cal enmarcar-la en dos condicionaments bàsics: l'un intern (la gran massa morisca) i l'altre extern (la proximitat de l'avasalladora Castella): calen bones relacions amb la Monarquia per a sobreviure.

10.1435: El Magnànim, captiu i tot, signa un tractat amb Visconti a Milà per a repartir-se l'hegemonia d'Itàlia, més una aliança contra Sforza.

Darreries 1435: El rei és alliberat amb un rescat de 30.000 ducats. El Reialme valencià ja hi paga 1/3 part (10.000 lliures).

L'infant Pere d'Aragó s'empara de Gaeta.

La ciutat de Gènova es revolta contra Visconti.

d.1435.1440: Progressiva caiguda de la producció de cereals al Principat.

1435:1455: Baixada moderada de preus i salaris al Regne valencià.

10.1.1436: El Magnànim nomena Juan de Nafarroa lloctinent de València a l'Aragó. (Maria queda sols per al Principat) ço vol dir que li cedeix la direcció de la política castellana al clan.

4.6.1436: Corts valencianes a Morella (Els Ports, convocades per l'infant Juan, rei de Navarra. Hi acudeix com a diputat n'Alfons Borja, per Canals, futur Papa.

1436: Ordenança gremial del moliners mallorquins.

Les espècies catalanes desapareixen de Tolosa de Llanguedoc i el comerç d'espècies catalanes a Occitana s'enfonsa.

No hi ha cap viatge català a Orient.

La política de violent imperialisme, unit a la decadència econòmica del Principat i les Illes, fa que el comerç català trobi greus problemes arreu la Mediterrània, on portuguesos, genovesos, castellans, etc… li fan una duríssima competència.

Mapa d'André Bianco, on figura l'illa Stocafixa al lloc de Terranova, probablement visitada per mariners bascs.

Ca. 1436: Naix Cristòfor Colom, Probablement de família jueva mallorquina. El cognom Colom en Castellà és Palomo (Pombo en galaico-portugués). Colón és, necessàriament, una castellanització de Colom ( o, menys probable del francès Coulomb o de l'italià